Patos

Fa anys guanyar un pato era com ara guanyar una televisió de plasma. Era una època de fam i menjar pato era una cosa exquisida. Heus ací que va nàixer una tradició de donar un bon premi a aquells banyistes que participaven en les festes patronals de la Marededeu de Begoña.
Espanya, la Comunitat Valenciana, Sagunt i el Port de Sagunt han canviat molt des d'aquella època.
La generació dominant actualment al Port de Sagunt camina desorientada i s'aferra als origens en un recerca identitària on tot es magnifica. I ningú s'atrevix a aportar racionalitat per por que el moviment segregacionista de caràcter populista i emocional se'ls tire damunt. És una generació que s'aferra a la seua joventut, al "sempre s'ha fet així i mai no ha passat res".
I la meua generació, la generació dels dibuixos animats, la generació desdibuixada i desanimada assistix callada i en silenci des de la posició del francotirador esdevenint el cooperador necessari d'una situació absurda.
Resulta dificil explicar com el mateix any que s'inaugura una tradició inexistent de "corridas de toros" (la tradició valenciana és de bous al carrer) on els animals són maltractats fins morir, l'única cosa que acaba sent protegida és el llançament d'ànecs a la mar del 15 d'agost. Són dos missatges contradictoris. I ja se sap que el "sí però no" és dificil d'explicar. I més dificil d'entendre.
Confesse que m'ho he passat bé anant a festes de bous al carrer. No de plaça però sí de carrer com encara són a Canet. No he anat mai a vore allò dels ànecs. I realment, al final d'aquesta història ha deixat de ser important sí els patos són maltractats o no. Cada vegada que es llancen costen més de 120.000€. I sincerament, jo preferixc no tindre patos i que eixos diners vagen a una altra cosa.
Acabe de saber que les penyes podrien manifestar-se per aquesta qüestió. Si definitivament és així, el Port de Sagunt haurà fet un pas més cap al "cutrisme". Un poble lluitador per les llibertats democràtiques, organitzat, cívic, capdavanter en la reinvindicaió. En quatre anys haurà utilitzat la vaga de fam en contra d'una inversió o la compra d'un edifici i una manifestació a favor de llançar uns patos a la mar perquè alguns es puguen divertir. Perquè n'estic absolutament convençut que els patos no es divertixen. I la diversió és fàcil de trobar d'altres maneres. Les tradicions va haver un dia que foren una novetat. Una novetat repetida en realitat acaba sent una tradició.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com