El Goigisme

Alguan vegada hem parlat de les diferències entre el portenquisme i el segregacionisme. Portenquisme és una convicció de saber-se part d'una entitat social que es diu Port de Sagunt amb característiques pròpies diferents i diferenciades dins de la ciutat, dins de la comarca i dins del País Valencià. El segregacionisme abarcaria una variant augmentada i esbiaxada d'esta identitat que condueix un procés administratiu des de pautes identitàries excloents i conflictuals.
Encara convindria filar més prim per entendre la realitat sociològica d'esta ciutat. Dins del segregacionisme hi ha hagut propostes i concrecions més racionals -com ara la d'Isabel Martinez- construida sobre argumentacions històriques i també ideològiques d'arrel marxista. L'arriba de Jaime Goig configura una nova manera de fer segregacionisme: el Goigisme.
El Goigisme és èpic i basat en l'imaginari audiovisual configurat a la societat espanyola durant els últims anys. És un plat que combina ingredients d'antinacionalisme i antivalencianisme que formen part de la fauna autòctona. Això es combina amb un poc d'èpica de nacionalisme conflictual provinent d'Euskadi -lluita de carrer i pamflet- però també d'Irlanda -recordem el famós article "En el nombre del Puerto" recordant les dues pel·lícules "En el nombre del padre" i "En el nombre del hijo" sobre la lluita irlandesa. Precisament la segona d'estes pel·lícules reflectia una vaga de fam. Curiosa casualitat. El Goigisme és una construcció èpica d'herois i vilans, de bons i dolents, de blanc i negre. Una polarització que només cau quan es nega. Les escenificacions braç en alt, la dramatització dels plens de les segregacions són símptomes d'una mateixa malaltia, la malaltia de la eternitat, la malaltia del qui pensa passar a la història, la malaltia de la grandiloqüència, la travessia del desert cap a la terra promesa, el profetisme èpic.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com