Exactament igual que a Sagunt

Ja podem fer una primera anàlisi de l'històric, i per sort no histèric, ple de l'Ajuntament de Sagunt al Centre Cívic del Port de Sagunt. El ple va transcòrrer amb una discreta anormalitat no buscada per l'habitual èpica segregacionista que transforma qualsevol event en una batalla heroïca (entrada conjunta i amb el ple començat). Davant un públic entregat i fanàtic no es va aconseguir la majestuositat que buscaven. Dominen bé la retòrica però fatalment l'escenogràfia. De primeres i fent una anàlisi estrictament funcional del Ple hem d'anotar que fer plens al Centre Cívic és com a mínim forçat. Les taules estaven disposades de manera que els regidors no es podien ni vore mentre parlaven. No és el lloc adequat evidnetment. La liturgia de la política i el parlamentarisme perden una enorma quantitat de potència amb un ple al Centre Cívic. Això confirma perquè els plens en una ciutat normal es fan al saló de plens, creat i habilitat a tal efecte i que en Sagunt permeten una major visibilitat fins i tot per a les càmeres de televisió. En segon lloc, ni tan sols caigueren -un segregacionista seriós ho hauria detectat- que Jaime Goig i Pilar Fernandez estaven situats just baix de l'escut de l'Ajuntament de Sagunt. Un fotògraf avespat podria haver trobat un tir de foto que haguera fet mal. La metàfora perfecta del ple, una actitud superficial (fer plens al Port) que legitima la qüestió de fons (estabilitat de l'Ajuntament de Sagunt).
En definitiva, la regidoria de descentralització administrativa -o de divisió adminitrastiva com diu Vera- realment només va aconseguir acostar físicament la presa de decisions ja que les decisions de fons foren les mateixes que en qualsevol altre edifici municipal. La mitjana d'edat era de més 60 anys. Exactament i gual que a Sagunt. Els col·lectius que volien pressionar als polítics per interessos propis i parcials acudiren. Exacatament igual que a Sagunt. El contingut i el debat van ser avorrits. Exactament igual que a Sagunt. El resultat de les votacions unificava els vots de l'equip de govern i els de l'oposició. Exactament igual que a Sagunt.
I si l'essència del Ple era exactament igual per què tanta història?
Des de Ciutat Global defensem que el segregacionisme no té base intel·lectual sinó emocional. En eixe àmbit d'actuació es requerixen accions que, encara que epidèrmiques, siguen efectistes. És el cas de fer plens al Port. L'electorat segregacionista i antisegregacionista identifica esta iniciativa com un canvi visual del poder polític. Es governa des del Port o es governa des de Sagunt. Esta visualització és el seu èxit que només es pot compensar quan puguem analitzar el quint i -tan avorrit com el primer- ple del Port. O el que fa sis. O el que fa vint.
L'altra "victòria" segregacionista és tan superficial com la primera però suficient per a l'electorat segregacionista que ja practica el fonamentalisme i no escolta cap opinió que no vinga de les seues files encara que siga per millorar. Així, Esquerra Unida veïa com els presents a la sala rebutjaven demanar una protecció major a l'Alt Forn però aplaudien la concessió d'una protecció menor. Com ha canviat el Port des que la Comissió Cívica va demanar que TOTA la Gerència fora BIC. Ara ja no demanem ni que ho siga l'Alt Forn. L'altra victòria és l'escenificació. L'escenificació del ple al Port obliga als partits a entrar en una guerra freda on la carrera armamentística consisteix a discernir qui ha fet més coses pel Port. Recriminació rere recriminació el ple esdevé una revenja esperada i planificada, un passar comptes on la història del món comença justament el dia que SP va desallotjar Isabel Martinez. Però aquesta.. és una altra història.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com