El funcionament en corrents


El BLOC ha tingut, des del seu naixement, una pluralitat oculta. Moltes vegades es menciona la pluralitat del BLOC però poques vegades s'ha explicitat la seua fonamentació ideològica. És un moviment tan tendre que va nàixer amb por de trencar-se. I eixa por a trencar-se fa que part de la militància no es manifeste amb total naturalitat.
El BLOC acull dins persones polítques de diferents tradicions i ideologies. A pesar d'això davant la societat es presenta com una unicitat basada en l'esquerra radical, el laicisme i el sobiranisme. Per a ningú que conega el BLOC se li escapa que estes característiques no són les pròpies de la majoria dels seus votants en les municipals. Ni tan sols estes característiques són les pròpies de la majoria de la seua afiliació. Ara bé, sí que ho són de la major part del seus quadres.
Davant esta situació trifàsica d'un partit que no representa exactament l'ànima del poble que vol representar i ni tan sols representa la ideologia global del seu electorat comencen a nàixer els corrents.
Tres corrents són massa corrents per un partit tan menut. Els primers a nàixer van ser els d'esquerres i sobiranistes. Ho fan com a reacció al valencianisme taronja impulsat per Pere Mayor en el camí a les autonòmiques de 2003. Volen més esquerra i més Unitat del Poble Valencià -l'element que s'havia volgut superar precisament amb el BLOC-. Durant un temps són l'únic lobby de pressió que actua sobre una Executiva feble nascuda d'una diferència de dos vots i després d'un procés de desmembració de l'anterior. I aconsegueixen els seus objectius. El BLOC canvia la imatge, aprofundeix en el seu radicalisme d'esquerres i de plantejaments antisistema, fins i tot canvia el color de la seua imatge cap al roig arquetípic de l'esquerra.
Però el BLOC no abandona la seua pluralitat interna. Però els "altres sectors" aprenen ràpidament que l'única manera d'influir és seguir el sistema BES i intentar equilibrar el partit que en zones del Palància i cap amunt i en altres zones del sud manté plantejaments més moderats. De la reacció naix el Bloc de Progrés Valencianista. Els seus plantejaments són bastant esquemàtics i simplements volen retrobar el camí del 2003 fent incís en un tercer espai que qualifiquen de triangulació.
I l'últim a nàixer és el Bloc de Convergència Valencianista. Que no es conforma amb retrobar el camí del 2003 sinó que en vol aprofundir. El BdC és probablement el més moderat però el més revolucionari. Mentre els altres dos gestionen una realitat amb matissos importants; la transformació que vol el BdC esdevé pràcticament una refundació.
El Congrés de 2009 tindrè per primera vegada tres corrents. Massa corrents probablement per a tan poc de riu.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com