Ulleres valencianes

Em fan enveja aquells que creuen que miren al món amb total objectivitat. Aquells que no creuen estar plens de pre_judicis culturals que han menjat i digerit sense haver-los cagat encara. No existix la mirada pura. Mirem amb els ulls de la nostra època, del nostre aprenentatge i de la nostra experiència.
Jo porte ulleres valencianes. Sóc un xiquet curiós que vol tocar-ho tot i mirar-ho tot. Però sé que ho faig amb ulleres valencianes. Les que he heretat. I com a bon hereu vull gestionar amb eficàcia el patrimoni immens que m'ha arribat per fer-lo tan gran com puga per als futurs hereus.
Fuig de l'aldeanisme però no fuig de les meues circumstàncies gassetianes. Les meues circumstàncies són també jo. I també mire un futur globalitzat d'incertesa. I també m'agrada l'intercanvi cultural des del respecte mutu. I també busque espais de convivència on ser tolerat en la meua diferència. I tot això, ho faig amb ulleres valencianes.
I si algú pensa que no porte ulleres, que s'ho faça mirar. No siga cosa que allò que mire no ho puga vore.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com