El nou proletariat

El dia que l'únic marxisme possible va ser el de Groucho es va destruir la balança ideològica. Aquell dia el capitalisme regnava hegemònic. El sistema que reclama la lliure competència quedava sense competència. I el monopoli ideològic és la situació d'equilibri més imperfecta. El capitalisme anava podrint-se a poc a poc des de la poma del pecat original de la recerca ilimitada de benefici fins a la serp de la minimització de costos i l'explotació del recurs més ilimitat: la població humana.
I així naix el nou proletariat. El proletariat que no sap que ho és. Que es mira a l'espill i s'enamora de la seua opressió. El conjunt de classe que té la síndrome d'Estcolm ideològica, atrapats per un sistema que estimen amb tota la seua ànima. Ara porten tratge i corbata. O tenen televisor de plasma. O tenen un Audi amb 20 anys. Perquè proletariat era una persona que patia, que se sacrificava. Ningú ja no es sacrifica. Les coses passen per què han de passar amb un determinisme de divinitat econòmica on les institucions econòmiques compleixen les funcions per les que han estat dissenyades.
I el nou proletariat, el ciutadà consumidor, el client, mira com una vaca quan passa el tren.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com