Per què la gent vota dreta?

La conclusió evident del tsunami popular en estes eleccions locals i autonòmiques és evident: la gent està votant dreta. Fent una anàlisi absolutament pretenciosa del tema convindria revisar algunes claus si les esquerres, els progressistes, volem algun dia tornar a influir sobre les institucions. No és una cojuntura electoral. Sota el meu punt de vista hi ha canvis profunds sociològics i ideològics que fonamenten este comportament electoral.
D'una banda hem traspassat el llindar de la Societat del benestar a la Societat de la comoditat. La comoditat impedeix una autonconcepció conflictual de la percepció política. O siga, que no pensem que estem mal ni que tenim problemes. Els problemes es tornen transparents, estan ahí, però no es veuen. Per dir-ho d'una altra manera: estem donant respostes a preguntes que ningú fa. Potser hi ha barracons en l'escola pública però sempre puc pagar una privada i evitar-ho. Potser hauré de fer més hores per pagar-ho però no importa. Les coses van bé si puc tindre i comprar les coses que vull. Aferrats a hipoteques de més de 30 anys ens veiem obligats a consentir coses que no hauríem de consentir. I acabem a una síndrome de Estocolm econòmica, enamorats d'aquells que ens estan xafant el cap.
La Societat de la Comoditat prefereix el valor de la seguretat al de la llibertat i el de la llibertat al de la igualtat. Esta preponderància ha sigut patrimoni tradicional de la dreta. La societat de la comoditat amaga les preocupacions tradicionals del materialisme davall d'un ampli llençol de preocupacions postmaterialistes.
La societat de la Comoditat va acompanyada de un procés de simplificació del pensament. Fa anys una persona treballava amb cinc o sis variables per votar -entre les quals sempre estava la política econòmica- A hores d'ara, un ciutadà maneja no més de dos o tres variables, entre les quals mai no està la política econòmica. La simplificació del pensament, lògicament porta aparellat el reduccionisme argumentatiu. Els arguments polítics són cada vegada més bàsics, menys elaborats, menys complicats. En este terreny la dreta té molt guanyat. Els seus arguments són sempre més "fàcils". Les esquerres tenen davant de si un repte d'adaptació, explicació i simplificació. I el reduccionisme argumentatiu condueix directament al vot "bàsic". Fugint de la racionalització les pulsions bàsiques cobren un paper central. La dreta domina dues perfectament: la por i l'odi. Les esquerres tenen un arma que no estan fent servir: la il·lusió.
El vot en un entorn d'ineficàcia apocalíptica -mai no passa res especial governe qui governe- comença a tindre una component lúdica (a ver como jodo a estos!!!) i per tant comença a perdre estrats de responsabilitat. No dic que el vot siga irresponsable, dic que cada vegada és menys responsable.
D'altra banda, l'arc ideológic mai no és estàtic. No és el mateix ser d'esquerres en l'any 80 que en el 90 que hui mateixa. L'arc es dretanitza i una part de l'esquerra s'ha quedat allunyada de la realitat. El centre comença a ser d'esquerres.
Estes són algunes claus (valencianes) que jo considere importants.
Solucions: fer visibles els problemes, simplificar el missatges, presentar-lo en positiu, generar il·lusió, parlar d'allò que li interessa a la gent...Mahoma i la muntanya...no siga cosa que una cursa de Fòrmula I acabe sent més important que 40 hospitals.

Afrontar vs confrontar

He llegit atentament les diverses interpretacions que s'han fet del resultat electoral. Pràcticament existeix unanimitat sobre una presumpta "confrontació" del BLOC amb SP que ha retroalimentat els dos partits i ha perjudicat els partits "no confrontats". Alguna cosa tinc a dir sobre la qüestió.El que resulta evident a la nostra ciutat és que existeix una "qüestió identitària" a resoldre. Si som dos pobles o si som una única ciutat. Fins ara esta qüestió l'han afrontat directament els segregacionistes amb una proposta clara de divisió. El BLOC com a partit nacionalista que posar com a valors centrals les qüestions identitàries també l'ha racionalitzar, debatut, argumentat i afrontat directament. Ningú més ho ha fet. Ningú més. Potser d'ací vé la teoría de la "confrontació" que jo preferia de "l'afrontació".En l'any 1999 ens presentàrem amb un programa favorable a una consulta popular, un referèndum sobre la divisió del municipi. Mai no li he tingut por a les consultes populars. En aquell moment era un bon moment per fer-la i polsar el sentiment identitari de tota la ciutat - defensàvem un referèndum consultiu a tota la ciutat ja que no és vinculant sinó un element a interpretar-. Ja fa anys d'aquella època. Després a les eleccions de 2007 ens hem presentat amb una proposta d'integració activa per a tota la ciutat.El BLOC ha afrontat (no confrontat) la qüestió de la divisió del municipi. Mai no hem buscat la confrontació. La confrontació ens l'hem trobada davant els continus atacs, insults i amenaces als nostres regidors i a nosaltres com a moviment polític. Què havíem de fer? Callar com fan tots? Callar com fan PP, PSOE i EU? Callar com fan els sindicats? Callar com fa la intel·lectualitat de tota la ciutat però especialment la de Sagunt? Simplement hem exercit el dret a la legítima defensa, en dret penal és una atenuant quan no una eximent. Mai no els hem buscat. Gestione bàsicament tota la comunicació que eix del BLOC com a partit des de fa tamps. Del BLOC, com a partit, no ha eixit una mala paraula contra SP o el segregacionisme des de les al·legacions a l'Expedient de Segregació. Una altra cosa són les declaracions que hagen pogut fer regidors o membres destacats però el partit polític BLOC NACIONALISTA i el seu òrgan polític Executiva Local no han participat de cap confrontació. De fet, a l'hora de fer la campanya, l'eslogan, etc...es va defugir de manera deliberada posar la qüestió identitària de la ciutat en primer plànol per no donar-los corda i si en algun moment se n'ha fet referència al model de ciutat ha sigut en positiu.De totes les interpetacions del resultat me quede amb la de Miguel Alvarez a El Económico. El resultat diu ben a les clares que la qüestió identitària de la ciutat de Sagunt s'ha de resoldre. Els dos partits que l'han afrontat han pujat. I això ho hem de resoldre. D'alguna manera. Mirar cap a altre costa o tapar-se el nas no és cap solució.

ERC: Lo més "in"

Des que va sorgir ERC a la meua comarca he guardat un rigorós silenci. No he considerat oportú manifestar la meua opinió més enllà d'explicar que cada persona i cada col·lectiu és lliure de presentar-se a les eleccions de la manera i amb la condició que considere oportú. Han passat les eleccions. ERC porta ja un temps funcionant i ja s'ha anat definint amb declaracions i posicionaments. I com a responsable polític ja puc tindre una opinió més o menys feta.
En primer lloc, tinc clar que han nascut "contra" el BLOC. Som la seua obsessió, allà on s'han presentat -Faura, Sagunt i Albalat- han basat el seu missatge en ser antibloc. Esta posició ha estat compartida amb l'altra força de l'esquerra tradicional (Izquierda Unida). La seua primera base d'entrada ha caigut pel seu propi pes. A pesar d'això no han arribat ni a l'1% del vot a Sagunt. Tindrien que multiplicar per 8 el seu resultat.
Però imagine que continuaran ahí. Perquè són lo més "in".
Són lo més in-conscient que n'hi ha. Prova d'això és el seu lema "perquè vols". Per això els ha de votar la gent. Clar que sí. I per què si no? Sense cap programa local, sense ni una proposta local que tinga a vore amb el funcionament de l'Ajuntament. Necessàriament ha de ser un vot capritxós, un vot irreflexiu, un vot en clau quimèrica.
Son lo més in-coherent que n'hi ha. L'anterior lema era "sense complexos: País Valencià". Anem a veure. No és sense complexos? Digueu-li Països Catalans. No són tan coherents? Tan valents? Tant d'esquerres? La incoherència no s'acaba ahí. Els complexos continuen. Ara són "esquerra". Ja no són ni ERC ni ERPV. Són "esquerra". Per què amagar la marca? Per què no dir "republicana" i "de Catalunya". Algun complex? Algun problema de marqueting?
I més enllà d'això: ara són l'esquerra independent. Qualsevol persona sap que el terme independent es refereix per alteritat. Independent de qui? de què? A mi me falta un -ista. No hem quedat que no tenim complexos? Cap problema. Que expliquen que són independentistes. Que volen una comunitat política indepedent que arriba desde Salses a Guardamar. Una gran catalunya, amb capital a Barcelona, monolingüe catalana.
En el missatge, poca cosa nova. Són el típic producte de l'esquerra tradicional, enfadada i apocalíptica de sempre. Començant pel seu nom ja neguen la possibilitat de formar part de l'àmbit de les esquerres. Esquerra. Ja està. Registrat. Ningú més ho pot ser. Copyright. Seguint per la seua vocació d'oposició. Un article recent comença felicitant-se perquè a Sagunt el PP noha tret majoria absoluta. Toca't el nas. Eixe és el seu objectiu en la vida.
Estic cansat que facen servir el terme "convergent" sense tindre ni la més remota idea de que va. Sóc convergent. Sí. Sóc un socialdemocrata -esquerra en la totalitat de la societat occidental- que creu en les polítiques en positiu, en l'estudi i la racionalització dels problemes i especialment crec en les solucions de consens. I sóc capaç de parlar amb quasi tots. Sí. També amb el PP. Però jo no sóc el BLOC. El BLOC manté un ampli espectre ideològic basat claríssimament en posicionaments d'esquerres. Cert que hi ha elements més moderats com jo però la interacció, en estatuts i posicionaments és nítidament d'esquerres.
No ho havia fet fins ara i segurament no ho tornaré a fer. ERC té el mateix pes electoral que el vot en blanc o el partit del cannabis. I en certa manera combina elements de les dos opcions.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com