Fernando Gómez Colomer

No fa molt de temps que m'ha arribat la revista dels socis dels València. M'agrada conservar-les. Sé d'un xiquet que tenia 14 anys fa més de vint que haguera sigut el xiquet més feliç del món amb un poster de Villa com el que ve en l'actual. La revista no és excesivament bona periodísticament. És la típica publicació d'autobombo valenciana. Em recorda a aquell cap que vaig tindre que en fer una anàlisi DAFO va decidir que la D i la A no existien, que no teníem ni debilitats ni amenaces. En este número vé un article de Paco Lloret.
En segon BUP jo eixia de classe corrent per poder escoltar a Paco Lloret a Antena 3. De fet, crec que volia ser com ell. Periodista i podia vore tots els partits del València. Era el meu ídol.
Els valencianistes de Tuzón som valencianistes d'ascens, valencianistes de primera que nasqueren en segona. Paco Lloret coneix bé aquella època.
El seu article parla de Fernando Gómez Colomer. I parla bé. Compartixc el seu criteri. Espere que Fernando siga igual com era al camp: l'home tranquil. A Fernando li he vist fer els controls més exactes que mai no he vist en un camp de futbol. Era la persona que no demanava la responsabilitat perquè la tenia des del principi. L'home que quan només faltava un penal en l'eliminatòria contra el Barça va decidir tirar-lo a l'escaire. I va entrar.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com