Opinió: Els bisbes i el seu bufó


dilluns, 25 febrer de 2008
Els polítics van recaptant el vot del veïnat. Cadascun ofereix el programa del seu partit per als pròxims quatre anys. Són les regles del joc democràtic. Un joc que han de protagonitzar els polítics. Succeeix, no obstant això, que a Espanya aquestes regles que es basa la democràcia no són respectades per membres d'alguns estaments. I volen participar al costat dels polítics per a canalitzar els vots dels ciutadans. És el cas del tinent general Mena que ha eixit a la palestra cridant als espanyols a no votar a Zapatero perquè aquest el que vol és trencar Espanya, com diu Rajoy.
Ja al gener de 2006, en la celebració de la Pasqua Militar, va insinuar la possibilitat de donar un colp d'estat i la intervenció de l'exèrcit en cas que el nou Estatut de Catalunya sobrepassara els límits constitucionals. El llavors ministre de Defensa, José Bono, va ordenar la seua destitució, la seua passada forçosa a la reserva i un arrest domiciliari de vuit dies, per considerar que les seues declaracions havien traspassat tots els límits. També el general Blas Piñar, fill del fundador de Força Nova, camina embullant per haver estat marginat pel govern socialista, segons diu.
Per la seua banda, alguns bisbes han volgut entrar en la campanya electoral per a recaptar els vots en favor de la dreta, del Pàg. Ja em vaig referir en aquestes pàgines, el passat dia 11, al comentar el document fet públic per la Comissió Permanent de l'Episcopat. Document que ha provocat l'enfrontament entre les seues eminències reverendísimas. Dissabte passat, el bisbe de Sant Sebastià, Juan María Uriarte, mostrava la seua oposició al citat document al publicar altre en el qual advertia que, "encara que els responsables de l'Església poden proposar criteris ètics que ajuden a emetre un vot ponderat i responsable han d'evitar, amb summa cura, qualsevol signe o aparença de proclivitat partidista".
Però no acaba ací la cosa. El representant del Papa a Espanya, el Nuncio del Vaticà, Manuel Monteiro de Castro, va tenir la gentilesa de convidar al president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, a sopar en la Nunciatura i canviar impressions sobre la relacions Església-Estat. Mai ho fera! Entre els bisbes més conservadors, aquesta entrevista del president del Govern amb el Nuncio ha caigut com una bomba. I en l'emissora de la Conferència Episcopal, la COPE, han posat el crit en el cel i s'han esquinçat les vestidures, en aquest cas, les sotanes. El seu empleat, el famós Federiquín Losantos, no ha cessat de llançar els majors improperis contra el president Zapatero i el nuncio Monteiro de Castro des dels seus micròfons.
En el súmmum de la seua fúria va arribar a insinuar que el nuncio era "masón". "Açò és un nuncio o un germà?". Açò va dir Losantos des del seu micròfon, aplicant-li al nuncio el qualificatiu de "germà", de comú ús entre les lògies masónicas. I que era un caldito "masónico" el qual li va oferir el nuncio al president en el sopar. Els bisbes propietaris de la COPE no li han cridat a l'ordre, que se sàpia. Els Rouco, Cañizares, García-Gasco i companyia sembla ser que estan encantats amb el seu bufó radiofònic. Rajoy acusa a Sabater de voler trencar la unitat d'Espanya. I el que de debò s'està trencant des de la COPE és la unitat de l'Església, la unitat dels seus dirigents. "Federiquín, amb un micròfon en la mà, pot ser un perill públic", va dir algú que li coneix bé.
I sembla ser que tenia raó.
Francesc de Paula Burguera

Valencians pel Canvi

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com