El mono parlava només una llengua?

En l’anterior escrit ja li feia algunes recomanacions. En continuaré fent-ne algunes sense el seu permís. No confonga mai la llibertat de pensament i la independència amb la posició del franctirador ideològic. La primera s'exerceix des de la responsabilitat i la complicitat amb la dificultat de l'exercici públic. La segona s'exerceix des del enviliment del pensament plural sobre la base d'un hipotètic i idíl•lic pensament lliure personal sense interacció social. Jo pense en plural. El meu càrrec m'ho exigeix. Però la meva capacitat crítica roman completament indemne i fora de contaminacions grupals i sectàries.

Dels seus escrits em preocupen moltes coses però especialment l'enfosquiment d'una trajectòria vital de la qual tenia excel•lents referències i que vostè s'obstina a entelar amb escrits que contradiuen els seus anteriors plantejaments i que lluny de l'evolució se situen en la involució. No obstant això, sóc víctima d'uns plans d'estudis dissenyats per la seua generació que van situar entre les meves prioritats la capacitat de síntesi que trobe a faltar en els seus escrits. No puc contradir versicle a versicle tot el Coran de prescripcions per a ser un bon ciutadà d'esquerres que vostè elabora en cada escrit.

Em parla vostè del caràcter obert i plural del moviment segregacionista. Si vostè analitza el moviment segregacionista trobarà tots els ingredients d'un moviment populista de tendència conservadora. Entre ells li enumere alguns: sobreexplotació de símbols, reinterpretació de la història, escassa base intel•lectual, excel•lent gestió de la imatge, conflictualització permanent, rotació extrema de lideratges, cohesió interna sobre la base d'enemics externs. Li sona tot això? Potser sí perquè el franquisme contava amb tots aquests ingredients. I vostè va lluitar contra tot això amb tota la seua ànima.

Pertany i em reconec en una formula identitària, el valencianisme. Parle i escric les dues llengües oficials amb la mateixa qualitat. Però per a determinades persones l'excloent sempre acabe sent jo. Em parla d'una actitud defensiva. On troba vostè l'atac? Li citaré a Jordi Pujol per a recordar-li la situació actual. Per cada xiquet que vostè em porte que només parla en valencià jo li'n portaré deu que només parlen en castellà. Per cada revista que estiga en valencià jo li'n portaré deu que estan en castellà. Per cada televisió, per cada ràdio, per cada grup de música, per cada botiga, per tot el que vostè vulga.
L'única cosa que he fet jo amb la meva identitat ha sigut portar-la al conscient i no deixar-la en el subconscient ja que vostè em cita a Freud. Jo sé el que sóc i per tant sóc capaç de racionalitzar-lo. El pitjor del nacionalisme espanyol és que ni tan sols es reconeix a si mateixa. És impossible resoldre una qüestió que es nega.
Em sembla terriblement xocant l'ús de la metàfora Darwinista en una persona de trajectòria d'esquerres. Les mesures de discriminació positiva estan en la medul•la espinal de la doctrina solidària de l'esquerra. Suggereix vostè que deixem morir les llengües més febles? Abandonem també les mesures de discriminació positiva de gènere? I les d'edat? I les de dependència? El Darwinisme social és pur liberalisme.
La metàfora del mono és excel•lent. La meua percepció és que realment vostè pensa que el cervell humà és semblant al d'aquest últim mono. No sé quina llengua parlava l'últim mono. Però la pregunta té parany. Per què pensa vostè que parlava només una? El meu cervell és capaç d'expressar-se en dos llengües diferents. No és tan difícil. Es pot aconseguir. Hi ha un fum de valencians que ho fan sense cap problema.

Em parla vostè de constant evolució. Les llengües, els pobles, les societats estableixen un constant diàleg social que les duen per diferents camins. En aquest diàleg social sempre hi ha diferents parts que arriben a acords de màxim comú denominador de convivència. Em sembla legítim que en aquesta dialèctica jo em situe a favor de la llengua més desfavorida, de la més feble. Això em sembla tremendament d'esquerres.

En tot cas, i respecte a les opcions actuals identitàries li suggereixc que es baixe l'actualització del programa que té de Valencianisme 8.0 per la nova actualització valencianisme 0.9 és molt més versàtil i se sorprendrà de saber que els nacionalistes ja no ens passem el dia en un model unilingüe, mirant la TV3 i llegint a Fuster. Se sorprendrà de saber que hi ha nacionalistes que han jugat amb el seu fill al futbol, que han canviat cromos en el seu carrer, que escolten música en anglès i llegixen a Almudena Grandes. La interfície és més amable i el programa funciona perfectament.

Unamuno va dir que el nacionalisme es cura viatjant així que potser l’espanyolisme es cure navegant. Potser el problema és que el seu cognom s'està menjant a la persona.

Si parlem de mestissatge també ens posarem d'acord de seguida. Mon pare i jo parlem en valencià. Ma mare i la meua germana en castellà. I tot això en una mateixa taula menjant. El meu pare és de Xàtiva i ma mare d’Almeria. Li sembla suficient mestissatge o per a entendre que hi ha mestissatge hauria de sortir-me d'Espanya? Llavors sí seria mestissatge? Llavors potser vostè també posa una línia a la seva nacionalitat?

No suaré una gota a convèncer-lo a vostè de ser nacionalista i d'esquerres. Sé el que sóc. Tinc un pensament molt format. I vèncer tants apriorismes és intentar derrocar les muralles de Jericó amb trompetes. Això solament passa en la Bíblia.

Sostinc la meua teoria de la frustració. Si la societat actual no li agrada mire pel retrovisor del seu cotxe no siga cosa que siga vostè el que va recórrer aquest camí. Si no li va agradar en el seu moment que valencianisme i esquerra es berenessin junts en una ensalada que no va beneficiar a cap dels dos organitze una festa remember per a passar comptes, però deixe’ns en pau a qui intentem gestionar una realitat històrica bastant mediocre i que no hem triat.

Per últim repasse els fets. Jo he escrit dos articles. Un en cada llengua. Vosté dos articles en la mateixa. Jo he reconegut les contradiccions de la meua fòrmula identitària. Vosté cap. I al final, l’excloent seré jo. Feu-vos-ho mirar això.

Em preocupa on va. Perquè els pilars ideològics del Port es trontollen. I la seua actitud posada en relació amb la seua trajectòria fa que l’atmosfera ideològica del Port siga un poc més irrespirable. I a persones com jo i alguns més que han desaparegut de l’escenari públic això ens ofega.

El Port era altra cosa. Jo ho vaig viure. No m'ho han de contar.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com