Mi casa es bastante tranquila en cuanto a ruido del tráfico. Apenas oigo ruidos. Acaba de pasar una furgoneta. Supongo que será el Lucas. Lleva a todo meter la canción de Manolo Escobar "Que viva España". Al Lucas no se lo voy a tener en cuenta. Además, es una seña de identidad del Puerto. La cuestión es que me ha venido a la cabeza una idea que va un poco más allá. ¿Qué está pasando en el Puerto? Es evidente que hay un proceso de conservadurización social en toda España pero en el Puerto.. .aquí es algo más. El ambiente se hace irrespirable y ya no me refiero a la contaminación -que siempre la ha habido y es otra seña de identidad del Puerto- sino al ambiente ideológico. Ahora mismo me siento muy incomodo viviendo aquí. Me ahogo ideológicamente. La persecución contra "los del BLOC" es terrible y la persecución a todo lo que huela a valenciano.

Lideratges en el BLOC

Ahir vaig anar a un sopar on un grup de persones que compartim generació estiguèrem debatent sobre el panorama del Congrés. Independentment de les conclusions que no em toquen a mi sinó a altres persones que s'hi quedaren encarregades m'agradaria parlar dels lideratges.
Pràcticament ningú qüestiona el lideratge de Morera. De fet, seria d'idiotes perquè és la única figura amb un mínim de ressó mediàtic fora de cada comarca i s'ha fet una inversió en formació (autodidacta això sí.. estic segur) Inventar ara un altre candidat a estes altures no té massa sentit. Per tant, sembla que el debat no anirà en eixa línia. En el panorama precongressual es configura per tant una premissa bàsica de les conclusions.
El fet que ningú no qüestione la premissa no vol dir que siga un axioma sense possibilitat de contradicció. De fet, és possible no qüestionar el lideratge de Morera i modelar un nou vehicle de cara a la societat valenciana. A Sagunt hem tingut des de quasi sempre (almenys el que jo recorde) un funcionament semblant al del PNB on els càrrecs orgànics i els càrrecs institucionals eren diferents. De fet, jo sóc Secretari Local i no tinc càrrec institucional. Per tant, és perfectament possible que Morera puguera passar a un càrrec més representatiu com el de President i que una altra persona que impulsara la modernització del BLOC puguera ostentar la Secretaria General. De fet, la força de treball que requerix la situació interna del BLOC ho agrariai.
No sé si això serà possible, ni si algú ho considera convenient, perquè si en realitat al final ho canviem tot per a no canviar res, l'aire s'acaba.

Receptes màgiques per al BLOC

Amb l'absoluta incorrecció política de qui s'ha convertit en observador i francotirador polític des de la barrera, on els bous es veuen millor, per circumstàncies personals i de canvi d'etapa vital, crec que puc regalar al BLOC, el de Sant Jacint, una sèrie de receptes màgiques i miraculoses que m'han resultat en altres àmbits de la vida. Crec que al BLOC, el de Sant Jacint, li convindria treballar més i millor, parlar menys i fer més coses, pensar menys i actuar més. I això significa coordinar-se i deixar de ser una xaranga on cada ú aporta l'instrument que té per casa per passar a ser una orquestra. La cosa és més senzilla que tots els fonaments polítics que vaig escriure quan un grup d'il·lusos (moguts per la il·lusió) impulsarem el Bloc de Convergència: hem de ser normals. Ni subnormals, ni anormals, ni especials, ni diferents: normals. Parlar més de les coses que importen a la gent (buf... ja semble Rajoy) i menys de les palles mentals que estem acostumats. Deixar-nos de mirar a vore amb qui anem a les pròximes. I tot això, ho podria traduir en propostes i punts estratègics, de fet ho tinc fet per si algú m'escolta de cara al Congrés, però és més fàcil que tot això: sóc valencià i això és el que vull ser, no sé si on visc és una nació o no, però sé que és indigna la situació de la política en que visc. Abandonem l'aldeanisme polític i parlem sense complexos de tot. Abandonem el voluntarisme i comencem la professionalització. Madurem perquè davant el canvi climàtic només permet sobreviure a les espècies que s'adapten a l'entorn. I en estos moments el BLOC és una espècie protegida en una societat limitada. ;-)

El Congrés del BLOC de 2009

Ja s'ha convocat el Congrés. En el meu estat actual de pensament veig molt complicat un canvi substancial. Tan sols albergue una menuda esperança de canvia a la Rajoy. Caldrà esperar.
Es tracta no d'un Congrés sinó de El Congrés. Si el BLOC no evoluciona ideològicament i organitzativament esdevindrà un dinasaure en plé canvi climàtic.
Des del municipalisme es tenen clares les coses, sense un partit fort, sense una marca forta tenim un sostre electoral evident. En la realitat de cada poble, allà on ens coneixen, funcionem certament bé: la gent confia en nosaltres. Ara bé, allà on la realitat mediàtica és la única manera de conèixer els candidats i les propostes fracassem estrepitosament. El futur és tremendament complicat, mediàticament el bipartidisme és més senzill i dona més joc, l'existència de terceres i quartes opcions complica la comunicació perquè genera soroll. Marcar una tercera tendència no serà fàcil, amb treball serà dificil si no treballem serà impossible.
El BLOC necessita un canvi substancial en la manera de pensar i en la manera de treballar. Les dues branques a l'hora. Portem un retard aproximat en termes organitzatius de 10 anys i en termes ideològics probablement de més. Treballem de manera lenta, voluntarista i amateur i oferim un producte per a grup molt reduït. Això sí, la creme de la creme.

Disculpes a EU

A estes altures crec que la major part d'EU pensa que el BLOC no es de fiar. I crec que tenen algunes raons per a pensar-ho. Algú hauria de demanar disculpes públiques a EU des del BLOC però això és complicat, pràcticament impossible. L'actuació del BLOC des de la signatura del Compromís no ha estat a l'altura. Ni tan sols el disseny que des de les files del BLOC es feia del Compromís era lleial. Crec que en el pluralisme pollític. I em negue a seguir contemplant com tota la política es converteix en un cara i creu, en una alternança política, en esperar a vore "quan me toca a mi perquè s'han cansat de l'altre". I si una persona creu en això ha de potenciar l'existència de forces polítiques alternatives a eixe model. No comparteixc el model econòmic que pretén impulsar EU, ni tampoc la seua forma de fer política, ni la seua cultura de pactes però són gent honrada que defensa valors d'alta elaboració teòrica i una enorme dosi de bona voluntat. Poden estar equivocats o no però m'agradaria que continuaren tenint presència política a tots els nivells perquè considere que la seua veu s'ha d'escoltar. Des de l'inici la part del BLOC que creïa en el Compromís s'ha comportat d'una manera deslleial, s'han immiscuit en conflictes interns dels quals hauríem d'estar molt lluny. I el resultat serà un empobriment de les dues forces polítiques. No els càpia dubte. Per a pujar, mai hauria de ser necessari abaixar els altres.

Balances fiscals

La publicació de les balances fiscals a Espanya ha publicitat una cosa que tots ja sabíem: hi ha una sèrie de comunitats i nacions dins de l'Estat Espanyol que aporten més del que reben. Això, d'inici i com a axioma és d'una normalitat absoluta. Part de la pujada emergent del nostre país es deu als Fons de Cohesió de la Unió Europea que no eren més que això: fons aportats pels països més rics per invertir en els més pobres. Paradoxes de la vida, som a la vegada cua de lleó a Europa i cap de ratolí a Espanya.
Espanya ha evolucionat d'una manera significativa i ben positiva. Això ha de fer reflexionar al nacionalisme perifèric i al nacionalisme centralista cap a nous posicionaments. Pel que fa al nacionalisme perifèric Espanya ja no és eixe país endarrerit on les seues parts integrants més modernes havien de liderar una transformació i modernització. Aquell va ser el motiu del naixement dels primers moviments identitaris allà pel final del segle XIX. Eixe producte està exhaurit i resulta grotesc. El victimisme tampoc em sembla la millor tàctica per fer entendre els ciutadans la utilitat d'un moviment de base identitària com ara el valencianisme. Un moviment politic ha de ser bàsicament útil i en estos moments Espanya és un tren en marxa a una immillorable velocitat. Un identitarisme que excloga la realitat espanyola resulta pràcticament incoprensible per àmplies capes populars de població, les identitats concèntriques tenen en estos moments un major sentit que mai. Jo mateixa em sent portenc, saguntí, valencià, espanyol i europeu. No veig la necessitat de desfer-me de cap de les identitats que he mecionat si bé és cert que m'ocupe més de mantindre algunes d'elles perquè les considere més febles en estos moments.
D'una banda una Espanya moderna convida a quedar-se. D'altra banda, Europa no acaba d'arrancar com a comunitat politica deixant ben a les clares que, de moment, és només un mercat. En eixa situació de repartiment de competències entre diversos territories i estaments, el nacionalisme perifèric hauria d'assumir papers de lleialtat institucional, aprofundiment europeïsta i relaxació de la reivindicació permanent. Les balances fiscals podrien començar a ser un primer pas. Els valencians hem d'entendre que hem d'enviar "fons de cohesió" a Espanya, i els espanyols, o la resta d'espanyols si ho preferixen, han d'entendre que la quantitificació d'eixe enviament ha de ser pública, transparent i suficient per no ofegar la nostra economia. Ho sabran entendre en la negociació del finançament autonòmic?

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com