Yo conocí una reina de verdad

Ella siempre supo que era una reina. Incluso cuando todas las niñas soñaban con ser princesas. Ella sabía que era una reina. Nació con la corona puesta. La corona le daba la fuerza que toda reina necesita. Pero había noches en que los Caballeros del Futuro Incierto se encargaban de robar por unos días la corona de la reina para limpiarla y arreglar los desperfectos que sufría por el uso diario. Esas noches y sus correspodientes días mi reina dormía plácidamente aún sabiendo perfectamente que ningún principe vendría a despertarla.
Cuando yo la conocí era una reina sin reino. Pero eso no era ningún obstáculo para que ella supiera que era una reina. Cuando por fin recuperó su reino yo ya había marchado a las cruzadas de la inmadurez con mi caballo de madera y mi armadura de tela fina.
Su reino era un reino dulce. Era un reino enorme. Abarcaba desde las montañas de la ilusión hasta el rio del sufrimiento. Apenas se vislumbraba su final en el horizonte del esfuerzo. A mi me gustó mucho visitar su reino aunque en aquel momento no fuera suyo. La luz era especial. Salía directamente de unos ojos perdidos de un pensamiento que siempre andaba en otro lugar que no era aquel ni estaba conmigo.
Hace poco los Caballeros volvieron para revisar la corona. Y ella volvió a dormir durante unos días esperando que se la volvieran a poner. Espero que algún día le hagan una corona de un material que no se estropee. O mejor, espero que un día no le haga falta llevar corona. Ella y yo sabemos que no la necesita para ser una reina.

El procés de blaverització del Port de Sagunt

No tots els moviments identitaris són iguals. La seua definició depén del substrat que el conforma, de la seua orientació ideològica, en definitiva, no tots els moviments nacionalistes, regiionalistes, identitaris en definitiva, estan en el mateix sac. Així per exemple, no és el mateix el nacionalisme de conflicte del País Basc, que el nacionalisme de negociació de Catalunya o el de polarització de Galícia. D'estos moviments indentitaris, a València va sorgir un molt especial: el lisondisme que es caracteritzava per una escassa base intel·lectual i sobretot, per una concepció conspiratória de la vida política.La primera cosa hom aprèn en qüestió d’ideologia és que els “independents” mai no són independents. Els moviments frontistes, que pretenen ser apolítics tampoc ho són mai. Tot el món es defineix pels seus actes més que per les seues paraules.I arribats a este punt, hi ha un moviment identitari, el segregacionsime polític del Port , que definitivament podem retratrar com a hereu de més pura tradició lisondiana ja que respon perfectament a la definició i característiques d'aquell model valencià dels anys 80 que va arribar a enlluernar a quasi dos-centes mil persones.A les proves ens podem remetre: El segregacionisme porteny gaudeix d'una escassa base intel·lectual. Els intel·lectuals portenys no han mostrat el més mínim interès per este moviment, si bé és cert que tampoc s'han mostrat contraris obertament. Hi ha una certa dimissió en este tema. En tot cas, el moviment segregacionista no té gran predicament entre els ambients intel·lectuals del Port. I ells mateixos, els segregacionistes, practiquen una espècie d’aïllacionisme intel·lectual. De fet, no han fet ni un sol acte públic, conferència, publicació o elaboració intel·lectual sobre la història del Port, llevat de l'espai web, per exemple. Inclús podem assegurar que no assisteixen tan sols les conferències que s’organitzen des de la Regidoria de Cultura sobre la història d'este nucli de població.El segregacionisme ha triat com a punt de partida la concepció conspiratòria del món. No és res de nou, els Estats Units ho porten fent dos-cents anys. La concepció conspiratòria és un model pel qual és necessari culpar a un ens extern (en este cas Sagunt) de tots els mals del model de referència identitari triat (en este cas el Port). Es pot arrodonir personificant este creador de mals per a major facilitat de comprensió dels membres del grup (en este cas seria Civera el Saddam del Port).La patrimonialització de la identitat és una altra característica del lisondisme com a moviment identitari. Es tracta d’assumir la identitat completa del poble. “Nosaltres som el poble” seria la frase que el resumiria. Per tant, allò que diem representa a tots, i qui ens ataca a nosaltres ataca a tot el poble. Assumir la representació de tot el conjunt genera cohesió al principi, encara que sol tornar-se en contra seuaEl model d'estruç política. Tot, absolutament tot, té a veure amb la nostra manera de veure el món. Tot s'interpreta en clau identitària. No existix res més enllà. En este cas, tot s'interpreta en clau local. Així per exemple, el conflicte nacional España-Pais Valencià es transforma en un enfrontament port-Sagunt (suggerisc rellegir la posició de SP i PP sobre la moció de la Hispanitat presentada pel Bloc en el ple de setembre). Tot ha de veure, el repartiment d'inversions, tot s'interpreta en clau identitària generant una deformació i empobriment del pensament i la mirada.L'extrapolació de la importància dels signes. Si en el cas de Lizondo: bandera, himne, nom de la llengua van ser els senyals d'identitat triats en el cas porteny han sigut d'altres. Els criteris d’elecció no han sigut massa basats intel·lectualment ni massa transparents. Així no és un senyal d’identitat el primer col·legi del Port (Joaquin Gamón en l'Albereda on es va a construir un hotel i ningú no diu res) però si ho és l'estadi Fornàs o la Hispanitat.La necessitat posicionar-se davant dels temes del dia a dia. Al final, no obstant, és necessari posicionar-se en temes de la vida diària. I en eixe posicionament és on es traduïx la ideologia d'un grup humà. SP s'ha alineat en nombroses ocasions amb el PP en les votacions. Recordem el tema de la Tèrmica a Sagunt on des de l'inici es va assumir la tendència economicista de sacrificar medi ambient a canvi d'ocupacions. Esta alineació ha sigut analitzada en clau d'estruç com hem comentat, és a dir, s'ha analitzat si això podia perjudicar o no al PP. No obstant, ningú ha analitzat on situa açò a SP potser en un àmbit de dretes?El conflictualisme i la pressió. Sense possibilitat de fer grans argumentacions el lizondisme va acudir a l'insult, a la por, a l’agressivitat física i verbal. Per tant, la necessitat conflictualizar és una premissa bàsica. A va “rio revuelto, ganancia de pescadores”. En el conflicte el segregacionisme es mou com a peix en l'aigua perquè ho gestiona com ningú. Se sap superior i a més és conscient que ha menjar la moral de tots.L’extracció de classe dels components. El lisondisme partia d'un grup de classes populars amb escassa formació i fàcilment manipulables. Si bé és cert que determinades persones amb nivell de formació alt s'han vist atretes pel moviment segregacionista la base humana és d'extracció mitja-baixa. La intensitat del moviment. Esta hiperactivitat que requerix un moviment d'este tipus fa que la rotació de líders siga elevadíssima. Un ritme tan frenètic i especialment l'ansietat que causa la por que és el punt de partida de la concepció conspiratòria, no permet mantindre's en primera línia molt de temps. D'ací les contínues “transicions” (Raúl Navarro, Isabel Martinez, Jaime Goig, Manuel Gallart) és difícil caminar sempre a mil per hora.La pretensió d'interclassisme i aidelogia. Quan des d'estos moviments s’addueix la seua independència política normalment es fa en l'eix esquerra-dreta. NI tan sols ningú es qüestiona l'altre eix: l'eix territoria, el dels nacionalismes. En l'eixe eix, la cosa es dóna per suposada.Suport mediàtic. El lizondisme va comptar amb el búnker barraketa per als seus fins. Un determinat diari assumia la veu del moviment i servia per a estendre les seues idees i pretensions. Sobretot, servia per a generar la por. La por és una de les pulsions bàsiques que condueixen al vot. El segregacionisme té el seu propi altaveu públic. El seu propi mitjà de propaganda.Després d'esta enumeració d’ingredients pensem que es pot assegurar que estem davant d'un moviment de dretes i profundament espanyolitzant. El blaverisme es va acabar perquè algú es va creure les seues pròpies mentides. Quan s’acabarà SP?

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com