Europees 2009: punt de partida vs punt d'arribada


Ja podem anar fent les primeres anàlisis del resultat electoral del valencianisme polític. A hores d'ara ja sabem que el BLOC ha obtingut un resultat molt semblant a l'anterior. Una lectura superficial podria fer entendre que 18.000 vots són molts pocs vots per a un partit amb vocació de representació d'un espai polític ample. És cert, són pocs vots però els partits polítics no són solament màquines de fer vots. Una lectura més certera del conjunt de moviments que ha fet el BLOC durant els últims mesos i especialment dies ens hauria de portar a altres conclusions. De primeres el BLOC ha sigut capaç de mantindre la campanya electoral de capil·laritat. Els pobles i les ciutats han mantingut un mínim comú denominador que permet sostindre una campanya de proximitat. Això, a diferència d'altres campanyes d'alt standing sense proximitat ni capil·laritat, d'allò que es diu "política de plàstic o ficció electoral". Per altra banda, des del punt de vista taronja la presència de tres candidats de perfil taronja ha permés traduir una línia de pensament en un discurs polític i mediàtic amb grans dosis d'èxit. Independentment del nombre de vots qualsevol persona observadora de la realitat política ha pogut detectar que els lideratges que sustentaven la candidatura del BLOC obtenien les millors ratios d'eficiència comunicativa i capacitat de persuassió. Altres qüestions seran doncs les que s'hauran d'abordar, especialment de marca genèrica.
El context europeu és un joc d'agenda que el valencianisme no controla -si és que controla algun- però el bipartidisme només topeta amb una tanca que es diu l'identitarisme moderat. Alguna nota s'hauria de prendre d'això des de Sant Jacint.
La campanya ha permés establir nous mecanismes, inèrcies inexistents fins ara, prendre consciència de l'ús de les xarxes socials com a multiplicador ideológic. Però especialment, la campanya ha permés detectar que una ponència poítica pot tindre traducció pràctica, que una idea pot esdevindre un projecte. Si el valencianisme millora organitzativament i ja ho intenta les interaccions no se sumen sinó que se multipliquen. I les autonòmiques ja estan ahí. I el valencianisme ha d'estar preparat per sortir al camp del govern. Sense vocació de govern no hi ha país.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com