Balances fiscals

La publicació de les balances fiscals a Espanya ha publicitat una cosa que tots ja sabíem: hi ha una sèrie de comunitats i nacions dins de l'Estat Espanyol que aporten més del que reben. Això, d'inici i com a axioma és d'una normalitat absoluta. Part de la pujada emergent del nostre país es deu als Fons de Cohesió de la Unió Europea que no eren més que això: fons aportats pels països més rics per invertir en els més pobres. Paradoxes de la vida, som a la vegada cua de lleó a Europa i cap de ratolí a Espanya.
Espanya ha evolucionat d'una manera significativa i ben positiva. Això ha de fer reflexionar al nacionalisme perifèric i al nacionalisme centralista cap a nous posicionaments. Pel que fa al nacionalisme perifèric Espanya ja no és eixe país endarrerit on les seues parts integrants més modernes havien de liderar una transformació i modernització. Aquell va ser el motiu del naixement dels primers moviments identitaris allà pel final del segle XIX. Eixe producte està exhaurit i resulta grotesc. El victimisme tampoc em sembla la millor tàctica per fer entendre els ciutadans la utilitat d'un moviment de base identitària com ara el valencianisme. Un moviment politic ha de ser bàsicament útil i en estos moments Espanya és un tren en marxa a una immillorable velocitat. Un identitarisme que excloga la realitat espanyola resulta pràcticament incoprensible per àmplies capes populars de població, les identitats concèntriques tenen en estos moments un major sentit que mai. Jo mateixa em sent portenc, saguntí, valencià, espanyol i europeu. No veig la necessitat de desfer-me de cap de les identitats que he mecionat si bé és cert que m'ocupe més de mantindre algunes d'elles perquè les considere més febles en estos moments.
D'una banda una Espanya moderna convida a quedar-se. D'altra banda, Europa no acaba d'arrancar com a comunitat politica deixant ben a les clares que, de moment, és només un mercat. En eixa situació de repartiment de competències entre diversos territories i estaments, el nacionalisme perifèric hauria d'assumir papers de lleialtat institucional, aprofundiment europeïsta i relaxació de la reivindicació permanent. Les balances fiscals podrien començar a ser un primer pas. Els valencians hem d'entendre que hem d'enviar "fons de cohesió" a Espanya, i els espanyols, o la resta d'espanyols si ho preferixen, han d'entendre que la quantitificació d'eixe enviament ha de ser pública, transparent i suficient per no ofegar la nostra economia. Ho sabran entendre en la negociació del finançament autonòmic?

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com