Per què la gent vota dreta?

La conclusió evident del tsunami popular en estes eleccions locals i autonòmiques és evident: la gent està votant dreta. Fent una anàlisi absolutament pretenciosa del tema convindria revisar algunes claus si les esquerres, els progressistes, volem algun dia tornar a influir sobre les institucions. No és una cojuntura electoral. Sota el meu punt de vista hi ha canvis profunds sociològics i ideològics que fonamenten este comportament electoral.
D'una banda hem traspassat el llindar de la Societat del benestar a la Societat de la comoditat. La comoditat impedeix una autonconcepció conflictual de la percepció política. O siga, que no pensem que estem mal ni que tenim problemes. Els problemes es tornen transparents, estan ahí, però no es veuen. Per dir-ho d'una altra manera: estem donant respostes a preguntes que ningú fa. Potser hi ha barracons en l'escola pública però sempre puc pagar una privada i evitar-ho. Potser hauré de fer més hores per pagar-ho però no importa. Les coses van bé si puc tindre i comprar les coses que vull. Aferrats a hipoteques de més de 30 anys ens veiem obligats a consentir coses que no hauríem de consentir. I acabem a una síndrome de Estocolm econòmica, enamorats d'aquells que ens estan xafant el cap.
La Societat de la Comoditat prefereix el valor de la seguretat al de la llibertat i el de la llibertat al de la igualtat. Esta preponderància ha sigut patrimoni tradicional de la dreta. La societat de la comoditat amaga les preocupacions tradicionals del materialisme davall d'un ampli llençol de preocupacions postmaterialistes.
La societat de la Comoditat va acompanyada de un procés de simplificació del pensament. Fa anys una persona treballava amb cinc o sis variables per votar -entre les quals sempre estava la política econòmica- A hores d'ara, un ciutadà maneja no més de dos o tres variables, entre les quals mai no està la política econòmica. La simplificació del pensament, lògicament porta aparellat el reduccionisme argumentatiu. Els arguments polítics són cada vegada més bàsics, menys elaborats, menys complicats. En este terreny la dreta té molt guanyat. Els seus arguments són sempre més "fàcils". Les esquerres tenen davant de si un repte d'adaptació, explicació i simplificació. I el reduccionisme argumentatiu condueix directament al vot "bàsic". Fugint de la racionalització les pulsions bàsiques cobren un paper central. La dreta domina dues perfectament: la por i l'odi. Les esquerres tenen un arma que no estan fent servir: la il·lusió.
El vot en un entorn d'ineficàcia apocalíptica -mai no passa res especial governe qui governe- comença a tindre una component lúdica (a ver como jodo a estos!!!) i per tant comença a perdre estrats de responsabilitat. No dic que el vot siga irresponsable, dic que cada vegada és menys responsable.
D'altra banda, l'arc ideológic mai no és estàtic. No és el mateix ser d'esquerres en l'any 80 que en el 90 que hui mateixa. L'arc es dretanitza i una part de l'esquerra s'ha quedat allunyada de la realitat. El centre comença a ser d'esquerres.
Estes són algunes claus (valencianes) que jo considere importants.
Solucions: fer visibles els problemes, simplificar el missatges, presentar-lo en positiu, generar il·lusió, parlar d'allò que li interessa a la gent...Mahoma i la muntanya...no siga cosa que una cursa de Fòrmula I acabe sent més important que 40 hospitals.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com