Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2009

Els valors valencianistes

Totes les institucions socials tenen una cultura corporativa. La cultura socials interna de qualsevol col·lectiu es pot construir de manera conscient o inconscient. Però sempre existix. Els equips de futbol no són una excepció. Hi ha dites ben famoses que així ho expliciten. És el cas del Barcelona amb la seua expressió "més que un club" o el tradicional "señorio" madridista o la vocació autòctona de l'Atlétic de Bilbao o el patiment de l'Atlétic de Madrid.
El València també en té de valors compartits. Si observem detingudament la història del València els majors èxits amb vingut de valors bàsics com ara la serietat, el rigor, la humiltat, el treball, la consistència, el silenci i la calma. Sempre que el València ha aconseguit crear una interacció interna amb este variables ha tingut èxit. En determinades ocasions hem arribat a tindre entrenadors que contenien estos valors però no han arribat a contagiar la resta de col·lectius que formen el conjunt valencia…

València- Hèrcules 1985-86

El tsnami identitari

El Port de Sagunt viu un autèntic tsunami identitari. Faig anys vaig escriure un article que alguns van criticar perquè mencionava que el Port estava immers en una recerca identitària i que mancava d'una estructura social i cívica de poble. Els mateixos que em van criticar poc després començaven a teixir un entramat cívico-social (Unión Musical Porteña, Ateneo Porteño) que té la part positiva de trabar la societat portenca i la part negativa de fer-ho d'una manera singular amb biaix ideològic segregacionistas. Siga com siga, el Port viu un autèntic tsunami identitari. Tot, absolutament tot, és arrassat per la sobreactuació identitària. Ara un documental que reinterpreta la història en clau de sol quan es va escriure en clau de fa. Ara una revista feta per gent nouvinguda que es puja al tren identitari.

Fins i tot jo no em puc sostraure a eixa corrent encara que siga per nadar contracorrent.

I el problema és que arriba a ser agobiant perquè el clima del Port mai no ha sigut ni …

format c:/puerto

Aquells que hem viscut l'era MS-DOS sabem que la nova era va començar amb el Window 3.11. Al MS-DOS hi havia un parámetre que, a pesar del seu totalitarisme i irretroactivitat, no era infreqüent usar: el comando format. Instal·lar MS-DOS normés requeria cinc disquets i per tant no era una cosa tan inusual i com el disc dur era molt menut, de vegades venia bé fer un format.

Una cosa així venia a ser la sensació que se li quedava a un en escoltar les opinions dels nouvinguts responsables polítics segregacionistes. I és que hom sempre té la tentació de pensar que el món va començar ser pensat quan un va començar a pensar-lo. Les argumentacions d'història de la institució són realment cruels amb els gestors anteriors. Amb tots els gestors anteriors. La ciutat, la ciència, el futbol.. tot...passa per diverses fases de pensament, modes, idees, iniciatives, crisis econòmiques i un bon gestor ha de saber assumir l'herència que li pertoca i intentar deixar una de millor.

La polític…

Exactament igual que a Sagunt

Ja podem fer una primera anàlisi de l'històric, i per sort no histèric, ple de l'Ajuntament de Sagunt al Centre Cívic del Port de Sagunt. El ple va transcòrrer amb una discreta anormalitat no buscada per l'habitual èpica segregacionista que transforma qualsevol event en una batalla heroïca (entrada conjunta i amb el ple començat). Davant un públic entregat i fanàtic no es va aconseguir la majestuositat que buscaven. Dominen bé la retòrica però fatalment l'escenogràfia. De primeres i fent una anàlisi estrictament funcional del Ple hem d'anotar que fer plens al Centre Cívic és com a mínim forçat. Les taules estaven disposades de manera que els regidors no es podien ni vore mentre parlaven. No és el lloc adequat evidnetment. La liturgia de la política i el parlamentarisme perden una enorma quantitat de potència amb un ple al Centre Cívic. Això confirma perquè els plens en una ciutat normal es fan al saló de plens, creat i habilitat a tal efecte i que en Sagunt permete…

Catalunya mirada als ulls

Imatge
Fa relativament poc va eixir un llibre a la venda que es deia "Nosaltres ex valencians" i que portava com a subtítol "Catalunya mirada des de baix". Es tractava d'escrits que relataven impresions i opinions sobre les relacions entre els dos territoris veïns.
Ahir vaig anar a la conferènica que Artur Mas (president de Convergència Democràtica de Catalunya). No cal dir l'admiració que professe per eixa manera de fer política des que només acabada la carrera vaig començar i gràcies a una incipient xarxa d'internet (allà pel 96-97) vaig començar a llegir textos i conferència de Pujol.
Mas no és Pujol. Però és de l'escola. Això és evident. L'escola convergent basada en la preparació, el respecte, el rigor i el pensament. D'allò que diuen els catalans senys i els valencians trellat.
El nacionalisme, el catalanisme, el valencianisme és una mirada. La forma que tenim de mirar al món. No el nostre món sinó el món. I dins d'eixe món els valencian…

Artur Mas "els costos de la no col·laboració entre Catalunya i el País Valencià són inassumibles"

Imatge
El president de Convergència Democràtica de Catalunya va fer ahir una conferència a un hotel de València on va analitzar "els deures que queden per fer" entre Catalunya i el País Valencià.

Mas va fer un repàs amb una visió global de les complicitats que es podrien establir entre els dos territoris i que generarien sinèrgies que facilitarien el progrés econòmic de les dos comunitats. La conferència va ser organitzada pel Club de Encuentro Manuel Broseta i va ser seguida d'un sopar col·loqui. El parlament del lider de la coalició Convergència i Unió va ser precedit per una presentació del Secretari General del BLOC, Enric Morera, soci de CiU en les eleccions europees que se celebren en juny dins de la coalició Galeuscat.

Una mirada des de Catalunya.

Es notava que el domini de les dades era més propi de Catalunya que no del País Valencià però tot i així Artur Mas va demostrar un ampli coneixement de les necessitats d'infrastructures del corredor mediterrani. Mas va record…

Galletas Rio vs l'imperi del moviment

Des que recorde que tincs records prenc Galletas Rio per desdejunar. De vegades, quan no estic molt animat, en un d'eixos dies "tristes grises y opacos que uno omite en su biografia" me'l prenc per sopar. El seu sabor em fa tornar a eixa fase de sobreprotecció on el món és pura fantasia; la meua infància.

L'insostenible model de creixement econòmic amb el qual convivim ha fet que els sectors productius queden relegats davant sectors com ara el financer o el distribuïdor. Els agricultors cobren les taronges o l'oli per baix de preu de cost estranyament.

Els manuals de marqueting et recorden constantment que és millor tindre una bona cartera de clients que tindre un bon producte.

Les decisions macroeconòmiques tenen sempre repercussions microeconòmiques.

Mercadona ha retirat dels seus centres les Galletas Rio. Anteriorment ho havia fet Carrefour i Consum. L'imperi del moviment ha obligat als productors a reduir preu o imposaran la seua marca blanca. La mano…

Un momento de felicidad

Hoy he estado analizando mi vida. Ultimamente me da por ahí. Y por volver a mis momentos de felicidad. Se nota porque recuerdo lo que hacía en la segunda década de mi vida. La que va de los diez a los veinte años. Una etapa muy feliz aunque no tanto como la anterior. Ahora estoy en  un momento muy feliz. Incluso ahora estoy escribiendo escuchando Antònia Font. És un momento de felicidad. No sé cuanto dura la felicidad pero dicen que no dura siempre así que he intentado guardarla en esta entrada.

Escritura terapeutica

He decidido empezar este blog porque hay cosas que ni interesan ni quiero que interesen a nadie. Tengo mi otro blog más profundo donde comparto pensamientos más densos. Pero este lo escribe el niño de la mirada triste.
Esta mañana la he liado parda con el tema de mis galletas rio. No entiendo porque me tengo que privar de mi placer más profundo. Esos días que solo tengo ganas de llorar y que solamente mis galletas me calman.
Mis galletas Rio son el recuerdo del cariño de mi madre. Son el recuerdo de lo último que me tomaba antes de ir a dormir y lo primero que tomaba antes del ir al colegio. Son el recuerdo de cuando mi madre me decía "tendras 30 años y tomaras todavía la leche con galletas". Sin mis galletas me hago demasiado mayor y el niño de la mirada triste no me lo perdonaría. Sobre todo después de haber perdido su indio.

El final de l'aldeanisme?

Imatge
Una de les característiques de les eixides comunicatives del BLOC en els últims anys és l'absència quasi total de referències a qüestions externes al País Valencià. Es tractava d'un concepte aldeanista de la política on el BLOC no tenia opinió sobre temes estatals, europeus o mundials. Les conseqüències són de sobra conegudes: els fracassos electorals en eleccions no estrictament valencianes. Així s'ha configurat un BLOC apegat a la realitat municipal de cada poble però inservible per qüestions més "importants". Una cosa semblant a determinats fenòmens lingüístics de diglòssia. 

La ponència política coordinada per Albert Girona explica en un article publicat en Levante el dimecres dia 18 de febrer les excel·lències de la refundació. L'article està escrit amb una capacitat de precisió magistral que ja es trobava a faltar en la prosa política valencianista. I una part de l'article -probablement  inadvertida- fa referència al trencament amb la tradició aldean…

"Generació Bloc" busca "noves complicitats"

Com ja sabeu fa alguns mesos llançàrem un manifest amb el nom de Generació BLOC que compta amb l'actualitat amb més de 100 signatures de membres de la nostra organització: alcaldes, regidores i regidores, càrrecs orgànics i militància de base de la pràctica totalitat de comarques on tenim implantació.

Amb ell reclamàvem la millora de la nostra cultura organitzativa, incidint en la professionalització i modernització del BLOC, i un avanç cap a la renovació generacional al nostre partit. El manifest l'encapçalaven un seguit de persones joves, de diversa sensibilitat i procedència geogràfica i ho destinàvem sobretot a membres d'esta generació per palesar el nostre compromís col·lectiu amb el valencianisme progressista, i la nostra voluntat d'implicar-nos en este Vé Congrés.


Els mesos han passat i amb ell el procés precongressual ha anat cobrant forma de manera que alguns dels plantejaments que recollíem al manifest han estat assumits pel conjunt de l'organització o fin…

¿El partit bipolar?

Imatge
En nombroses ocasions es fa servir l'argumentacio de les bandades ideològiques del BLOC. És una confussió comuna. El punt de partida és considerar al BLOC com un bloc. Al País Valencià com arreu dle món hi ha presents totes les ideologies. Els dos vectors polítics bàsics: territorial (espanyolisme-valencianisme) i ideològic (esquerra-dreta) s'entrecreuen com és habitual també arreu del món. Heus ací que hi ha valencianistes liberals, sociademocrates, ambientalistes, comunistes... Ara bé, la situació del valencianisme és tan precària que la seua organització política ha de ser necessàriament unitària. Aquells que en altres països o àmbits territorials estarien en diferents opcions polítiques al nostre País han d'estar dins del BLOC. 

Això configura dins del BLOC una diversitat no explicitada per la poca atención mediàtica que rep habitualment. Posat sota lupa el BLOC és més una convergència de sensibilitats que un bloc. Que siguen o no minoritàries és una altra cosa. D'a…

¿El partit bipolar?

Imatge
En nombroses ocasions es fa servir l'argumentacio de les bandades ideològiques del BLOC. És una confussió comuna. El punt de partida és considerar al BLOC com un bloc. Al País Valencià com arreu dle món hi ha presents totes les ideologies. Els dos vectors polítics bàsics: territorial (espanyolisme-valencianisme) i ideològic (esquerra-dreta) s'entrecreuen com és habitual també arreu del món. Heus ací que hi ha valencianistes liberals, sociademocrates, ambientalistes, comunistes... Ara bé, la situació del valencianisme és tan precària que la seua organització política ha de ser necessàriament unitària. Aquells que en altres països o àmbits territorials estarien en diferents opcions polítiques al nostre País han d'estar dins del BLOC. 

Això configura dins del BLOC una diversitat no explicitada per la poca atención mediàtica que rep habitualment. Posat sota lupa el BLOC és més una convergència de sensibilitats que un bloc. Que siguen o no minoritàries és una altra cosa. D'a…

Cor blanc i sang taronja

Jo vaig nàixer amb el cor blanc i la sang taronja. Sóc d'una generació de segona crescuda entre humiltat i desig de primera. Era quan les temporades acabaven al gener i els títols només pertanyien als llibres.

Recorde aquell dia com si foren diversos dies. El cor bategava més fort només en veure la majestuositat de Mestalla que enviava un canal de llum cap al cel com si tinguera una connexió directa amb les estrel·les.

Les seues banderes indefectiblement ordenades segons la classificació. Les escales fosques. I una porta per on entrava una llum blanca. La més blanca que havia vist mai. I per fi....entraves a les grades. els meus ulls il·luminaven més que les torres. D'això n'estic segur. M'arribava justet la tanca que separava la general de peu de sillas gol. Una tanca de filferro que separava les classes futbolístiques i que em predestinaven al proletariat esportiu.

Era una època on la gent aplaudia en escoltar la recaptació. Era una època on un gran fitxatge era no…

Sevilla-València. Temporada 85-86.

Atllético de Madrid- València 85-86

El tren de Menera

Romeu y el laboratorio ideológico de la Ciudad de Sagunto

El caso de la capital de la comarca es sin duda un caso digno de estudio desde el punto de vista ideológico. Un estudio que daría mucho de sí estirando de ciertos hilos. El surgimiento de base obrera y agitadora del Puerto se contraponía al pensamiento agrario y conservador de Sagunto desde sus primeros tiempos. Con la caida del comunismo amplios sectores de la izquierda del Puerto quedaron huerfanos de una ideologia a la que habían dedicado prácticamente una teoria de la salvación. Esa desorientación ideológica conduce a un determinado grupo de personas a la búsqueda de un salvavidas ideológico que pudiera ofrecer luz en la caverna ideológica en que quedó sumido el Puerto tras la reconversión y la caida del Murdode Berlin. Mientras parte de la izquierda, la más permeable, caminaba hacía horizontes ambientalistas, solidarios y postmaterialistas, otra parte de la izquierda descubrió sus nuevos cuarteles de invierno en una nueva ideología coyuntural creada a tal efecto: el segregacionis…

El Forn Alt del Port de Sagunt

Imatge
Símbol per excel·lència del que queda del nostre patrimoni i de la nostra història l’Alt Forn és motiu d’orgull per als seus habitants.A banda de la vessant més sentimental d’este monument resulta evident que estem parlant d’una part d’un procés industrial (aconseguir acer) que resulta també cridanera i d’un element de grans dimensions.

Amb este document anem a intentar explicar amb un vocabulari molt senzill què passava a l’Alt Forn.


Continuar llegint...




La Fàbrica , que era el nom com se coneixia la siderúrgia al Port de Sagunt, era una instal.lació en la que arribaren a treballar vora 6000 persones.No cal imaginar-se el tamany que tenia . Eren unes instal.lacions grandíssimes de les quals l’Alt Forn era un dels 3 que hi havia.Encara que hui en dia ens semble un element gran i imponent la veritat és que dins de la Fàbrica només era un element més que no destacaba de la resta.

Pot ser que l’estructura de l’Alt Forn done la sensació d’una enorme complexitat de funcionament però, no obs…

¿Refundació sí o no?

La ponència política del BLOC parla en diverses ocasions de refundació. És terme maximalista que cal posar en qüestió. És cert que la ponència és innovadora però no diu res que no respecte la voluntat incial constitutiva del BLOC. En termes informàtics és més una nova versió actualitzada que un canvi de sistema operatiu. 

La llargària de pàgines de la ponència practica una certa voluntat globalitzadora. Tracta tants temes que adopta la forma de "gran llibre", de nova enciclopèdia del valencianisme polític.  Tanmateix encara manté pistes del trastorn bipolar que té el BLOC al seu interior i que jau a la base del comportament erràtic. Demana claredat però no és una ponència clara. Demana poques idees i exposa moltes. Demana permeabilitat però senta dogmes. 

Sent possiblement la millor ponència possible encara té els problemes clàssics del BLOC: la descoordinació i la contradicció interna. En tres ocasions al llarg del text es parla del mateix tema: la radicalitat democràtica. Un…