Opinió: Els bisbes i el seu bufó


dilluns, 25 febrer de 2008
Els polítics van recaptant el vot del veïnat. Cadascun ofereix el programa del seu partit per als pròxims quatre anys. Són les regles del joc democràtic. Un joc que han de protagonitzar els polítics. Succeeix, no obstant això, que a Espanya aquestes regles que es basa la democràcia no són respectades per membres d'alguns estaments. I volen participar al costat dels polítics per a canalitzar els vots dels ciutadans. És el cas del tinent general Mena que ha eixit a la palestra cridant als espanyols a no votar a Zapatero perquè aquest el que vol és trencar Espanya, com diu Rajoy.
Ja al gener de 2006, en la celebració de la Pasqua Militar, va insinuar la possibilitat de donar un colp d'estat i la intervenció de l'exèrcit en cas que el nou Estatut de Catalunya sobrepassara els límits constitucionals. El llavors ministre de Defensa, José Bono, va ordenar la seua destitució, la seua passada forçosa a la reserva i un arrest domiciliari de vuit dies, per considerar que les seues declaracions havien traspassat tots els límits. També el general Blas Piñar, fill del fundador de Força Nova, camina embullant per haver estat marginat pel govern socialista, segons diu.
Per la seua banda, alguns bisbes han volgut entrar en la campanya electoral per a recaptar els vots en favor de la dreta, del Pàg. Ja em vaig referir en aquestes pàgines, el passat dia 11, al comentar el document fet públic per la Comissió Permanent de l'Episcopat. Document que ha provocat l'enfrontament entre les seues eminències reverendísimas. Dissabte passat, el bisbe de Sant Sebastià, Juan María Uriarte, mostrava la seua oposició al citat document al publicar altre en el qual advertia que, "encara que els responsables de l'Església poden proposar criteris ètics que ajuden a emetre un vot ponderat i responsable han d'evitar, amb summa cura, qualsevol signe o aparença de proclivitat partidista".
Però no acaba ací la cosa. El representant del Papa a Espanya, el Nuncio del Vaticà, Manuel Monteiro de Castro, va tenir la gentilesa de convidar al president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, a sopar en la Nunciatura i canviar impressions sobre la relacions Església-Estat. Mai ho fera! Entre els bisbes més conservadors, aquesta entrevista del president del Govern amb el Nuncio ha caigut com una bomba. I en l'emissora de la Conferència Episcopal, la COPE, han posat el crit en el cel i s'han esquinçat les vestidures, en aquest cas, les sotanes. El seu empleat, el famós Federiquín Losantos, no ha cessat de llançar els majors improperis contra el president Zapatero i el nuncio Monteiro de Castro des dels seus micròfons.
En el súmmum de la seua fúria va arribar a insinuar que el nuncio era "masón". "Açò és un nuncio o un germà?". Açò va dir Losantos des del seu micròfon, aplicant-li al nuncio el qualificatiu de "germà", de comú ús entre les lògies masónicas. I que era un caldito "masónico" el qual li va oferir el nuncio al president en el sopar. Els bisbes propietaris de la COPE no li han cridat a l'ordre, que se sàpia. Els Rouco, Cañizares, García-Gasco i companyia sembla ser que estan encantats amb el seu bufó radiofònic. Rajoy acusa a Sabater de voler trencar la unitat d'Espanya. I el que de debò s'està trencant des de la COPE és la unitat de l'Església, la unitat dels seus dirigents. "Federiquín, amb un micròfon en la mà, pot ser un perill públic", va dir algú que li coneix bé.
I sembla ser que tenia raó.
Francesc de Paula Burguera

Valencians pel Canvi

Opinió: Els bisbes i el seu bufó


dilluns, 25 febrer de 2008
Els polítics van recaptant el vot del veïnat. Cadascun ofereix el programa del seu partit per als pròxims quatre anys. Són les regles del joc democràtic. Un joc que han de protagonitzar els polítics. Succeeix, no obstant això, que a Espanya aquestes regles que es basa la democràcia no són respectades per membres d'alguns estaments. I volen participar al costat dels polítics per a canalitzar els vots dels ciutadans. És el cas del tinent general Mena que ha eixit a la palestra cridant als espanyols a no votar a Zapatero perquè aquest el que vol és trencar Espanya, com diu Rajoy.
Ja al gener de 2006, en la celebració de la Pasqua Militar, va insinuar la possibilitat de donar un colp d'estat i la intervenció de l'exèrcit en cas que el nou Estatut de Catalunya sobrepassara els límits constitucionals. El llavors ministre de Defensa, José Bono, va ordenar la seua destitució, la seua passada forçosa a la reserva i un arrest domiciliari de vuit dies, per considerar que les seues declaracions havien traspassat tots els límits. També el general Blas Piñar, fill del fundador de Força Nova, camina embullant per haver estat marginat pel govern socialista, segons diu.
Per la seua banda, alguns bisbes han volgut entrar en la campanya electoral per a recaptar els vots en favor de la dreta, del Pàg. Ja em vaig referir en aquestes pàgines, el passat dia 11, al comentar el document fet públic per la Comissió Permanent de l'Episcopat. Document que ha provocat l'enfrontament entre les seues eminències reverendísimas. Dissabte passat, el bisbe de Sant Sebastià, Juan María Uriarte, mostrava la seua oposició al citat document al publicar altre en el qual advertia que, "encara que els responsables de l'Església poden proposar criteris ètics que ajuden a emetre un vot ponderat i responsable han d'evitar, amb summa cura, qualsevol signe o aparença de proclivitat partidista".
Però no acaba ací la cosa. El representant del Papa a Espanya, el Nuncio del Vaticà, Manuel Monteiro de Castro, va tenir la gentilesa de convidar al president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, a sopar en la Nunciatura i canviar impressions sobre la relacions Església-Estat. Mai ho fera! Entre els bisbes més conservadors, aquesta entrevista del president del Govern amb el Nuncio ha caigut com una bomba. I en l'emissora de la Conferència Episcopal, la COPE, han posat el crit en el cel i s'han esquinçat les vestidures, en aquest cas, les sotanes. El seu empleat, el famós Federiquín Losantos, no ha cessat de llançar els majors improperis contra el president Zapatero i el nuncio Monteiro de Castro des dels seus micròfons.
En el súmmum de la seua fúria va arribar a insinuar que el nuncio era "masón". "Açò és un nuncio o un germà?". Açò va dir Losantos des del seu micròfon, aplicant-li al nuncio el qualificatiu de "germà", de comú ús entre les lògies masónicas. I que era un caldito "masónico" el qual li va oferir el nuncio al president en el sopar. Els bisbes propietaris de la COPE no li han cridat a l'ordre, que se sàpia. Els Rouco, Cañizares, García-Gasco i companyia sembla ser que estan encantats amb el seu bufó radiofònic. Rajoy acusa a Sabater de voler trencar la unitat d'Espanya. I el que de debò s'està trencant des de la COPE és la unitat de l'Església, la unitat dels seus dirigents. "Federiquín, amb un micròfon en la mà, pot ser un perill públic", va dir algú que li coneix bé.
I sembla ser que tenia raó.
Francesc de Paula Burguera

Valencians pel Canvi

Educació posa en marxa una campanya per a potenciar l'ús del valencià en les festes populars

http://www.pagina26.com/
Alejandro Font de Mora va presentar ahir la campanya «La teua festa, en valencià, naturalment», que té com a finalitat promoure la presència de la nostra llengua en les manifestacions tradicionals de caràcter popular. El conseller va estar acompanyat per la secretària d'Educació, Concha Gómez, la reina de les festes de la Magdalena 2008, Laia Bacas i el coordinador d'organització no governamental Controla Club, Juan Carlos Peral, que col·labora en la campanya. La campanya es desenvoluparà primer a la ciutat de Castelló i més avant en les Falles del cap i casal i en altres festivitats en Almassora, Alacant, Sueca i Cocentaina.
Aquesta campanya, que disposa d'un pressupost de 22.000 euros, s'emmarca en la campanya institucional de promoció de l'ús del valencià «En valencià, naturalment» i servirà per a executar un estudi estadístic sobre la percepció de l'ús del valencià en les tradicions festeres. Amb motiu de les festes de la Magdalena, la campanya estarà present als carrers de la capital de la Plana, on s'instal·laran punts d'informació en alguns dels punts en els quals es desenvoluparà el programa de festes de la ciutat i es repartiran regals entre els visitants.

Signa a favor de la pluralitat a Canal 9

Destacades personalitats cíviques valencianes han el·laborat un manifest a favor de la pluralitat en la televisió valenciana. Pots signar-lo en www.rtvpublicaplural.org/index_va.php

Signa a favor de la pluralitat a Canal 9

Destacades personalitats cíviques valencianes han el·laborat un manifest a favor de la pluralitat en la televisió valenciana. Pots signar-lo en www.rtvpublicaplural.org/index_va.php

Dissabte 23 de febrer es presenta el "Compromís per la música en valencià" a Sueca

El proper dissabte, dia 23 de febrer, a les 11 hores, es presentarà solemnement al claustre de la Biblioteca Suecana (Ca Fuster, C/ Sant Josep, 10) el "Compromís de Sueca amb la música i els músics en valencià", una declaració pública de suport dels càrrecs públics del BLOC a la música que es fa a casa nostra i que es fa en la nostra llengua.


L'acte és un dels punts neuràlgics de la campanya electoral del BLOC, i comptarà amb la presència d'Isaura Navarro, cap de llista de la coalició, d'Enric Morera, Secr. Gral. del BLOC, de Joan Baldoví, alcalde de Sueca i candidat al Congrés, així com de càrrecs públics i orgànics del BLOC, d'Iniciativa i d'Els Verds.

Dissabte 23 de febrer es presenta el "Compromís per la música en valencià" a Sueca

El proper dissabte, dia 23 de febrer, a les 11 hores, es presentarà solemnement al claustre de la Biblioteca Suecana (Ca Fuster, C/ Sant Josep, 10) el "Compromís de Sueca amb la música i els músics en valencià", una declaració pública de suport dels càrrecs públics del BLOC a la música que es fa a casa nostra i que es fa en la nostra llengua.


L'acte és un dels punts neuràlgics de la campanya electoral del BLOC, i comptarà amb la presència d'Isaura Navarro, cap de llista de la coalició, d'Enric Morera, Secr. Gral. del BLOC, de Joan Baldoví, alcalde de Sueca i candidat al Congrés, així com de càrrecs públics i orgànics del BLOC, d'Iniciativa i d'Els Verds.

Fes un bot útil


Fes un bot útil


Video electoral BLOC-INICIATIVA-VERDS

Video electoral BLOC-INICIATIVA-VERDS

Pons demana als "moderats" del Bloc que voten PP després de reivindicar Lizondo



Després de demanar que els seguidors d'Unió Valenciana voten al PP en aquestes eleccions, ahir, el cap de llista del Partit Popular al Congrés per València, Esteban González Pons, va donar un pas més per a atraure cap a les sigles de la gavina el vot valencianista.

Font: www.levante-emv.com

Després d'una reunió amb alcaldes, regidors i diputats de l'Horta per a consensuar un traçat del pas de l'AVE per la comarca, el portaveu popular en les Corts es va dirigir als "sectors més moderats del Bloc" per a demanar-los que voten al Partit Popular. Aquesta petició es produeix després d'apel·lar González Pons a l'esperit de Vicente González Lizondo, fundador d'UV.

González Pons va dir tenir la" certesa" que hi ha militants del Bloc que voten al PSOE en les eleccions generals, i, a continuació, es va preguntar "si un vot del Bloc pot anar a una llista que ni entén ni parla valencià". Per aquest motiu sol·licitara a aqueixos nacionalistes -cap recordar que el Bloc si concorre als comicis amb Iniciativa i Verds, a diferència d'UV- que "voten a l'única candidatura valenciana que es presenta, que és la del PP" perquè, segons el parer del candidat popular, la candidatura que encapçala la socialista Mª Teresa Fernández de la Vega és de" madrilenys. És la primera vegada que el PSOE presenta un cap de llista que no parla valencià".

El cap de cartell dels populars també va al·ludir a la fotografia en la qual De la Vega apareix vestida de fallera per a demostrar la seua valencianía. "La canditura del PSOE és la d'una dona que ha hagut de mostrar una foto de fallera de 1949. No sé que més ha fet, perquè no és fallera ni valenciana", va advertir. El president provincial Alfonso Rus -que fins i tot va dubtar si la foto corresponia a la vicepresidenta: "serà ella?", va preguntar en veu alta- va afegir que "el sentiment de valenciana es demostra dia a dia, no perquè es vestisca de fallera. De valencianía no té gens, és de Segòvia, menja cochinillo i per a en Beneijida (sic)".

Acord amb alcaldes del PP
Després de proclamar que havia arribat a un acord "històric" amb tots els alcaldes del PP de l'Horta Nord para intentar que l'AVE no passara per l'horta o en cas que ho faça tinga el menor impacte, González Pons va avançar que si el PP guanya les pròximes eleccions "recuperarà el projecte Ruta Blava. Ho farem nostre des del Govern Central perquè així tots els ajuntaments de l'Horta Nord recuperen la millor platja del Mediterrani occidental i que està desaprofitada, la qual va des de València a Sagunt".

Seria la forma de compensar als municipis pel" sacrifici" que faran si finalment passa el tren d'alta velocitat, va explicar González Pons, que no va donar més detalls. La Ruta Blava va ser un projecte que va presentar l'expresident Eduardo Zaplana per a les autonòmiques de 1999, però mai va arribar a concretar-se fins que el ex conseller de Territori, Rafael Blasco, va recuperar la idea quan va elaborar el Pla d'ordenació del front litoral entre València i Sagunt, a principis de 2006. No obstant això, la polèmica sorgida al plantejar l'ampliació del port a Sagunt i no a València va fer que quedara en punt mort..

Pons demana als "moderats" del Bloc que voten PP després de reivindicar Lizondo



Després de demanar que els seguidors d'Unió Valenciana voten al PP en aquestes eleccions, ahir, el cap de llista del Partit Popular al Congrés per València, Esteban González Pons, va donar un pas més per a atraure cap a les sigles de la gavina el vot valencianista.

Font: www.levante-emv.com

Després d'una reunió amb alcaldes, regidors i diputats de l'Horta per a consensuar un traçat del pas de l'AVE per la comarca, el portaveu popular en les Corts es va dirigir als "sectors més moderats del Bloc" per a demanar-los que voten al Partit Popular. Aquesta petició es produeix després d'apel·lar González Pons a l'esperit de Vicente González Lizondo, fundador d'UV.

González Pons va dir tenir la" certesa" que hi ha militants del Bloc que voten al PSOE en les eleccions generals, i, a continuació, es va preguntar "si un vot del Bloc pot anar a una llista que ni entén ni parla valencià". Per aquest motiu sol·licitara a aqueixos nacionalistes -cap recordar que el Bloc si concorre als comicis amb Iniciativa i Verds, a diferència d'UV- que "voten a l'única candidatura valenciana que es presenta, que és la del PP" perquè, segons el parer del candidat popular, la candidatura que encapçala la socialista Mª Teresa Fernández de la Vega és de" madrilenys. És la primera vegada que el PSOE presenta un cap de llista que no parla valencià".

El cap de cartell dels populars també va al·ludir a la fotografia en la qual De la Vega apareix vestida de fallera per a demostrar la seua valencianía. "La canditura del PSOE és la d'una dona que ha hagut de mostrar una foto de fallera de 1949. No sé que més ha fet, perquè no és fallera ni valenciana", va advertir. El president provincial Alfonso Rus -que fins i tot va dubtar si la foto corresponia a la vicepresidenta: "serà ella?", va preguntar en veu alta- va afegir que "el sentiment de valenciana es demostra dia a dia, no perquè es vestisca de fallera. De valencianía no té gens, és de Segòvia, menja cochinillo i per a en Beneijida (sic)".

Acord amb alcaldes del PP
Després de proclamar que havia arribat a un acord "històric" amb tots els alcaldes del PP de l'Horta Nord para intentar que l'AVE no passara per l'horta o en cas que ho faça tinga el menor impacte, González Pons va avançar que si el PP guanya les pròximes eleccions "recuperarà el projecte Ruta Blava. Ho farem nostre des del Govern Central perquè així tots els ajuntaments de l'Horta Nord recuperen la millor platja del Mediterrani occidental i que està desaprofitada, la qual va des de València a Sagunt".

Seria la forma de compensar als municipis pel" sacrifici" que faran si finalment passa el tren d'alta velocitat, va explicar González Pons, que no va donar més detalls. La Ruta Blava va ser un projecte que va presentar l'expresident Eduardo Zaplana per a les autonòmiques de 1999, però mai va arribar a concretar-se fins que el ex conseller de Territori, Rafael Blasco, va recuperar la idea quan va elaborar el Pla d'ordenació del front litoral entre València i Sagunt, a principis de 2006. No obstant això, la polèmica sorgida al plantejar l'ampliació del port a Sagunt i no a València va fer que quedara en punt mort..

Isaura Navarro tendrá oficina del Congreso en Valencia si sale diputada


Levante-EMV, Valencia

La coalición Bloc-Iniciativa-Verds anunció ayer que si su candidata Isaura Navarro revalida el acta de diputada en Madrid -que logró en 2004 por Esquerra Unida- abrirá una oficina parlamentaria en Valencia que se constituirá en una especie de ventanilla de atención al ciudadano para reclamaciones y reivindicaciones al Gobierno de Madrid. La extensión del Congreso permitirá "continuar pulsando diariamente las necesidades y las peticiones de los valencianos". La candidata de la coalición nacionalista, que hoy presentará la oficina electoral, aseguró ayer que quiere "garantizar que Madrid venga a Valencia para mantener un canal de relación directa, rápida y fluida entre los diputados de Bloc-Iniciativa-Verds y la sociedad valenciana sin necesidad de intermediarios". Isaura Navarro aprovechó el anuncio de la puesta en marcha de la oficina parlamentaria para reivindicar su labor como diputada de Izquierda Unida esta legislatura. Navarro recordó que en los últimos cuatro años ha presentado "más de 1.400 iniciativas en el Congreso" y ha realizado "más de 500 intervenciones" en la Cámara Baja. Recordó, entre otras, la petición de soterramiento de las vías del AVE en l'Horta Sud.

BLOC-INICIATIVA-VERDS aprova el programa electoral de les eleccions generals


Isaura Navarro destaca la inclusió en el programa de la coalició de la proposta de “destinar el superàvit pressupostari del Govern a l’increment dels salaris i les pensions per a establir un mínim de 1.000 euros”
Isaura Navarro destaca la inclusió en el programa de la coalició de la proposta de “destinar el superàvit pressupostari del Govern a l’increment dels salaris i les pensions per a establir un mínim de 1.000 euros” La coalició Bloc-Iniciativa-Verds ha aprovat este matí a València el programa electoral de les eleccions generals del 9-M, que “està basat en l’esquerra útil i la defensa ferma dels interessos valencians a Madrid com a eixos fonamentals per a situar una veu valenciana en el Congrés dels Diputats”, segons ha explicat la cap de llista del Bloc-Iniciativa-Verds al Congrés per València, Isaura Navarro, que ha clausurat la convenció programàtica junt amb els cap de llista per Alacant i Castelló, Rafael Climent i Alfred Remolar, respectivament.
Navarro ha destacat que l’acord electoral entre el Bloc, Iniciativa i Els Verds naix per a “dotar al País Valencià d’una opció política que verdaderament ens represente, fent front a les imposicions derivades del bipartidisme i les majories absolutes que impedixen el debat i segresten la democràcia”. Respecte d’això, la diputada valenciana ha explicat que després de la seua experiència en el Congrés “només sense majories absolutes i amb una veu decidida podem superar la discriminació històrica en inversions de l’Estat que han de destinar-se a la millora de les condicions de vida en la nostra terra per a afavorir el progrés social, cultural, econòmic, científic i tecnològic de la societat”.
Més de 200 compromissaris del Bloc, Iniciativa del Poble Valencià i Els Verds/Esquerra Ecologista i 250 representants de la societat civil valenciana han participat hui en l’IES La Misericòrdia de València en la convenció programàtica de la coalició, que ha acabat de perfilar un programa electoral “útil i modern” amb més de 500 propostes electorals “serioses, compromeses amb l’esquerra útil, l’ecologisme intel·ligent i el valencianisme progressista”.
SALARI MÍNIM DE 1.000 EUROS

Entre elles destaca la millora de situació de l’economia familiar amb la promesa de “destinar el superàvit pressupostari del Govern a l’augment dels salaris i les pensions per a fixar un mínim en 1.000 euros”. “Volem que els salaris de la gent treballadora, especialment, el que cobren els més jóvens s’equipare progressivament a països del nostre entorn com Irlanda on el salari mínim és de 1.400 euros”, ha explicat Navarro, que també ha remarcat el compromís per a “aconseguir el desenvolupament i finançament de polítiques efectives d’igualtat que eliminen qualsevol discriminació per raó de gènere o orientació sexual”.

BLOC-INICIATIVA-VERDS aprova el programa electoral de les eleccions generals


Isaura Navarro destaca la inclusió en el programa de la coalició de la proposta de “destinar el superàvit pressupostari del Govern a l’increment dels salaris i les pensions per a establir un mínim de 1.000 euros”
Isaura Navarro destaca la inclusió en el programa de la coalició de la proposta de “destinar el superàvit pressupostari del Govern a l’increment dels salaris i les pensions per a establir un mínim de 1.000 euros” La coalició Bloc-Iniciativa-Verds ha aprovat este matí a València el programa electoral de les eleccions generals del 9-M, que “està basat en l’esquerra útil i la defensa ferma dels interessos valencians a Madrid com a eixos fonamentals per a situar una veu valenciana en el Congrés dels Diputats”, segons ha explicat la cap de llista del Bloc-Iniciativa-Verds al Congrés per València, Isaura Navarro, que ha clausurat la convenció programàtica junt amb els cap de llista per Alacant i Castelló, Rafael Climent i Alfred Remolar, respectivament.
Navarro ha destacat que l’acord electoral entre el Bloc, Iniciativa i Els Verds naix per a “dotar al País Valencià d’una opció política que verdaderament ens represente, fent front a les imposicions derivades del bipartidisme i les majories absolutes que impedixen el debat i segresten la democràcia”. Respecte d’això, la diputada valenciana ha explicat que després de la seua experiència en el Congrés “només sense majories absolutes i amb una veu decidida podem superar la discriminació històrica en inversions de l’Estat que han de destinar-se a la millora de les condicions de vida en la nostra terra per a afavorir el progrés social, cultural, econòmic, científic i tecnològic de la societat”.
Més de 200 compromissaris del Bloc, Iniciativa del Poble Valencià i Els Verds/Esquerra Ecologista i 250 representants de la societat civil valenciana han participat hui en l’IES La Misericòrdia de València en la convenció programàtica de la coalició, que ha acabat de perfilar un programa electoral “útil i modern” amb més de 500 propostes electorals “serioses, compromeses amb l’esquerra útil, l’ecologisme intel·ligent i el valencianisme progressista”.
SALARI MÍNIM DE 1.000 EUROS

Entre elles destaca la millora de situació de l’economia familiar amb la promesa de “destinar el superàvit pressupostari del Govern a l’augment dels salaris i les pensions per a fixar un mínim en 1.000 euros”. “Volem que els salaris de la gent treballadora, especialment, el que cobren els més jóvens s’equipare progressivament a països del nostre entorn com Irlanda on el salari mínim és de 1.400 euros”, ha explicat Navarro, que també ha remarcat el compromís per a “aconseguir el desenvolupament i finançament de polítiques efectives d’igualtat que eliminen qualsevol discriminació per raó de gènere o orientació sexual”.

Reflexions cristianes per a aquest temps

www.cristians.net
Què poc de temps ha passat des de l'any 1963, quan Pau VI clausurà el Concili Vaticà II, i què lluny estem d'aquell esperit que va netejar ambients enrarits, va conrear actituds utòpiques i va presentar a l'Església amb una necessitat urgent de dialogar amb el món sense cap prepotència, sense cap privilegi que podia haver concedit una història no sempre edificant.
Un dels punts bàsics del concili va ser la definició sobre l'Església, que fins a aqueix moment havia estat l'arca de salvació, l'esposa de Crist, el Cos Místic de Crist... Però el Vaticà II, a través de la constitució dogmàtica Lumen Gentium, parla amb una veu profètica del Poble de Déu, donant un gir copernicà a la comprensió del que és l'Església. Parlar de poble és parlar de coses conegudes per tot el món. Un poble té unes estructures, uns serveis, unes autoritats... Tot això serveix per a configurar l'expressió de poble. És cert que l'Església és un poble especial, les autoritats no es trien, com arma solament té el poder moral i aqueixa mateixa autoritat moral li confereix privilegis que altres institucions no tenen.
- EL PAPA. Després de l'elecció del cardenal Ratzinger com a Papa, molta gent vam pensar que el Concili Vaticà havia estat enterrat. Un silenci llarg i pertinaç no ha donat ni ha llevat raons per a canviar aqueix pensament; encara que mesures, realment mínimes, ens recorden que el prefecte de la doctrina de la fe és Benet XVI. Menuts incidents amb algunes comunitats, escassa presència i suports a institucions conservadores indiquen per on camina l'Església.
Uns mesos abans de ser Papa, Ratzinger va escriure un llibre en el qual reivindicava la missa en llatí i d'esquena al poble. Aquest llibre va despertar un fort rebuig en els ambients litúrgics, on es va considerar que aquella manifestació d'intencions era perillosíssima per a la bona salut de l'Església. El llavors cardenal Ratzinger va explicar que les seues propostes eren més progressistes que les que estaven a l'ús, perquè ell contemplava una assemblea en la qual el sacerdot formava part integral de la mateixa comunitat, per això estava en el mateix sentit que el poble, i que li semblava que posar al sacerdot en altre plànol, de cara al poble, era separar-lo alhora que es disgregava la comunitat orant.
- L'ESGLÉSIA ESPANYOLA. L'Església espanyola que va acudir al Concili Vaticà II, per dir-ho amb una paraula amable, estava absolutament desconnectada del canvi teològic que succeïa a Europa. Però alguns dels seus membres van percebre clarament el nou biaix que estava prenent l'Església. Entre els quals ràpidament van connectar amb aqueix moviment de renovació cap assenyalar al cardenal Vicente Enrique Tarancón, que va ser l'artífex d'aqueixa renovació i el qual va obrir les portes del vell "caserón" de la religiositat espanyola als aires del concili. Valga com exemple de tot aquest canvi l'impuls que va donar a la Conferència Episcopal, l'instrument conciliar que ajudava a comprendre a l'Església com poble de Déu. Aqueixa primavera ben prompte va quedar ofegada pels freds hivernals i si abans l'Església espanyola havia contat amb el beneplàcit del Vaticà -llija's Pau VI- amb Joan Pau II va haver presses per desmuntar tot aquell esperit de renovació al que s'acusava d'haver impregnat a la societat espanyola d'un secularisme perillós. Bona prova va ser l'acceptació immediata de la dimissió presentada pel cardenal Tarancón i la seua substitució pel cardenal Suquía en la presidència, acompanyat d'Agustín García-Gasco, acabat de nomenar bisbe, en la secretaria. El canvi es va constatar immediatament, tot just es van conèixer els noms dels nous bisbes joves que havien de garantir la permanència d'un sistema ideològic de caràcter conservador.
Aquells bisbes ja s'han fet majors i continuen dirigint les regnes espirituals del país. És cert que no tots tenen el caràcter belicós del trio cardenalici Rouco, Cañizares i García-Gasco, però els qui no pensen de la mateixa manera guarden silenci i solament a través d'aquest silenci podem interpretar una certa disconformitat amb els plantejaments guerrers del trio de cardenals. Ara i adés sorgeix alguna perla -Jaca, Canàries o Alacant- que la condició ultramontana apareix com una prova més de la situació que s'està vivint
- L'ESGLÉSIA EN VALÈNCIA. Tot el que puga referir-se a l'Església a València està relacionat íntimament amb els dos últims arquebisbes. No és el mateix l'episcopat de Miguel Roca que el d'Agustín García-Gasco, les diferències són significatives. Miguel Roca va engegar el Sínode Valentí, que va suposar un gran moviment religiós de les parròquies i dels grups laïcals. És cert que tenia un caràcter fred, producte de la seua timidesa, i que els sacerdots no se sentien massa gratificats amb aquest distanciament, però havia creat estructures inferiors que tapaven aquesta manca de l'arquebisbe: vicaris episcopals triats després de consultar als sacerdots i la presència amistosa en la cúpula del presbiteri d'alguns bisbes auxiliars que tenien una relació afectiva amb el clergat, llija's Rafael Sanus. Després d'aquell episcopat l'Església valenciana va caure en una foradada important.
La majoria de sacerdots de la diòcesi tenen bona voluntat i sobretot grans dosis de creativitat, però tot aquest entusiasme dels sacerdots no troba massa recolze en els programes diocesans, entre els quals no existeix una pastoral de conjunt que integre i canalitze totes les energies del clergat valencià. Hi ha grups que trenquen l'actuació pastoral monòtona de la diòcesi, però tampoc representen nuclis que tinguen una gran influència. Cal esmentar al col·lectiu -bastant homogeni- autoanomenat Els rectors del dissabte. Una trentena de sacerdots amb gran carisma personal però escàs predicament a les institucions diocesanes. La seua força depèn dels mitjans de comunicació, perquè la seua presència sols és possible si els mitjans de comunicació publiquen els seus manifestos; de tota manera, a pesar d'un cert anonimat dels membres del col·lectiu, cada vegada tenen més pes en la societat valenciana. En la diòcesi sempre hi ha hagut un nucli de sacerdots que han compaginat l'exercici del ministeri amb el treball temporal; aquest grup de sacerdots també representa un potencial efectiu, encara que la seua influència en la diòcesi és pràcticament nul·la. Finalment, està la revista Saó i tot el seu entorn. A les autoritats eclesiàstiques mai els han complagut ni les persones que han integrat el consell editorial ni els continguts, inclusivament es va iniciar en un temps no molt llunyà un informe amb totes aquelles afirmacions de la revista que podien ser susceptibles de sancions; supose que aqueix dossier ha anat engreixant, però oficialment mai se'ns ha cridat l'atenció. La influència de la revista és pobra entre la clerecía. De fet, són escassos els sacerdots subscrits a ella, però en canvi té un gran pes en la societat valenciana.
Per altra banda, la dimissió fa tres anys de l'arquebisbe genera una certa sensació de provisionalitat entre els sacerdots i les pròpies institucions diocesanes. Aquesta situació menyscaba l'esforç i la il·lusió dels sacerdots que continuen treballant en el tall.
- L'ARQUEBISBE. La figura d'Agustín Garcia-Gasco, arquebisbe de València, és complexa. D'una banda, tots els quals han tingut l'oportunitat de parlar amb ell han eixit impactats per la proximitat i afectivitat que es desprenia de la trobada, situació que contrasta amb algunes absències que el presbiterio diocesano lamenta: mai ha assistit als funerals de sacerdots, quan aquestes celebracions són molt freqüentades pels mateixos sacerdots. Segurament, el que molesta a un sector -ampli o no- del presbiteri és el posicionament ideològic de l'arquebisbe; encara que sens dubte hi ha un sector -ampli o no- que es congratula cada vegada que l'arquebisbe fa un pronunciament. Un aspecte que resulta "deleznable" en el senyor arquebisbe és el poc interès que té en l'ús del valencià en la litúrgia. Dóna la sensació que al senyor arquebisbe el tema ni li va ni li ve. Per altra banda, és notòria la seua bel·ligerància cap als socialistes. Des de la seua arribada a la diòcesi va deixar clar al llavors conseller de Medi ambient, Emèrit Bono, que el diàleg amb els socialistes anava a ser difícil o impossible. Pel que fa a l'equip de govern, deixant a part als bisbes auxiliars, té un caràcter monocolor i una certa mediocritat. No sembla capaç d'entusiasmar als equips sacerdotals. Altre retret que se li fa al senyor arquebisbe és el desconcert absolut que crea amb els nomenaments. Ningú coneix quins són els criteris utilitzats en les designacions. L'opacitat de l'economia diocesana és també altra queixa freqüent de certs sectors del clergat. Per a acabar, caldria posar bona nota a l'arquebisbe en les seues relacions institucionals, sobretot amb les actuals, i una nota molt més baixa en l'apartat que li correspon com pare dels preveres i motor del moviment pastoral.

Emili Marín és sacerdot i periodista.

Reflexions cristianes per a aquest temps

www.cristians.net
Què poc de temps ha passat des de l'any 1963, quan Pau VI clausurà el Concili Vaticà II, i què lluny estem d'aquell esperit que va netejar ambients enrarits, va conrear actituds utòpiques i va presentar a l'Església amb una necessitat urgent de dialogar amb el món sense cap prepotència, sense cap privilegi que podia haver concedit una història no sempre edificant.
Un dels punts bàsics del concili va ser la definició sobre l'Església, que fins a aqueix moment havia estat l'arca de salvació, l'esposa de Crist, el Cos Místic de Crist... Però el Vaticà II, a través de la constitució dogmàtica Lumen Gentium, parla amb una veu profètica del Poble de Déu, donant un gir copernicà a la comprensió del que és l'Església. Parlar de poble és parlar de coses conegudes per tot el món. Un poble té unes estructures, uns serveis, unes autoritats... Tot això serveix per a configurar l'expressió de poble. És cert que l'Església és un poble especial, les autoritats no es trien, com arma solament té el poder moral i aqueixa mateixa autoritat moral li confereix privilegis que altres institucions no tenen.
- EL PAPA. Després de l'elecció del cardenal Ratzinger com a Papa, molta gent vam pensar que el Concili Vaticà havia estat enterrat. Un silenci llarg i pertinaç no ha donat ni ha llevat raons per a canviar aqueix pensament; encara que mesures, realment mínimes, ens recorden que el prefecte de la doctrina de la fe és Benet XVI. Menuts incidents amb algunes comunitats, escassa presència i suports a institucions conservadores indiquen per on camina l'Església.
Uns mesos abans de ser Papa, Ratzinger va escriure un llibre en el qual reivindicava la missa en llatí i d'esquena al poble. Aquest llibre va despertar un fort rebuig en els ambients litúrgics, on es va considerar que aquella manifestació d'intencions era perillosíssima per a la bona salut de l'Església. El llavors cardenal Ratzinger va explicar que les seues propostes eren més progressistes que les que estaven a l'ús, perquè ell contemplava una assemblea en la qual el sacerdot formava part integral de la mateixa comunitat, per això estava en el mateix sentit que el poble, i que li semblava que posar al sacerdot en altre plànol, de cara al poble, era separar-lo alhora que es disgregava la comunitat orant.
- L'ESGLÉSIA ESPANYOLA. L'Església espanyola que va acudir al Concili Vaticà II, per dir-ho amb una paraula amable, estava absolutament desconnectada del canvi teològic que succeïa a Europa. Però alguns dels seus membres van percebre clarament el nou biaix que estava prenent l'Església. Entre els quals ràpidament van connectar amb aqueix moviment de renovació cap assenyalar al cardenal Vicente Enrique Tarancón, que va ser l'artífex d'aqueixa renovació i el qual va obrir les portes del vell "caserón" de la religiositat espanyola als aires del concili. Valga com exemple de tot aquest canvi l'impuls que va donar a la Conferència Episcopal, l'instrument conciliar que ajudava a comprendre a l'Església com poble de Déu. Aqueixa primavera ben prompte va quedar ofegada pels freds hivernals i si abans l'Església espanyola havia contat amb el beneplàcit del Vaticà -llija's Pau VI- amb Joan Pau II va haver presses per desmuntar tot aquell esperit de renovació al que s'acusava d'haver impregnat a la societat espanyola d'un secularisme perillós. Bona prova va ser l'acceptació immediata de la dimissió presentada pel cardenal Tarancón i la seua substitució pel cardenal Suquía en la presidència, acompanyat d'Agustín García-Gasco, acabat de nomenar bisbe, en la secretaria. El canvi es va constatar immediatament, tot just es van conèixer els noms dels nous bisbes joves que havien de garantir la permanència d'un sistema ideològic de caràcter conservador.
Aquells bisbes ja s'han fet majors i continuen dirigint les regnes espirituals del país. És cert que no tots tenen el caràcter belicós del trio cardenalici Rouco, Cañizares i García-Gasco, però els qui no pensen de la mateixa manera guarden silenci i solament a través d'aquest silenci podem interpretar una certa disconformitat amb els plantejaments guerrers del trio de cardenals. Ara i adés sorgeix alguna perla -Jaca, Canàries o Alacant- que la condició ultramontana apareix com una prova més de la situació que s'està vivint
- L'ESGLÉSIA EN VALÈNCIA. Tot el que puga referir-se a l'Església a València està relacionat íntimament amb els dos últims arquebisbes. No és el mateix l'episcopat de Miguel Roca que el d'Agustín García-Gasco, les diferències són significatives. Miguel Roca va engegar el Sínode Valentí, que va suposar un gran moviment religiós de les parròquies i dels grups laïcals. És cert que tenia un caràcter fred, producte de la seua timidesa, i que els sacerdots no se sentien massa gratificats amb aquest distanciament, però havia creat estructures inferiors que tapaven aquesta manca de l'arquebisbe: vicaris episcopals triats després de consultar als sacerdots i la presència amistosa en la cúpula del presbiteri d'alguns bisbes auxiliars que tenien una relació afectiva amb el clergat, llija's Rafael Sanus. Després d'aquell episcopat l'Església valenciana va caure en una foradada important.
La majoria de sacerdots de la diòcesi tenen bona voluntat i sobretot grans dosis de creativitat, però tot aquest entusiasme dels sacerdots no troba massa recolze en els programes diocesans, entre els quals no existeix una pastoral de conjunt que integre i canalitze totes les energies del clergat valencià. Hi ha grups que trenquen l'actuació pastoral monòtona de la diòcesi, però tampoc representen nuclis que tinguen una gran influència. Cal esmentar al col·lectiu -bastant homogeni- autoanomenat Els rectors del dissabte. Una trentena de sacerdots amb gran carisma personal però escàs predicament a les institucions diocesanes. La seua força depèn dels mitjans de comunicació, perquè la seua presència sols és possible si els mitjans de comunicació publiquen els seus manifestos; de tota manera, a pesar d'un cert anonimat dels membres del col·lectiu, cada vegada tenen més pes en la societat valenciana. En la diòcesi sempre hi ha hagut un nucli de sacerdots que han compaginat l'exercici del ministeri amb el treball temporal; aquest grup de sacerdots també representa un potencial efectiu, encara que la seua influència en la diòcesi és pràcticament nul·la. Finalment, està la revista Saó i tot el seu entorn. A les autoritats eclesiàstiques mai els han complagut ni les persones que han integrat el consell editorial ni els continguts, inclusivament es va iniciar en un temps no molt llunyà un informe amb totes aquelles afirmacions de la revista que podien ser susceptibles de sancions; supose que aqueix dossier ha anat engreixant, però oficialment mai se'ns ha cridat l'atenció. La influència de la revista és pobra entre la clerecía. De fet, són escassos els sacerdots subscrits a ella, però en canvi té un gran pes en la societat valenciana.
Per altra banda, la dimissió fa tres anys de l'arquebisbe genera una certa sensació de provisionalitat entre els sacerdots i les pròpies institucions diocesanes. Aquesta situació menyscaba l'esforç i la il·lusió dels sacerdots que continuen treballant en el tall.
- L'ARQUEBISBE. La figura d'Agustín Garcia-Gasco, arquebisbe de València, és complexa. D'una banda, tots els quals han tingut l'oportunitat de parlar amb ell han eixit impactats per la proximitat i afectivitat que es desprenia de la trobada, situació que contrasta amb algunes absències que el presbiterio diocesano lamenta: mai ha assistit als funerals de sacerdots, quan aquestes celebracions són molt freqüentades pels mateixos sacerdots. Segurament, el que molesta a un sector -ampli o no- del presbiteri és el posicionament ideològic de l'arquebisbe; encara que sens dubte hi ha un sector -ampli o no- que es congratula cada vegada que l'arquebisbe fa un pronunciament. Un aspecte que resulta "deleznable" en el senyor arquebisbe és el poc interès que té en l'ús del valencià en la litúrgia. Dóna la sensació que al senyor arquebisbe el tema ni li va ni li ve. Per altra banda, és notòria la seua bel·ligerància cap als socialistes. Des de la seua arribada a la diòcesi va deixar clar al llavors conseller de Medi ambient, Emèrit Bono, que el diàleg amb els socialistes anava a ser difícil o impossible. Pel que fa a l'equip de govern, deixant a part als bisbes auxiliars, té un caràcter monocolor i una certa mediocritat. No sembla capaç d'entusiasmar als equips sacerdotals. Altre retret que se li fa al senyor arquebisbe és el desconcert absolut que crea amb els nomenaments. Ningú coneix quins són els criteris utilitzats en les designacions. L'opacitat de l'economia diocesana és també altra queixa freqüent de certs sectors del clergat. Per a acabar, caldria posar bona nota a l'arquebisbe en les seues relacions institucionals, sobretot amb les actuals, i una nota molt més baixa en l'apartat que li correspon com pare dels preveres i motor del moviment pastoral.

Emili Marín és sacerdot i periodista.

L'ACV Tirant lo Blanc celebra la seua Assemblea General


Diumenge 3 de febrer, al matí, va ser l'Assemblea General Ordinària de l'Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc. L'objectiu principal de l'Assemblea era la renovació del Consell Nacional de l'entitat i l'aprovació del Pla d'Actuació de l'entitat per al 2008. L'Assemblea va concloure amb la reelecció de David Garcia al capdavant de l'entitat per dos anys més, i la substitució d'Elies Seguí per Ferran Puchades com a secretari general i d'Elisa Signes per Josep Vicent Sala com a tresorer.
La Memòria d'Activitats del 2007 fou aprovada per una àmplia majoria, i es van valorar molt positivament els projectes més emblemàtics: els cursos de valencià per a mares i pares d'alumnes, la revista NEXE i l'escola d'estiu al Monestir de la Valldigna. La proposta per al 2008 parteix de la base de l'anterior, i posarà l'accent en la commemoració del 800 aniversari del naixement del rei Jaume I. L'Assemblea aprovà tres resolucions:

- Resolució a favor de posar el nom de Jaume I a l'actual plaça de l'Ajuntament a la ciutat València

- Adhesió al manifest contra la demolició del teatre romà de Sagunt

- Condemna dels fets esdevinguts el passat dia 26 de gener a les portes del local de la Intersindical Valenciana
http://www.tirant.org/

L'ACV Tirant lo Blanc celebra la seua Assemblea General


Diumenge 3 de febrer, al matí, va ser l'Assemblea General Ordinària de l'Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc. L'objectiu principal de l'Assemblea era la renovació del Consell Nacional de l'entitat i l'aprovació del Pla d'Actuació de l'entitat per al 2008. L'Assemblea va concloure amb la reelecció de David Garcia al capdavant de l'entitat per dos anys més, i la substitució d'Elies Seguí per Ferran Puchades com a secretari general i d'Elisa Signes per Josep Vicent Sala com a tresorer.
La Memòria d'Activitats del 2007 fou aprovada per una àmplia majoria, i es van valorar molt positivament els projectes més emblemàtics: els cursos de valencià per a mares i pares d'alumnes, la revista NEXE i l'escola d'estiu al Monestir de la Valldigna. La proposta per al 2008 parteix de la base de l'anterior, i posarà l'accent en la commemoració del 800 aniversari del naixement del rei Jaume I. L'Assemblea aprovà tres resolucions:

- Resolució a favor de posar el nom de Jaume I a l'actual plaça de l'Ajuntament a la ciutat València

- Adhesió al manifest contra la demolició del teatre romà de Sagunt

- Condemna dels fets esdevinguts el passat dia 26 de gener a les portes del local de la Intersindical Valenciana
http://www.tirant.org/

Corrents non grats

Una lectura dels estatuts del Bloc li farà a vosté tindre una percepció distorsionada de la realitat. Els estatuts reconeixen la pluralitat, la diversitat, la constitució de corrents i una visió positiva d'eixes realitats. Res més lluny de la realitat. No intente vosté constituir un corrent d'opinió en el BLOC. De primeres topetarà amb les llistes negres. Algunes persones influents del BLOC es dediquen a etiquetar els afiliats posant creuetes. La por a caure en una d'eixes llistes "d'afiliats spam" condueix a moltes persones a no mostrar-se tal com són i continuar dins de l'armari ideològic. Això pot passar amb les persones que siguen pròximes al teu corrent. Ara bé, les no pròximes t'aconselleran que "no faces capelleta". I això passarà fins i tot amb persones que ja formen part "de la seua capelleta". La capelleta que ha aconseguit fer del seu discurs el discurs oficial. Per últim, topetaràs amb un col·lectiu de "bones persones" que pensen que les coses passen per casualitat i no per causalitat.
Intentar constituir un corrent és d'allò més paregut a implantar un sindicat en una empresa. T'has de guanyar el respecte a base de fermesa i reivindicació. Seràs tolerat més que no respectat. Perquè d'inici no eres una "persona grata".

Nova campanya Espai Taronja: "A nosaltres ens agrada el blau"

Espai Taronja enceta el seu apartat de campanyes de sensibilització en favor del valencianisme taronja amb la campanya: "A nosaltres ens agrada el blau".

La campanya pren com a partida el color blau com a símbol de mediterraneïtat i d'assumpció d'espais comuns de consens per als valencians. Després de quasi 25 anys d'Estatut sembla increïble que des d'alguns partits valencianistes encara es vulguen qüestionar consensos bàsics dels valencians com ara la senyera. Als que formem Espai Taronja, ens agrada el blau perquè és símbol de serenitat, reflexió i perquè forma part del fet diferencial valencià.

La campanya estarà al web durant tot el mes de febrer.

Nova campanya Espai Taronja: "A nosaltres ens agrada el blau"

Espai Taronja enceta el seu apartat de campanyes de sensibilització en favor del valencianisme taronja amb la campanya: "A nosaltres ens agrada el blau".

La campanya pren com a partida el color blau com a símbol de mediterraneïtat i d'assumpció d'espais comuns de consens per als valencians. Després de quasi 25 anys d'Estatut sembla increïble que des d'alguns partits valencianistes encara es vulguen qüestionar consensos bàsics dels valencians com ara la senyera. Als que formem Espai Taronja, ens agrada el blau perquè és símbol de serenitat, reflexió i perquè forma part del fet diferencial valencià.

La campanya estarà al web durant tot el mes de febrer.

Nova campanya Espai Taronja: "A nosaltres ens agrada el blau"

Espai Taronja enceta el seu apartat de campanyes de sensibilització en favor del valencianisme taronja amb la campanya: "A nosaltres ens agrada el blau".

La campanya pren com a partida el color blau com a símbol de mediterraneïtat i d'assumpció d'espais comuns de consens per als valencians. Després de quasi 25 anys d'Estatut sembla increïble que des d'alguns partits valencianistes encara es vulguen qüestionar consensos bàsics dels valencians com ara la senyera. Als que formem Espai Taronja, ens agrada el blau perquè és símbol de serenitat, reflexió i perquè forma part del fet diferencial valencià.

La campanya estarà al web durant tot el mes de febrer.

La coalció BLOC-IPV-ELS VERDS es presenta a Alacant

L’alcalde amb majoria absoluta de Muro, Rafa Climent (BLOC) encapçalarà la candidatura al Congrés per la circumscripció d’Alacant de la coalició Bloc-Iniciativa-Verds, mentre que el portaveu del BLOC a l’ajuntament d’Alcoi, Paco Blay, serà el primer candidat al Senat. La candidatura ha estat presentada per Enric Morera, Secretari General del BLOC, i per Mireia Mollà, diputada d’Iniciativa dins del Grup Parlamentari Compromís. Climent anirà acompanyat per Ismael Vicedo (Iniciativa), tècnic de Joventut al Consell de la Joventut d’Alacant, pel militant ecologista Lluís Falcó (Els Verds-Esquerra Ecologista) i per Quica Gil (BLOC), regidora de Cultura i d’Igualtat de Xàbia.

Què és Espai Taronja?

Espai Taronja és un grup de reflexió ideològica i organitzativa
al servei del valencianisme polític. La nostra intenció és contribuir
amb aportacions de pensament col·lectiu per millorar el funcionament i
posicionaments del valencianisme polític.

Què és Espai Taronja?

Espai Taronja és un grup de reflexió ideològica i organitzativa
al servei del valencianisme polític. La nostra intenció és contribuir
amb aportacions de pensament col·lectiu per millorar el funcionament i
posicionaments del valencianisme polític.

Què és Espai Taronja?

Espai Taronja és un grup de reflexió ideològica i organitzativa
al servei del valencianisme polític. La nostra intenció és contribuir
amb aportacions de pensament col·lectiu per millorar el funcionament i
posicionaments del valencianisme polític.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com