Els valencianistes de Tuzón

Divendres vaig vendre cinc accions del València de les nou que tinc. Segurament vendré tres més. Les tres primeres les vaig comprar amb eixos estalvis que tot jove té dels diners del bateig, la comunió o els regals de quan anaves a visitar a la familia a la Fira de Xàtiva. Les sis de després les vaig comprar perquè eren necessàries nou accions per poder acudir a una Junta General d'Accionistes del València. En aquella època pensava que era la meua obligacio cívica contribuir a una mena de democratització cívica del club de la meua passió. Il·lus.

Els valencianistes no van acudir massivament a comprar accions. Les accions començaren a agrupar-se. Després va vindre Roig, i després Soler i valencianistes de tot tipus eixien orgullosos amb el seu xec a canvi de les seues accions. Encara vivia amb aquella il·lusió de fer civisme valencianista.
Fa una setmana vaig abandonar tota il·lusió cívica respecte al València. El mercat d'accions del València està car. No hi ha oferta. Els abonats sense acció busquen una com siga per estalviar-se un dinerets. Altres busquen tindre un accés preferent a un lloc al nou estadi.
Potser la meua última acció cívica valencianista haja sigut donar accions a eixos abonats que han arribat tard, que han pujat al carro valencianista de Roig o de Soler.
Jo sempre preferiré passejar per l'horta en el carro de Tuzón. Aquell xiquet que tenia tota l'habitació empaperada de posters s'ho mereix.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com