Viure a ritme mediàtic

Diversos fet han acabat per convergir en un mateix fil conductor conceptual. El primer ple del Port va ser televisat en circuit tancat de TV. Un altre dia una periodista em reclamava la necessitat de concreció com a polític. Finalment observe un judici complet a la televisió. El Show de Truman ja ho va advertir. La societat de la comunicació i la informació ha superat l'etapa en que els mitjans eren un espill de la societat. Ara les societats també són espills dels seus mitjans de comunicació.

Els espectadors del primer ple del Port estaven despagats de tan avorrit com era un ple amb argumentacions técniques urbanístiques, amb reglaments i lleis diverses, amb informes tècnics contradictoris. Era el primer ple del Port. La gent que estava només havia vist els plens per la tele. I a la tele sempre hi ha la possibilitat de canviar de canal. Allí havien de vore el ple complet i ja no resultava tan entretingut. El judici de l'11-M es va fer per televisió. Però ja no resultava tan interessant quan advocats requerien normes superiors, principis de juridicitat, penes calculades al dia, argumentacions de més d'una hora, testimonis silenciosos.

La periodista insistia en la necessitat de concreció, de sintesi i de resum, de donar titulars per part dels polítics. I jo recordava aquella anècdota d'aquell Lord anglés que quan es va deixar entrar per primera vegada a la ràdio al parlament es va negar a parlar perquè convertia els polítics en actors i abandonaven la seua litúrgia argumentativa.

Vivim a ritme multimèdia, convertim les nostres vides en un programa de televisió, en un article de rabiosa actualitat, en un speech en directe des del lloc dels fets. I ens oblidem que els juristes fan justícia, que els polítics fan política i els periodistes gestionen l'actualitat. Una actualitat bastant mediocre per cert. Coses de la història.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com