Por qué no te callas?

Abans del "por qué no te callas?" del rei a Hugo Chavez que s'ha convertit en el crit catàrtic per antonomasia del nacionalisme espanyol, va existir la seua versió catalana. Jordi Pujol, davant la insistència i càrrega dels periodistes i en especial de l'enviat especial de Buenafuente (quan Andreu feia el programa a TV3) va exclamar: voleu fer el favor de callar?
Són, tanmateix, dues versions del silenci. La catalana parava més atenció al silenci com a font de paraules ordenades. L'espanyola se centrava més en fer callar a qui estava parlant.
El rei no tenia costum de parlar ni d'opinar. No que jo sàpia. Tot allò que deia estava abans escrit en un paper. El rei no parlava, llegia. Però tot va començar amb la campanya promonàrquica després de la crema de fotos de quatre gats a Girona. A partir d'aquell moment calia construir una monarquia més pròxima, més "campechana"....
I ara el rei opine de tot, de motos, de la vida de parella de la seua filla, i fins i tot té favorits per a guanyar la seua copa. Tenia altres opcions. Podia haver callat. Podia haver dit aquella frase de "que guanye el millor" però no....sense tindre-ho per escrit abans...va decidir dir: que guanye el que va perdre. També podia haver dit "em dona igual que guanye si és espanyol" però clar....haguera donat peu a molts articles sobre qui és més espanyol. No?

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com