Albert Einstein no és regidor de Sagunt

A Albert Einstein se li atribueix una frase que és per a mi molt important: en moments de crisi, la imaginació és més important que el coneixement. Això val per a la política municipal. La imaginació és un esforç de reflexió i creativitat. Va més enllà de la racionalitat fins i tot, i per tant bandeja la irracionalitat i l'emotivitat. Sempre he pensat que sóc un xic imaginatiu -probablement per això algú em puga considerar immadur-.
La política municipal necessita imaginació. I ara més que mai. Sembla que hi ha gent indignada amb les meues declaracions sobre la replega de firmes i fer plens al Port. Sobre la segona qüestió ja he escrit i em remet a eixa entrada del meu blog, però em confirme en la idea que podria contribuir a la cohesió del muncipi si es fa amb naturalitat. Noves informacions porten a noves conclusions. Igualment circumstàncies especials porten a solucions especials. De l'anterior legislatura aquesta és la conclusió bàsica que vaig traure. La coherència encorsetada resulta incoherent. Un municipi especial requerix solucions especials.
De tota manera, no era la meua intenció soliviantar els ànims de saguntins que es puguen sentir agredits quan senten els hi és furtada una part del seu poder polític. La meua intenció era utilitzar el meu flexo mediàtic per posar-li llum a una reflexió.
Les primeres reaccions davant un fet poden marcar per a sempre la línia estratègica. Recorde les primeres declaracions de Manolo Civera quan va saber que el CIPS -amb el qual tenien una excel·lent relació- no havia obtingut ni un regidor mentre SP n'havia obtingut 4. Manolo va dir que el Port havia optat "per l'opció més bèstia". Això va condicionar tota la nostra trajectòria política des d'aleshores fins ara.
En este cas, la meua intenció era evidenciar que una primera reacció visceral i emocional podia condicionar el futur per a sempre. Davant un incendi una bona persona pot pensar que bufant igual com fa amb les veles d'un anniversari és possible apagar el foc. I això ho pensa i ho fa amb la millor intenció. Però això no ho pot fer un professional ni que siga de broma. Un bomber sap que necessita aigua per apagar un incendi. Ha de saber on, quan, com i per què fer-ho.
Heus ací la meua reflexió que no ha arribat enlloc. Configurar, com sembla que alguns volen, un moviment de retroalimentació amb les mateixes característiques que el de SP -de base emocional i populista- és fer un pas avant en la divisió del municipi. I volia advertir d'aquesta possibilitat en base a diversos ingredients que poden quallar en un plat de cuina servit especialment per ser devorat pel Goigisme -la vessant més populista del segregacionisme-. El primer ingredient és la tradició històrica d'enfrontament internuclis. El segon ingredient és la percepció institucional de que amb l'agressivitat s'aconseguixen més coses que amb la paraula. El tercer ingredient és la decepció i el desengany. Finalment, fa falta un cuiner. I no tardarà a aparèixer. Hi ha massa ingredients per pensar que el plat no es va a cuinar. Si llegim l'article enviat als mitjans des del Saguntino sembla que s'impulsarà una plataforma antisegregacionista. Amb aquesta iniciativa haurem construir el interlocutor vàlid per al segregacionisme, l'altre gegant. Precisament allò que havíem intentat evitar durant els anterior quatre anys: no constuir dialèctiques de contrapes sempre que ens era possible (hi havia moments que no ho era).
Si l'esquema és aquest, el plat de la divisió municipal està servit. Probablement no es puga construir un expedient jurídics de segregació però la segregació de facto serà la nostra norma de convivència.
En el BLOC es va fer un document d'anàlisi sobre el tema a finals dels 90. El va coordinar Paco Agües, a qui sempre he tingut una admiració intel·lectual i no sempre li ho demostrat. El document venia a dir que la posició més intel·ligent era fer polítiques integradores. Durant 8 anys va ser el nostre full de ruta. I de fet, s'han sentat les bases d'una integració física. Però ens ha faltat la més important, la integració social. Si aquesta integració social no solament falla sinó que camina en contradirecció com sembla ser el camí el document parlava d'explorar altres vies.
Doncs això, si arribem a un punt de confrontació i mort per inanició d'una institució com l'Ajuntament de Sagunt, una política feta des de Villarriba o des de Villabajo... més val que deixem estar el globalisme com a concepte de futur.
Jo no ho faré mai. Serà perquè sóc un il·lús i em vaig creure la il·lusió d'una gran ciutat feta des de la mar a la muntanya.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com