Punts de partida

Tinc un problema seriós. M'interessa tot. La meua nòvia diu que no és això cap problema que la curiositat és la que fa crèixer una persona. Doncs això, que la curiositat me fa com al gat...i no em dona temps a llegir-ho tot. Però alguna cosa sí. Acabe de llegir un article sobre el Teatre Ex Romà de Sagunt. Si diu ex romà és perquè és de Las Provincias que fa això de dir-li ex des de fa anys. Passe pàgina i veig que Arcelor no renuncia ni a un cèntim per a la Gerència. Fa temps vaig parlar amb un dirigent segregacionista sobre instal·lacions esportives. El Poliesportiu està al mig . Això està clar. Només cal passar per allí i ho veus. I això era una greu errada històrica que calia capgirar. Les tres coses són coses consumades. La política crea regles del joc que tu no sempre tries. Són punts de partida. El porter no pot marcar gols. No hi ha cap regla que ho diga però per la seua posició excepte Chilavert o Palop n'és dificil que ho facen. No és just. El futbol és així. La política tampoc ho és.

El teatre està així, com està, aprofitem-lo.
La Gerència està així, com està, fem alguna cosa ja, assumim que tindrà cost, que no serà debades.
La ciutat està dissenyada així, com està, és un punt de partida, no podem reinventar-la. Ni els romans pensaren que passarien cotxes per Sagunt ni els gestors dels anys 80 pensaren que als segregacionistes no els vindria bé tindrè coses al mig.
Evolució, canvi. Però amb un punt de partida.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com