Nacionalisme i modernitat




El nacionalisme en general i el valencianisme en particular haurien de prendre nota d'un procés latent de necessitat d'adaptació a l'entorn. La capacitat d'adaptació a l'entorn és pur darwinisme ideològic. Les espècies que vulguen sobreviure hauran d'adaptar-se a nous espais de convivència.
Els nacionalismes ibèrics van nàixer en un context amb unes característiques concretes. Catalunya i País Basc necessiten evidenciar la seua potencialitat econòmica davant una resta d'Espanya pobra i ancorada en el passat. Les dues nacions s'havien involucrat dins del procés general de modernització europea i veïen com els seus veÏns del sud romanien en una situació de premodernitat. Els ciutadans catalans i bascos veïen en el nacionalisme l'esperança d'un futur, observaven qualitats de lideratge que exigien un moviment fort i preparat. La teoria de la locomotora prenia força. Catalunya i País Basc esdevenien les locomotores d'un tren que sempre portava a remolc altres regions d'Espanya. Es construÏa tamé la teoria de l'expoli ben imbricada. La locomotora necessitava la força necessària per tirar del tren.
La situació, tanmateix, ha variat substancialment. Espanya ja no és un país a modernitzar sinó un país -almenys des del pla estrictament econòmic- avançat. És la huitena potència econòmica del món.
Els esports són sempre un símptoma i un escaparat d'un país. Ho han sigut històricament les olimpiades o els mundials de futbol. I si feu repàs, l'escaparat d'Espanya cada vegada té més llum.
Fugir d'una Espanya fosca ja no pot ser el misatge del nacionalisme perifèric a Espanya. Caldrà trobar noves idees. Catalunya deu ser el laboratori.
El valencianisme no pot defugir este repte d'adaptació al seu entorn. O potser s'aconforme amb l'aldeanisme. Els irreductibles gals.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com