La unió mediterrània

Una persona la considera brillant quan em sorprén. La mateixa nit de les eleccions Sarkozy em va sorprendre immediatamente. Només els grans personatges polítics tenen la capacitat de canviar immediatament de rol. Sarkozy ho va fer. En dos minuts va deixar de ser el candidat conservador al President de tots els francesos. Com si realment haguera escrit eixe discurs quan era menut, com si realment el tingura previst des de fa anys.
Sarkozy va fer al·lusió directa a un projecte al que no tenia cap obligació de fer referència per "experiment": la Unió Mediterrània. Només va ser una menció, un brindis, una declaració d'intencions. Des d'aleshores he estat un poc pendent del tema per si algú agafava el guant. No he llegit res i em torne a soprendre.
Dins del concepte d'interdependència que els taronges del BLOC hem triat per al nostre ideari polític es parla de la necessitat de repartir les competències en els estaments més eficaços i pròxims als ciutadans. La disjuntiva a la que constantement ens aboca un estat espanyols monolític (una nación=una lengua=una cultura) ens ha obligat a les nacions perifèriques a buscar mecanismes per atenuar el poder central de Madrid. La Unió Mediterrània és una oportunitat més. Una molt important. El Principat, les Illes i el nostre país haurien de ser els primers interessats a pujar a un viatge d'aquest tipus. Ens uneixen moltes coses amb Alemanya. Segur. Però també ens uneixen moltes coses amb els països del nostre mar mediterrani.
El pont de novembre de 2006 vaig estar a Itàlia i sincerament -excepte per la llengua- em vaig sentir més pròxim a una manera de viure que quan he estat a Galiza o Euskadi.
Em sent valencià de cor, espanyol heterodox, europeu convençut i mediterrani emergent. I crec que m'agradaria institucionalitzar tots els meus sentiments.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com