1972: la generación del desencanto

Naciste en un ambulatorio cívico
Creciste entre descampados de forja
vivías a golpe de pito de fábrica
Creíste en mil promesas de transiciones democráticas
Y te conquistaron la libertad


Te hiciste mayor entre cintas TDK
entre comandos con nombre de punto
entre letras ilegales
entre hijos de cain
entre senderos de traición


La generación del desencanto

I l'entorn del València?

En moltes ocasions s'ha acusat l'entorn de fer mal a un club. La frase es va fer especialment famosa amb les diverses crisis del Barça però també s'ha escoltat als cercles mediàtics pròxims al Reial de Madrid. L'entorn és un conjunt d'interaccions que sorgeixen al voltant d'un club de futbol. Els entorns tenen interessos propis que gestionar i posar en valor. Així, a un periòdic del Real Madrid li interessa que els jugadors del Madrid siguen mediàtics tant esportivament com d'altra manera. Per això, en massa ocasions els interessos de l'entorn convergeixen amb els interessos del club. No sempre és així ja que una crisi és més notícia que una normalitat. En tot cas, convertir el futbol en una muntanya rusa mediàtica és més rendible que cap altra cosa.
L'entorn que té el València és encara un entorn molt feble i poc apegat a la seua realitat. Com en altres àmbits el sucursalisme fa que molts mitjans insituciions tinguen que subordinar els interessos propis del públic valencià a canvi d'interessos més amplis i centrals.
Marca publicava un editorial titulat "Llorente trunca la carrera deportiva de Villa". Els mitjans de Madrid ja fa temps que entenen de que va el negoci. Com millors resultats trau el Madrid més diaris venen, i com més mediàtics són els jugadors també. La convergència d'interessos es produeix quan el president del Madrid no té rival perquè algú li fa la campanya mediàtica a la presidència.
També des de l'entorn es pot abaratir o encarir un fitxatge. En el cas de Cristiano Ronaldo s'ha encarit. I ara els mitjans de Madrid intenten abaratir Villa.
Mentrestant l'entorn del València en la seua majoria passeja el seu sucursalisme de la capital de l'imperi futbolístic. Aquella que creu que els altres equips som colònies d'un extraure la materia primera per al seu resultat final de marca.
Quin país, quin club....quin entorn...

El València és més que un club?

Infomigjorn és un recull de notícies que afecten el valencià-català. Es tracta d'una comunitat de newsletter que envia notícies a tots els seus membres. La temàtica sol ser exclusivament lingüística. En el número 144 apareix una notícia sense cap relació lingüística. És una notícia bàsicament centrada en retre un homenatge al Barça rere el seu triomf a la Champions. Resulta estranya l'aparició d'aquesta notícia. No té cap sentit ja que tots els valencianoparlants-catalanoparlants no són del Barça ni tots els del Barça són valencianoparlant-catalanoparlants.
O potser no siga tan estrany.
El Barça ha esdevingut una institució cívica catalana més. Els mecanismes de control social, per tant, actuen per garantir la seua subsitència i la seua dignitat. Si hi ha moments de crisi com en qualsevol institució les altres institucions socials acudixen a salvaguardar el patrimoni cívic de Catalunya. Des d'aquesta perspectiva podem entendre l'aparició en un apartat exclusivament lingüístic d'una carta d'homenatge a jugadors del Barça. Des de la perspectiva de la interacció social de salvaguarda.
Els valencians fa temps que guardarem la dignitat cívica en un calaix. I el València és el nostre estandart de la falla de la indignitat. La història del València de finals del segle XX i principis del XXI circula paral·lela a la del País Valencià. Un país sense estructura cívica sólida que es deixa enlluernar per encantadors de serps vinguts des de l'especulació constructora -no confondre amb el sector de la construcció- . I així els mecanismes de control social fan fallida. La dimissió col·lectiu d'una afició que va vendre la seua dignitat per 700 euros (preu de compra de les accions de Soler) va ser la primera d'una llarga llista de dimissions involuntàries d'un club en suspensió de pagaments cívics des de fa anys. Aquells que deixaren entrar al capità moro que venia a dir-nos el "això ho pague jo" són els culpables de l'actual situació. La imbricació social del teixit cívic social va deixar que el València fera trapezisme financer sense xarxa. Una cosa que mai no passaria al nord del nostre país, comunitat i regne (misteri de la santíssima trinitat onomàstica).
Per això el València mai no eixirà en Infomigjorn a pesar que en la final de la Champions a Milà tots els parlaments que venien amb denominació d'origen València CF es van fer en valencià. No tenim categoria. Algun dia la tindrem?

Resultats Eleccions Europees al País Valencià amb comparativa 2004


Resultats Eleccions Europees al País Valencià amb comparativa 2004


Europees 2009: punt de partida vs punt d'arribada


Ja podem anar fent les primeres anàlisis del resultat electoral del valencianisme polític. A hores d'ara ja sabem que el BLOC ha obtingut un resultat molt semblant a l'anterior. Una lectura superficial podria fer entendre que 18.000 vots són molts pocs vots per a un partit amb vocació de representació d'un espai polític ample. És cert, són pocs vots però els partits polítics no són solament màquines de fer vots. Una lectura més certera del conjunt de moviments que ha fet el BLOC durant els últims mesos i especialment dies ens hauria de portar a altres conclusions. De primeres el BLOC ha sigut capaç de mantindre la campanya electoral de capil·laritat. Els pobles i les ciutats han mantingut un mínim comú denominador que permet sostindre una campanya de proximitat. Això, a diferència d'altres campanyes d'alt standing sense proximitat ni capil·laritat, d'allò que es diu "política de plàstic o ficció electoral". Per altra banda, des del punt de vista taronja la presència de tres candidats de perfil taronja ha permés traduir una línia de pensament en un discurs polític i mediàtic amb grans dosis d'èxit. Independentment del nombre de vots qualsevol persona observadora de la realitat política ha pogut detectar que els lideratges que sustentaven la candidatura del BLOC obtenien les millors ratios d'eficiència comunicativa i capacitat de persuassió. Altres qüestions seran doncs les que s'hauran d'abordar, especialment de marca genèrica.
El context europeu és un joc d'agenda que el valencianisme no controla -si és que controla algun- però el bipartidisme només topeta amb una tanca que es diu l'identitarisme moderat. Alguna nota s'hauria de prendre d'això des de Sant Jacint.
La campanya ha permés establir nous mecanismes, inèrcies inexistents fins ara, prendre consciència de l'ús de les xarxes socials com a multiplicador ideológic. Però especialment, la campanya ha permés detectar que una ponència poítica pot tindre traducció pràctica, que una idea pot esdevindre un projecte. Si el valencianisme millora organitzativament i ja ho intenta les interaccions no se sumen sinó que se multipliquen. I les autonòmiques ja estan ahí. I el valencianisme ha d'estar preparat per sortir al camp del govern. Sense vocació de govern no hi ha país.

Europees 2009: punt de partida vs punt d'arribada


Ja podem anar fent les primeres anàlisis del resultat electoral del valencianisme polític. A hores d'ara ja sabem que el BLOC ha obtingut un resultat molt semblant a l'anterior. Una lectura superficial podria fer entendre que 18.000 vots són molts pocs vots per a un partit amb vocació de representació d'un espai polític ample. És cert, són pocs vots però els partits polítics no són solament màquines de fer vots. Una lectura més certera del conjunt de moviments que ha fet el BLOC durant els últims mesos i especialment dies ens hauria de portar a altres conclusions. De primeres el BLOC ha sigut capaç de mantindre la campanya electoral de capil·laritat. Els pobles i les ciutats han mantingut un mínim comú denominador que permet sostindre una campanya de proximitat. Això, a diferència d'altres campanyes d'alt standing sense proximitat ni capil·laritat, d'allò que es diu "política de plàstic o ficció electoral". Per altra banda, des del punt de vista taronja la presència de tres candidats de perfil taronja ha permés traduir una línia de pensament en un discurs polític i mediàtic amb grans dosis d'èxit. Independentment del nombre de vots qualsevol persona observadora de la realitat política ha pogut detectar que els lideratges que sustentaven la candidatura del BLOC obtenien les millors ratios d'eficiència comunicativa i capacitat de persuassió. Altres qüestions seran doncs les que s'hauran d'abordar, especialment de marca genèrica.
El context europeu és un joc d'agenda que el valencianisme no controla -si és que controla algun- però el bipartidisme només topeta amb una tanca que es diu l'identitarisme moderat. Alguna nota s'hauria de prendre d'això des de Sant Jacint.
La campanya ha permés establir nous mecanismes, inèrcies inexistents fins ara, prendre consciència de l'ús de les xarxes socials com a multiplicador ideológic. Però especialment, la campanya ha permés detectar que una ponència poítica pot tindre traducció pràctica, que una idea pot esdevindre un projecte. Si el valencianisme millora organitzativament i ja ho intenta les interaccions no se sumen sinó que se multipliquen. I les autonòmiques ja estan ahí. I el valencianisme ha d'estar preparat per sortir al camp del govern. Sense vocació de govern no hi ha país.

Tranquilo majete

os conocemos desde hace tiempo. Casi siempre hablamos en castellano. Es posible que no sepas que tengo un compromiso cívico y político desde hace muchos años. Casi nunca hablamos de política porque no me gusta mezclar contextos. Puede que hayamos coincidido de fiesta o en un campo de futbol. Y no fuiste a votar el domingo. En público encontraré mil motivos para justificarte. Me oirás hablar de un bipartidismo de tierra quemada que acabará con el juego político para favorecer al juego mediático. Me oirás hablar del desprestigio de la política de un sistema económico que prefiere tener políticos mediocres para mover las marionetas. Me oirás hablar y argumentar sobre la poca explicación y la rapidez de los cambios en la Europa de los 27. Seguramente pondré excusas para explicar tu actitud por candidatos mediocres en campañas mediocres de baja altura dominadas por estrategias mediocres en una época histórica ideológicamente mediocre. Pero quiero que sepas que en el fondo no pienso eso. Nunca he creido en el determinismo ni social, ni penal, ni político. Tú siempre tienes la opción de levantarte del sillón y hacer algo. Pero prefieres no hacerlo.

El domingo permaneciste en silencio. No tienes opinión sobre Europa. Espero que ese silencio dure los cinco próximos años porque no entenderé otra cosa. Sé coherente y cuando no puedas pagar la casa porque suben los tipos de interes, o cuando no encuentres trabajo indefinido porque no existe, o cuando operar a tu hijo te cueste un riñon a ti... entonces sigue en silencio. Quédate tranquilo majete en tu sillón. Yo seguiré peleando. Tambien por ti. Espero que no te importe mientras vas cambiando de canal.

La qüestió valenciana, més enllà de l'economicisme i el "fusterisme"

Agraïm l’interés de La Vanguardia, però ens deixa un sabor agredolç l'article de Salvador Enguix del 21/V/2009 en el suplement Cultura/s, en què, a partir de la notícia de la publicació de dos llibres recents per la Universitat de València, assaja una reflexió comparativa a fi de caracteritzar les posicions alternatives pel que fa al denominat “procés de construcció” de la identitat valenciana (amb oblit de la tradició valencianista precedent).

Un debat massa complex i mereixedor, lluny de qualsevol simplificació, que se’l situe dins unes coordenades superadores de la disjuntiva entre economicisme i “fusterisme”. El lector de Vida amunt i nacions amunt. Pensar el País Valencià en temps de globalització (2008) ho entendrà de seguida, perquè, com queda dit i repetit en les seues pàgines, els coordinadors d’aquest conjunt d’aportacions, ens proposàrem fornir “una reflexió oberta, plural, acadèmica —encara que no per això menys apassionada—, i sobretot dirigida cap al demà, cap a la nostra reafirmació com a col·lectivitat que vol ser present en el futur”.

I eixa reflexió, en tant que inspirada per un 'valencianisme dialògic' sensible al paradigma postmodern, pot ser titlada de “pragmàtica” només en el sentit que vol evitar la incomunicació i el dogmatisme autocomplaents i amb això superar el conflicte identitari que tant ha perjudicat els valencians. De cap manera, però, “més mediterranista que nacionalista” ni sustentada principalment en criteris econòmics, perquè en aquest plantejament conflueix, a parer nostre, “la revisió crítica —pluridisciplinar, rigorosa i serena— del llegat fusterià, la qual ha aportat importants contribucions en els camps de la llengua, la literatura, la història política, l’economia i el dret”.

Hem volgut aportar una perspectiva viva, realista i integradora, d’encuny federal, que abasta aquests tres nivells: nació política valenciana, unitat lingüística amb Catalunya i Balears i àrea econòmica euromediterrània. Hi ha una alternativa més raonable?

Manuel Lanusse Alcover
Joan Alfred Martínez i Seguí
August Monzon i Arazo
Carta publicada a La Vanguardia, 28/V/2009, pp. 26-2

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com