La qüestió antiespanyola

Personalment crec que el marc espanyol ja és inqüestionable en este país. Podríem construir una força valencianista, entenent per valencianista la que sense deliris independentistes fa força de les posicions més pròximes als valencians. El nostre poble ha donat sobrades mostres d'adhesió a un projecte espanyol. Jo crec que qualsevol de nosaltres sap que és espanyol però li agradaria que Espanya fora d'una altra manera. Potser com Suïssa que envia un cantant en cada llengua oficial per rotació cada any. Algú imagina un cantant en català a OT? Un país on la primera emissora de música posa música en anglés, francés i castellà però mai en cap de les altres llengües espanyoles no castellanes.Supose que dient estes coses entre en el camp de risc de l'heretgia però no me sent antiespanyol. Estic certament cómode en el marc de relacions econòmiques espanyol-europeu-occidental, i en el marc de relacions laborals. Em resulta molt útil conèixer el castellà i el parle habitualment tot i que la meua llengua més estimada siga el valencià.El problema és que l'espanyolisme és molt imperialista i resulta de vegades agressiu fins i tot d'una manera inconscient.D'altra banda, dins d'esta evolució personal que intente no ofegar-me en este partit he pres la decisió de deixar de dir-me a mi mateixa nacionalista. Jo sóc valencià. Valencià és, per a mi, qui viu i treballa al nostre país i en vol ser. En tot cas i donades les circumsntàncies de falta de dignitat del meu estimat país puc donar el pas i convertir-me en valencianista. Tinc un fum d'amics que es consideren espanyols i no diuen ser nacionalistes. Jo també tinc el mateix dret. No sóc nacionalista. Sóc valencià. I això no significa rebutjar res. Significa estimar alguna cosa.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com