El dret a decidir del Port

El dret a decidir és un dels drets col·lectiu més importants des d’una perspectiva comunitarista. Per això, mai no discutiré el dret a decidir sobre el seu futur i la manera d’organitzar-se d’una col·lectivitat com el Port de Sagunt. Vaja per davant el meu reconeixement al treball en positiu –que he trobat a faltar en altres àmbits de la vida cívica del Port de Sagunt en el últims anys- de replegar més de 16.000 signatures de veïns meus que creuen en una organització administrativa pròpia per al Port. És un treball enorme en temps i dedicació que sincerament m’ha impressionat perquè és la segona vegada que repleguen una quantitat molt significativa de signatures de ciutadans amb esta sensibilitat.
Ara bé, cal recordar que hi ha diferències ostensibles entre un procés d’autodeterminació política d’una nació -com ara podria ser Catalunya, Euskadi o el País Valencià- i un procés de segregació administrativa o divisió municipal -com és el cas de la Ciutat de Sagunt-. La primera gran diferència és que la segregació municipal és un acte administratiu reglat mentre el procés d’autodeterminació d’un poble és un procés no previst en la Constitució cosa que el convertix en il·legal o al·legal en estos moments. El principi de legalitat és doncs un dels trets diferencials bàsics entre les dues coses.

Eixe principi de legalitat té algunes conseqüències també importants sobre el propi procés. Com que es tracta d’un expedient administratiu la pròpia llei estatal assenyala els requisits que s’han acreditar per convertir una part d’un municipi en un municipi independent. Donar prova de la voluntat majoritària de la part que es vol segregar és un dels requisits. Per tant, és condició necessària però no suficien. Les argumentacions basades estrictament en la voluntat majoritària de la part segregant no poden ser les úniques i requerixen complements que la mateixa llei assenyala i que no són motiu d’aquest article.

Comptat i debatut que el dret a decidir no es qüestiona i que no és suficient –legalment- la voluntat majoritària per segregar el Port de Sagunt és necessari fer una reflexió més profunda sobre l’exercici del dret a decidir, siga el dret a l’autodeterminació o a la segregació.
Qualsevol decisió professional, personal, familiar o del tipus que siga requerix tindre el màxim d’informació possible per poder tindre les màximes possibilitats d’encertar. És en este punt on crec que l’actuació dels promotors de l’expedient és manifestament millorable.
Com a valencià que viu al Port de Sagunt no tinc suficient informació per decidir sobre el model de segregació que propugna Iniciativa Porteña. No tinc suficients elements per decidir si vull una organització administrativa diferent a l’actual. I especialment, ningú no m’ha informat sobre què guanye jo amb una segregació administrativa.
I això que sóc una persona ben inquieta i crec que ben informada. He buscat/trobat informacions que desmentixen les argumentacions d’aquells partits polítics que s’han posicionat en contra com ara el meu, el Bloc. Dic partits polítics de forma conscient, perquè pràcticament cap altra col·lectivitat del món cívic, empresarial o sindical ha considerat convenient intervindre en el debat. Per tant, sé que hi ha determinades afirmacions contràries a la segregació que no es consideren certes. Algunes consideracions patrimonialistes saguntinistes la veritat és que cauen pel seu pes i no crec que puguen ser tingudes en compte (del tipus “nosaltres estàvem abans”). Fora d’això, els portencs necessitaríem respostes a moltes preguntes que ningú no fa.
Diu Fuster en començar Nosaltres els valencians que és un llibre que potser no li tocava escriure a ell i que requeria una superació o almenys una resposta. Una cosa semblant em passa a mi ara. No sé si este article em tocava fer-lo a mi i també –com Fuster- m’agradaria tindre una resposta honesta, serena i pacífica.

El dret a decidir, baix el meu prisma, requerix doncs un procés molt intens d’informació prèvia en base a xarrades sobre experiències anteriors, pros i contres, avantatges i inconvenients d’un procés que pot durar anys i mentre està en funcionament és evident que condiciona i molt la política municipal. Eixe procés no s’ha donat de manera pública. Hem assistit a campanyes de caràcter simbòlic, emocional, campanyes en contra de... però en cap cas un procés de conferències, butlletins informatius, llibres o vídeos sobre el tema que anaren més enllà de la crítica externa.
Per tant, com que me considere una persona inquieta i interessada per tot allò que passa al meu voltant he iniciat un procés d’investigació propi del qual em sorgixen molts interrogants que em fan pensar que la decisió de començar o tancar este procés de segregació hauria de ser més madurada, més analitzada, més informativa i menys emocional.

La primera dada i més important seria tindre un termòmetre de quin és el grau real d’implicació dels ciutadans amb un projecte de divisió del municipi. La proposta d’un referèndum consultiu em sembla la més adient per a tindre dades reals sobre els desitjos i inquietuds dels ciutadans de tota la ciutat. Amb eixes dades els responsables politics podem prendre decisions més pròximes als desitjos de la gent. Evidentment la replega de signatures és el requisit que demana la llei. No ho qüestione. Però trobe a faltar un procés decisiu precedit d’un procés de participació de tots –favorables i no favorables- per a decidir sobre el futur de la ciutat. Eixe referèndum només el van proposar dues forces polítiques: el BLOC i la CIPS en la campanya electoral de l’any 1999. Fer un referèndum focalitzaria el tema i centraria l’atenció dels ciutadans amb una implicació que aniria més enllà de l’actual argumentació estrictament política.
Com que honestament crec que este referèndum no se produirà sí que considere important que des de la promotora de l’expedient o el seu aparell mediàtic puguera obtindre informació que per a mi resulta rellevant si, donat el cas, em toca viure en la part segregada (futurible municipi de El Port).

Diuen que el secret de la ciència no és trobar les respostes adequades sinó fer les preguntes adequades. Després de molts anys d’acumular observacions de la realitat, de llegir sobre el tema continue tenint diversos dubtes que plantege esperant una resposta com he dit, honesta, serena i pacífica.
¿Com es produiria el traspàs de funcionaris? L’Ajuntament de Salou va nàixer amb 9 funcionaris. Segons les meues informacions els funcionaris ho són de l’Ajuntament de Sagunt. És on tenen la plaça. I el pas al futurible Ajuntament de El Port tindria caràcter voluntari. Si el pas és voluntari ¿com funcionaria un Ajuntament que ha de governar a 50.000 persones amb una dotzena de funcionaris? ¿Com podria sobreviure l’Ajuntament de Sagunt amb una quantitat tan enorme de funcionaris per a una població que es quedaria molt per davall de la mitat?
Un procés de segregació genera de manera inevitable una transitorietat d’incertesa on realment no saps ni on t’has de dirigir ¿Com afectaria això en un moment econòmic crucial a Parc Sagunt o l’ampliació del port marítim? En el cas de Salou i Vilaseca Port Aventura va estar a punt de perdre’s com a inversió perquè el parc temàtica reclamava quedar en un municipi només mentre els dos municipis es disputaven els seus ingressos i el seu reclam turístic. Des del món empresarial i sindical haurien de tindre en compte que la incertesa i la transitorietat són dos dels majors enemics de l’economia i per extensió de la creació d’ocupació. Convindria establir reflexions al respecte. Un lloc conflictiu no és un lloc atractiu per invertir ¿Hem pensat en això?
D’altra banda un procés de divisió municipal implica la divisió també dels deutes de l’Ajuntament. En el cas de Salou i Vilaseca, Salou va nàixer absolutament endeutada. El criteri que es va gastar per repartir els deutes va ser el de la ubicació del bé endeutat. Quan la sentència del suprem va atorgar la segregació els segregacionistes havien entrat a formar part del govern i havien concentrat la major part de les inversions en la futura part segregada. De manera que eixa concentració d’inversions va fer nàixer un ajuntament totalment endeutat.

Convé fer-se més preguntes ¿Quina obligació tindria el futur Ajuntament de El Port de fer-se càrrec del contracte de neteja que l’Ajuntament de Sagunt té amb la Societat Anònima de Gestió? Si el Port no vulguera o no puguera fer-se càrrec d’eixe contracte ¿com afectaria això a la pròpia empresa que treballa en exclusiva per a l’Ajuntament de Sagunt fent la neteja urbana de tota la ciutat?
¿Com resoldríem la gestió d’infrastructures indivisibles com ara el clavegueram o l’enllumenat? Aquestes infrastructures han sigut fetes, dissenyades i pensades per a una sola ciutat i són indivisibles.
¿Com començaria la gestió municipal els dos municipis resultants a l’haver de multiplicar per dos els edificis municipals? El Port necessitaria un Ajuntament complet però Sagunt necessitaria un edifici per a la Policia Local per exemple. Sagunt es quedaria sense Casa de Cultura i el Port sense auditori. Sagunt es quedaria sense instal·lacions esportives com ara la pista d’atletisme, el tenis o l’esquaix que hauria de construir ¿Hem pensat el que suposa adquirir i construir tota eixa duplicitat de serveis?
Les transferències de l’Estat són una part important els ingressos municipals. Actualment són insuficients i estan provocant que els municipis acudisquen a l’urbanisme per poder sostindre’s. El criteri que es fa servir per les insuficients transferències és el de la població ¿És previsible una reducció de transferències en cas de divisió municipal? D’altra banda, respecte a la proposta territorial el futur municipi de El Port naix sense terme municipal on construir. Pràcticament naixeria tal qual és. Només li quedaria la parcel·la fins al riu que en gran part és inundable i afectada per protecció de la Confederació Hidrogràfica. Tota la resta del terme naixeria industrial a l’altre costat d’una barrera formada per Sidmed, Parc Sagunt i Sepes. Una ciutat que naix colmatada.
Continuant amb els serveis: una de les argumentacions que fa el segregacionisme és la proximitat de serveis. Realment ¿quins serveis tindríem més a prop? Evidentment hauríem de traure del debat aquells serveis que no són municipals però si els posem al debat hem de pensar que els portencs tampoc tenim massa a guanyar pel que fa a criteris de proximitat.
La comissaria de policia està ací, el Servef també, la majoria dels serveis municipals d’atenció al ciutadà també (Serveis socials, àrea de la Dona..), hospital, centre d’especialitats, instituts, col·legis. Realment en este debat tenim poc a guanyar pel que fa a la proximitat. I si el projecte de Ciutat Administrativa es dura a terme encara menys, creant una zona de serveis municipals enfront del poliestportiu.
No considere proximitat les relacions professionals i amb això m’estic referint a que la distància a 2 km o a 6 km del departament d’urbanisme que jo xafaré –com a ciutadà- una o cap vegades al llarg de la meua vida.
Respecte al tema lingüístic em preocupa la defensa diglòssica que fa del castellà la promotora de l’expedient i el seu braç polític com si el castellà tinguera algun problema al Port o estiguera perseguit. El castellà no té cap problema de supervivència, ni d’ús, mentre el valencià els té tots. Per això em preocupa saber si un hipotètic Ajuntament de El Port dominat per segregacionistes puguera excloure el Port de Sagunt de la zona de predomini lingüístic valencià on es troba ara. Em preocupen i molt els meus drets lingüïstics i els dels meus conciutadans. Necessite constatar que no viuré en una illa lingüística. I no es tracta de prometre la constitució en valencià en la presa de possessió del càrrec de regidor, es tracta d’una interacció grupal que qualsevol portenc coneix per òsmosi i que sap que depén de qui la dirigisca pot ser més sensible o més insensible amb la minoria valencianoparlant del Port.
Per últim ¿ens hem parat a reflexionar sobre en quin context es produirà una decisió sobre la divisió del municipi de Sagunt? Parem-nos a pensar un poquet. El procés judicial del Teatre Romà ha durat 17 anys. Treballem amb la hipotesi que siguen 10 anys. És de suposar que tant l’Ajuntament com la promotora exhauriran les seues possibilitats judicials. ¿Ens hem parat a pensar com serà el municipi de Sagunt d’ací 10 anys? ¿Ens hem parat a pensar que tot el districte de Ciutat Nova –entre Baladre i les vies el tren- pot estar construït i amb vida de barri? ¿Ens hem parat a pensar que la unió urbana és un procés de creixement normal i que redueix el sentit d’una divisió municipal?

Sóc valencià i valencianista. No treballe amb esquemes rupturistes ni respecte a l’Estat Espanyol –no sóc independentista- ni dins del meu municipi. Respecte a aquells que pensen que ens aniria millor a soles però honestament crec que allò més intel·ligent seria començar a treballar per la integració. Deixar de mirar al passat i començar a mirar al futur.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com