Més criteris lingüístics?

a mare parla castellà. Mon pare parla valencià. Visc al Port de Sagunt on poca gent parla en valencià. Dic això per explicar un poc la meua incorporació a l'ús del valencià. Reconec que em a costar. Primer algunes poques converses amb Josep Lluís -eixe professor que te marca època de la teua vida...o potser tota- el meu professor de valencià de tercer i COU. Després, a la Facultat vaig entrar en la línia en valencià -tancaments inclosos- però continuava parlant en castellà. Va ser poc a poc que vaig anar creixent l'ús oral i escrit de la llengua, primer els companys de classe, poc després mon pare -em va costar més perquè els pares sempre impressionen-.

La sort que vaig tindre en acabar la carrera va ser trobar la gent del BLOC. Estic parlant a nivell estrictament linguístic. D'esta manera durant els dos anys deprés d'acabar la carrera em vaig dedicar a demostrar-me que podia ser totalment bilingüe. Em vaig presentar i aprovar a les proves de la Junta: al superior i al Mitjans de Comunicació. Quan la meua autoestima de títols va estar suficientment alimentada vaig començar a parlar d'una manera més generalitzada. Ara hi ha gent que diu que pràcticament no se me nota.
Per què conte tota esta història? Este mes han arribat a les meues mans dos documents. Un, de criteris lingüístics del BLOC on he tornat a recordar els vells temps on vivia obsessionat per la correcció. Pronoms febles, demostratius, relatius, accentuacions.... Un altre que m'ha recordat just el periode posterior a superar la meua titulitis. El primer em fa sumar unes normes més a afegir. Després d'estudiar amb normes de l'IEC en moltes classes, després de la Junta, després del model adaptat als mitjans de comunicació de Toni Mollà, ara he d'incorporar una normativa més: la del meu partit. No m'imagine al PSOE fent una normativa de castellà, ni dient-li a Bono que no diga kiogco o ogcar. Açò només passa en este partit. El partit de la llengua com diu el document. Llegit el document no diu coses absolutament destrellatades. És un document al que me puc sentir pròxim per les meues tries lingüístiques. La qüestió és ¿era necessari? Jo necessitava una normativa més al cap. Buf....jo crec que no....
D'altra banda, l'altre document assenyala la necessitat d'una llengua cómoda, d'una llengua al servei del poble, d'una llengua viva, d'una llengua que ajude a recuperar l'autoestima dels valencians, d'una llengua més espontània i menys encorsetada.
I jo fa temps que enxufe este ordinador i fa molt de temps que no engege aquest ordinador.
I per últim...per a entrar en el partit de la llengua sembla imprescindible parlar eixa llengua. Però a més...cal fer-ho d'una manera molt determinada dins del model culte.
¿Volem posar obstacles o facilitats per entrar en este partit? I si algú no el parla? I si algú no el parla tan bé? I si algú el parla bé però fa unes altres tries lingüístiques? El tirem? Que no entre?
Fa temps que estic repetint que el preu d'entrada al BLOC -i no parle de la quota- és massa alt.
Supose que per això em vaig ajuntar amb esta colla que es diu BdC. Sort amics...tenim massa faena.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com