Responsables polítics i polítics responsables

Una de les activitats més complicades d'un responsable polític és pensar en plural. És a través del pensament ampliat i del pensament col·lectiu com passes de ser un responsable polític a un polític responsable.
L'anterior legislatura va estar marcada per una clara idea de ciutat. Un model de ciutat es va assentar i ho va fer de manera ineroxable. Serà dificil canviar el rumb de la nau de Sagunt. La integració física està en marxa. Però la integració social va pitjor que mai.
L'anterior legislatura va oferir també una cara ben amarga. Els ciutadans han entés que si insultes, amenaces, si montes bronca... podràs arribar al poder. És la lliçó més lamentable de l'anterior legislatura. Així ho han entés alguns ciutadans del nucli històric que ara contraataquen amb les mateixes armes -l'insult, l'amenaça i la bronca-tal i com van fer alguns dels meus veïns del Port de Sagunt en l'anterior. Construir un espill de SP al nucli històric només configura una moneda amb una cara i una creu; però la mateixa moneda de la segregació.
És el moment dels polítics responsables. En estos moments de crisi és quan has de saber administrar calma i serenitat. Si definitivament algú arriba a construir un interlocutor antisegregacionista serà el principi del final. Els globalistes, aquells que creïem que és possible viure en un municipi que es diu Sagunt divers però cohesionat hem d'aportar racionalitat, prudència, paciència i templança. I és això el que li hem de demanar als actuals responsables polítics; que siguen polítics responsables.
Entrar en una dinàmica de confrontació seria un greu error. Els extremismes no poden ocupar l'agenda política de la nostra ciutat. Aquelles persones que pensem en plural, que veiem amb dos ulls però una sola mirada hem d'assumir la responsabilitat de dir les coses i explicar-les. És necessari i urgent agrupar a la gent de tota la ciutat en espais de convivència, germanor i comunicació. Cal fugir dels extrems per agrupar-nos tots en eixos espais.
Si al final, vivim en un conflicte continu entre insultadors, amenaçadors i ultres dels dos nuclis acabarem amb la poqueta consciència de gran ciutat que ens puga quedar. El segregacionisme haurà guanyat. Si vols una gran ciutat, para't a pensar sobre això.

Albert Einstein no és regidor de Sagunt

A Albert Einstein se li atribueix una frase que és per a mi molt important: en moments de crisi, la imaginació és més important que el coneixement. Això val per a la política municipal. La imaginació és un esforç de reflexió i creativitat. Va més enllà de la racionalitat fins i tot, i per tant bandeja la irracionalitat i l'emotivitat. Sempre he pensat que sóc un xic imaginatiu -probablement per això algú em puga considerar immadur-.
La política municipal necessita imaginació. I ara més que mai. Sembla que hi ha gent indignada amb les meues declaracions sobre la replega de firmes i fer plens al Port. Sobre la segona qüestió ja he escrit i em remet a eixa entrada del meu blog, però em confirme en la idea que podria contribuir a la cohesió del muncipi si es fa amb naturalitat. Noves informacions porten a noves conclusions. Igualment circumstàncies especials porten a solucions especials. De l'anterior legislatura aquesta és la conclusió bàsica que vaig traure. La coherència encorsetada resulta incoherent. Un municipi especial requerix solucions especials.
De tota manera, no era la meua intenció soliviantar els ànims de saguntins que es puguen sentir agredits quan senten els hi és furtada una part del seu poder polític. La meua intenció era utilitzar el meu flexo mediàtic per posar-li llum a una reflexió.
Les primeres reaccions davant un fet poden marcar per a sempre la línia estratègica. Recorde les primeres declaracions de Manolo Civera quan va saber que el CIPS -amb el qual tenien una excel·lent relació- no havia obtingut ni un regidor mentre SP n'havia obtingut 4. Manolo va dir que el Port havia optat "per l'opció més bèstia". Això va condicionar tota la nostra trajectòria política des d'aleshores fins ara.
En este cas, la meua intenció era evidenciar que una primera reacció visceral i emocional podia condicionar el futur per a sempre. Davant un incendi una bona persona pot pensar que bufant igual com fa amb les veles d'un anniversari és possible apagar el foc. I això ho pensa i ho fa amb la millor intenció. Però això no ho pot fer un professional ni que siga de broma. Un bomber sap que necessita aigua per apagar un incendi. Ha de saber on, quan, com i per què fer-ho.
Heus ací la meua reflexió que no ha arribat enlloc. Configurar, com sembla que alguns volen, un moviment de retroalimentació amb les mateixes característiques que el de SP -de base emocional i populista- és fer un pas avant en la divisió del municipi. I volia advertir d'aquesta possibilitat en base a diversos ingredients que poden quallar en un plat de cuina servit especialment per ser devorat pel Goigisme -la vessant més populista del segregacionisme-. El primer ingredient és la tradició històrica d'enfrontament internuclis. El segon ingredient és la percepció institucional de que amb l'agressivitat s'aconseguixen més coses que amb la paraula. El tercer ingredient és la decepció i el desengany. Finalment, fa falta un cuiner. I no tardarà a aparèixer. Hi ha massa ingredients per pensar que el plat no es va a cuinar. Si llegim l'article enviat als mitjans des del Saguntino sembla que s'impulsarà una plataforma antisegregacionista. Amb aquesta iniciativa haurem construir el interlocutor vàlid per al segregacionisme, l'altre gegant. Precisament allò que havíem intentat evitar durant els anterior quatre anys: no constuir dialèctiques de contrapes sempre que ens era possible (hi havia moments que no ho era).
Si l'esquema és aquest, el plat de la divisió municipal està servit. Probablement no es puga construir un expedient jurídics de segregació però la segregació de facto serà la nostra norma de convivència.
En el BLOC es va fer un document d'anàlisi sobre el tema a finals dels 90. El va coordinar Paco Agües, a qui sempre he tingut una admiració intel·lectual i no sempre li ho demostrat. El document venia a dir que la posició més intel·ligent era fer polítiques integradores. Durant 8 anys va ser el nostre full de ruta. I de fet, s'han sentat les bases d'una integració física. Però ens ha faltat la més important, la integració social. Si aquesta integració social no solament falla sinó que camina en contradirecció com sembla ser el camí el document parlava d'explorar altres vies.
Doncs això, si arribem a un punt de confrontació i mort per inanició d'una institució com l'Ajuntament de Sagunt, una política feta des de Villarriba o des de Villabajo... més val que deixem estar el globalisme com a concepte de futur.
Jo no ho faré mai. Serà perquè sóc un il·lús i em vaig creure la il·lusió d'una gran ciutat feta des de la mar a la muntanya.

Dimissió

Mai no m'ha sigut fàcil tancar portes. La setmana passada vaig prendre la decisió d'abandonar el càrrec de Secretari Local. Probablement perquè ja no me sent ni Secretari, ni Local.
És una decisió meditada però probablement precipitada. Crec que és una decisió precipitadament meditada.
Els primers quatre anys van ser molt durs. La veritat. Sempre a la defensiva de les acusacions segregacionistes i en algun cas, com el tema del topònim, defensant argumentacions que em costava a mi mateixa assumir. Van ser quatre anys durs on la meua hiperactivitat intel·lectual i disponibilitat temporal i inexperiència en la responsabilitat política em permetien tindre una dedicació molt alta al BLOC.
En 2007 obtinguerem el millor resultat de la història del valencianisme polític a Sagunt amb 3.400 ciutadans que confiaren en la nostra proposta. A pesar d'això, no vaig saber o no vaig poder transmetre la meua alegria en un partit que va incorporar el resultat amb un sentiment de certa tristor.
Durant estos anys vaig treballar conceptes que m'han fet evolucionar personalment i políticament. Vaig aprendre moltíssim i he trobat complicitats personals magnífiques dins del BLOC.
Lamentablement les etapes es van esgotant en la vida. Tot el treball d'aprenentatge no ha arribat a donar del tot els fruits que jo esperava. Sempre he sigut partidari de canviar les coses des de dins i si me'n vaig és perquè he arribat a la conclusió de que hi ha certes coses que no podré canviar.
En la vida no sempre pots fer allò que vols fer. Però jo m'aconforme amb no fer allò que no vull fer. Hi ha camins que no vull recòrrer. I llocs on no vull estar.
Amics i amigues del BLOC, ja no vos puc acompanyar en este nou viatge.

Un pacto preinternet

Una parte importante del pacto entre segregacionistas y populares se fundamenta en la "necesidad de evitar desplazamientos inncesarios". La afirmación es para analizarla. Teniendo en cuenta que uno suele vivir en su casa y los funcionarios estan fisicamente en otro espacio diferente parece fácil de entender que por más que cambiemos la ubicación de los servicios seguirá habiendo desplazamiento aunque este sea menor. Y ustedes diran: menuda idiotez de reflexión. Pues yo creo que no lo es. Vivimos en el año 2008. La fractura digital parece que afecta a segregacionistas y populares.
Existe una forma de evitar el desplazamiento. En estos momentos las formulas de administración electrónica permiten muchisimos recursos. Permitirian poder visualizar en su propio ordenador el recibo que usted desea pagar de agua, o de IBI, o de Tracción Mecánica y pagarlo por internet en cualquiera de las entidades colaboradoras. Internet permitiria reservar pista en el polideportivo el día que se quiera, renovar el abono de la piscina, recibir atención psicológica o asesoramiento sexologico por messenger desde la más estricta discreción de su casa. Internet permite, mediante firma electrónica, enviar quejas, peticiones de colocación de contenedores, prermite sacar entradas para el Auditorio y la casa de Cultura. Seguiria un rato más pero no quiero aburrirle.
SP y PP han firmado un pacto que perfectamente podria pertenecer al año 1987. Tres años después de cerrar la Fàbrica. Responde a los mismos valores imperantes de la epoca en muchas características. Es un pacto desfasado y prehistórico. Por eso todavía creen que poner un funcionario cerca de su casa es acercar el servicio. Si ustedes quieren evitar desplazamientos no recurran simplemente a reducirlos. Yo vivo desde pequeño en el barrio de La Forja ¿No es un desplazamiento para mi ir a la Tenencia de Alcaldia? Facilitenme las cosas. Pongame el servicio en el salón de casa. Entren en la era digital. Bienvenidos.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com