Els valors valencianistes

Totes les institucions socials tenen una cultura corporativa. La cultura socials interna de qualsevol col·lectiu es pot construir de manera conscient o inconscient. Però sempre existix. Els equips de futbol no són una excepció. Hi ha dites ben famoses que així ho expliciten. És el cas del Barcelona amb la seua expressió "més que un club" o el tradicional "señorio" madridista o la vocació autòctona de l'Atlétic de Bilbao o el patiment de l'Atlétic de Madrid.
El València també en té de valors compartits. Si observem detingudament la història del València els majors èxits amb vingut de valors bàsics com ara la serietat, el rigor, la humiltat, el treball, la consistència, el silenci i la calma. Sempre que el València ha aconseguit crear una interacció interna amb este variables ha tingut èxit. En determinades ocasions hem arribat a tindre entrenadors que contenien estos valors però no han arribat a contagiar la resta de col·lectius que formen el conjunt valencianista. En altres ocasions només ho han aconseguit durant un temps com ara Quique o Hèctor Cuper darrerament. Eixos valors acabaven sent substituïts per una altra forma de treballar -molt relacionada amb la manera de ser d'alguns valencians-. La serietat era substuida pel protagonisme, el rigor pel destrellat, la humiltat per la fanfarroneria, el treball per la imatge, el silenci per la paraula continuada i la consistència per la conspiració.
Si el club vol ser gran cal que mantinga els seus valors. Com en els anys 50 o com els 80 amb l'ascens o com els 90 amb els èxits. Treball i trellat. La doble T valencianista.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com