Nacionalisme i modernitat




El nacionalisme en general i el valencianisme en particular haurien de prendre nota d'un procés latent de necessitat d'adaptació a l'entorn. La capacitat d'adaptació a l'entorn és pur darwinisme ideològic. Les espècies que vulguen sobreviure hauran d'adaptar-se a nous espais de convivència.
Els nacionalismes ibèrics van nàixer en un context amb unes característiques concretes. Catalunya i País Basc necessiten evidenciar la seua potencialitat econòmica davant una resta d'Espanya pobra i ancorada en el passat. Les dues nacions s'havien involucrat dins del procés general de modernització europea i veïen com els seus veÏns del sud romanien en una situació de premodernitat. Els ciutadans catalans i bascos veïen en el nacionalisme l'esperança d'un futur, observaven qualitats de lideratge que exigien un moviment fort i preparat. La teoria de la locomotora prenia força. Catalunya i País Basc esdevenien les locomotores d'un tren que sempre portava a remolc altres regions d'Espanya. Es construÏa tamé la teoria de l'expoli ben imbricada. La locomotora necessitava la força necessària per tirar del tren.
La situació, tanmateix, ha variat substancialment. Espanya ja no és un país a modernitzar sinó un país -almenys des del pla estrictament econòmic- avançat. És la huitena potència econòmica del món.
Els esports són sempre un símptoma i un escaparat d'un país. Ho han sigut històricament les olimpiades o els mundials de futbol. I si feu repàs, l'escaparat d'Espanya cada vegada té més llum.
Fugir d'una Espanya fosca ja no pot ser el misatge del nacionalisme perifèric a Espanya. Caldrà trobar noves idees. Catalunya deu ser el laboratori.
El valencianisme no pot defugir este repte d'adaptació al seu entorn. O potser s'aconforme amb l'aldeanisme. Els irreductibles gals.

Nacionalisme i modernitat




El nacionalisme en general i el valencianisme en particular haurien de prendre nota d'un procés latent de necessitat d'adaptació a l'entorn. La capacitat d'adaptació a l'entorn és pur darwinisme ideològic. Les espècies que vulguen sobreviure hauran d'adaptar-se a nous espais de convivència.
Els nacionalismes ibèrics van nàixer en un context amb unes característiques concretes. Catalunya i País Basc necessiten evidenciar la seua potencialitat econòmica davant una resta d'Espanya pobra i ancorada en el passat. Les dues nacions s'havien involucrat dins del procés general de modernització europea i veïen com els seus veÏns del sud romanien en una situació de premodernitat. Els ciutadans catalans i bascos veïen en el nacionalisme l'esperança d'un futur, observaven qualitats de lideratge que exigien un moviment fort i preparat. La teoria de la locomotora prenia força. Catalunya i País Basc esdevenien les locomotores d'un tren que sempre portava a remolc altres regions d'Espanya. Es construÏa tamé la teoria de l'expoli ben imbricada. La locomotora necessitava la força necessària per tirar del tren.
La situació, tanmateix, ha variat substancialment. Espanya ja no és un país a modernitzar sinó un país -almenys des del pla estrictament econòmic- avançat. És la huitena potència econòmica del món.
Els esports són sempre un símptoma i un escaparat d'un país. Ho han sigut històricament les olimpiades o els mundials de futbol. I si feu repàs, l'escaparat d'Espanya cada vegada té més llum.
Fugir d'una Espanya fosca ja no pot ser el misatge del nacionalisme perifèric a Espanya. Caldrà trobar noves idees. Catalunya deu ser el laboratori.
El valencianisme no pot defugir este repte d'adaptació al seu entorn. O potser s'aconforme amb l'aldeanisme. Els irreductibles gals.

No podia passar molt de temps per a fer-ho. A poques dates de les eleccions el PSOE es va empenyar a inaugurar una font que considerava simbòlica del periode de govern. Estava situada davant d'Aprendices. La seua forma era la d'un quadre en blanc i obert al futur. Des d'un costat es podia observar el Castell si miraves cap a l'oest. De l'altre es podia vore la mar.
Mesos després del pacte segregacionista i popular la font sembla que molesta i serà substituïda pel monument del centenari del Port que dormia injustament en un lloc inadequat dins dels jardins de l'antic Sanatori.
És la revisió de la història, passar comptes del rencor i la ràbia.

La mercantilización de las ideas

La semana pasada recibí dos bajas. No puedo ocultar que las bajas me afectan. Quizá demasiado. Especialmente porque estiran de un hilo ideológico que oculta un ovillo de preguntas sin respuesta. Creo que vivo en otro mundo. Debo estar haciendo mis veinte mil leguas de viaje submarino. Me hubiera gustado vivir en la corte del Rey Arturo incluso siendo yanki. No entiendo nada. Y me ahogo en vasos sin agua.
La idelogía se metió en un frasco de colonia y apesta. La gente decide su afiliación como quien compra un bote de detergente. Algunos buscan marcas blancas. Otros simplemente cambian de marca por amistad con el de la tienda. La vanalización de las ideas y el envilecimiento de los argumentos. La solidaridad entendida como complicidad con los otros pasó a mejor vida. Nunca pensé que el abismo de los ideales fuera tan profundo.
Es dificil pensar en los demás si no hay tiempo para pensar. Dificil incluso pensar en uno mismo. Los grupos devienen un conjunto de individualides sin sentido. Los intereses pasan de comunes a compartidos.
Es la dictadura de la mediocridad. El nuevo orden democrático. Gobernados por ciegos que no quieren oir y sordos que no quieren ver. Trapecismo sin red en épocas de crisis. Tragos de salfuman ideológico que queman tu garganta y te impiden gritar lo que realmente sientes. La reclusión en tu propia casilla. Cada vez odio más el tablero.

Obama

Mi termometro social anda desviado. Mi daltonismo electoral me hace confundir la mentira con la verdad en una ensalada servida por otros como primer plato. Por eso quizá nunca ví a Obama de color negro. Mi mirada decidió teñirlo de azul como el pitufo ilusionista que pueda convertir la política en un tesoro sin mapa que encuentras cada dia por la calle. Decidí ponerle pinceladas verdes de esperanza y cambio climático. Con Obama pude pintar otra vez cuadros de colores y abandoné la enorme gama de grises de mi blanco y negro. Espero que algun día pueda lucir una sonrisa política que no parta de un emoticono. Los hombres grises de Momo vinieron a robar mi tiempo y lo consiguieron. Quizá Obama pueda regalarme un reloj que funcione hacia atras. Quizá Obama pueda convertir los votos del odio en votos de ilusión, los votos del miedo en votos de esperanza, los votos del enfado en votos de la alegría. Quizá sea el alquimista de la democracia que convierta en oro todo lo que no reluce. Conmigo puede contar aunque ahora mismo piense: yes, we can't.

Plens al Port

Un municipi especial requerix actituds polítiques especials. La convicció ideològica rígida genera encasellament. Estes són dos de les dos conclusions bàsiques que vaig aprendre en la legislatura passada quan encara era un responsable polític i -espere- un polític responsable. En esta legislatura cal donar un pas important: establir una dialèctica diferent amb el segregacionisme. El segregacionisme ha vingut per a quedar-se. El Tribunal Superior de Justícia ha diagnosticat un coma profund per a l'expedient i el Suprem dictaminarà la mort clínica. Però això no serà obstacle. Trobaran la manera de mutar genèticament per sobreviure. Però de moment hem aconseguit -la ciutat ho ha fet- que el segregacionisme entre en una altra dialèctica. Per als ciutadans és millor que s'establixca una competència entre partits de pactabilitat que una competició d'ingovernabilitat i de falta d'escolta activa entre ells. En esta nova dialèctica és necessari que tots entenguem que hi ha un actor polític que no és cojuntural sinó estructural i que per tant s'ha d'aprendre a relacionar-se amb ell. En realitat això ja es devia haver fet fa temps. Però mai no és tard. La primera idea seria, per tant, establir que no totes les idees que naixen al món segregacionista han de ser rebutjades per denominació d'origen. És el cas de fer Plens de l'Ajuntament de Sagunt al Centre Cívic. La realització de Plens al Centre Cívic des d'un punt de vista de ciutat global és impecable. Bàsicament perquè integra el Port de Sagunt, si més no, des d'un punt de vista institucional. La realització de Plens al Port és més, en este sentit, un símptoma de normalitat que d'anormalitat. Per tant, crec que l'existència d'aquesta possibilitat en el ROM és una iniciativa positiva per a reduir la tensió territorial entre els dos nuclis de població. I aquest podria ser un bon rumb de navegació: la reducció de la tensió.

El borde lineal ideológico

Una vez le dijeron a Gutemberg que su invento seria un auténtico fracaso porque nunca habría bastante gente en la tierra que supiera leer y escribir para que fuera un éxito.
La albabetización tradicional exigia saber leer y escribir. Nadie nunca pensó en la necesidad de entender.
Estamos creando una sociedad de analfabetos ideológicos que no asistieron ni al Barrio Sésamo de las ideas. La hipnosis del consumo configura un conjunto social adormecido en mitad de jornadas extensas de trabajos neutros. La cobardía deviene un sintoma de una enfermedad más grave: la apatía. Somos gobernados por un grupo de indecisos patológicos con doble personalidad psicotica que deciden sus simpatias mediante procedimientos emocionalmente aleatorios. La mentira se mezcla con la verdad en un coctel molotov que acaba siempre explotando en la cara de los comprometidos. El compromiso queda solamente para las bodas y la fidelidad para los equipos de música.
Copernico fue quemado en la hoguera por afirmar que la Tierra daba vueltas alrededor del Sol.
El mundo cada vez girá más rápido. Y el Sol cada vez abrasa más.
Yo ando pensando si me bajo en la próxima vuelta. Creo que me estoy mareando.

Per al BdC el congrés del BLOC ha de ser el de la "Convergència Valenciana"


Manifest BdC davant el Congrés del BLOC. + info: www.blocdeconvergencia.eu

El BLOC celebra el seu congrés a principis de 2009. No és un congrés més. El BLOC es va constituir amb la voluntat d’aglutinar el valencianisme polític. A finals dels 90 el pas inicial era fer convergir les voluntats i actituds de valencianistes d’arrel fusteriana. Era allò que calia i es podia fer en aquell moment. A finals del 90 era important constituir una plataforma municipal que fora la base d’una proposta valenciana, d’una alternativa valenciana real, d’un tercer espai valencianista i de progrés. A finals dels 90 era el moment de sentar les bases de funcionament d’una organització política que puguera ser útil per a tots els valencians. A finals dels 90 calia fer valencianisme d’integració per tal de tendir ponts de diàleg amb les altres tradicions del valencianisme mirant-nos als ulls des del respecte i sabent que existia una part de raó en cada part.
L’any 2009 les coses han canviat i el possibilisme ha canviat d’escenari.
Per als convergents del BLOC és urgent i necessari començar a fer valencianisme de superació. Hem de superar el valencianisme de confrontació dels 80, superar el valencianisme de conciliació dels 90 per entrar en un valencianisme d’integració, un valencianisme de superació. Necessitem una proposta única per a tots els valencians. Una única proposta netamente valencianista pensada per i per a valencians. Una proposta que assumisca els consensos bàsics valencians i trenque els estereotips que tant de mal han fet al moviment del valencianisme polític històricamente.
Per als convergents del BLOC és urgent i necessari modernitzar l’organització interna del BLOC. Necessitem instruments que milloren la nostra comunicació interna i externa. Necessitem que la societat valenciana escolte i entenga les nostres propostes i per això necessitem persones i missatges adaptats al moment actual. El nostre valor afegit deu ser l’avantguarda de la política. Necessitem dotar-nos de les persones més preparades i posar-les en els llocs adequats. Tenim la materia primera. Hem de trobar els procediments i la formació. Els convergents del BLOC reclamem canvis organitzatius profunds en comunicació, gestió de persones i formació.
Per als convergents del BLOC és necessari construir un tercer espai polític valencianista i de progrés que siga capaç de crear un triangle polític valencià on la sensibilitat valencianista siga comuna i predominant. Necessitem que les sucursals dels partits de Madrid compartixquen valors i espais de convergència valencians. I per això necessitem liders i misatges que facen entenedora l’autonomia política plena del BLOC. La societat valenciana requerix una força política amb voluntat, vocació i sensació de govern. Una força política que faça de la pactabilitat un valor afegit. La pactabilitat; la seua capacitat d’arribar a pactes diversos però positius i influents en la societat on volen intervindre. El punt de vista valencià ha d’innocular les polítiques de totes les institucions valencianes i no podem tancar portes sinó obrir-les per fer entendre les sucursals valencianes dels partits de Madrid que hauran de tindre denominadors comuns valencians per poder fer treball polític al nostre País, a la nostra Comunitat, al nostre Antic Regne de València.
Per als convergents del BLOC, ara més que mai, necessitem una proposta de valencianisme taronja. El color del canvi, i de l’evolució. El BLOC ha de liderar este projecte de valencianisme de superació, de valencianisme de govern, de valencianisme modern, de valencianisme i punt.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com