Contrarellotge col·lectiva

Ara que comença el Tour de France val la metàfora de les costeres de l'Alpe d'Huez. No sabem si són 21 corbes en ferradura però està clar que el valencianisme política treballa en contrarrellotge per posar-se al dia organitzativament.
Les necessitats de millora queden paleses elecció rere elecció excepte en les municipals. La construcció de lideratges cap a fora, l'atomització estanca de les franquícies municipals, el victimisme mediàtic, la improvisació comunicativa, la incomunicació horizontal i vertical són costeres que cada vegada tenen la pendent més pronunciada.
La qüestió més complicada és si els recursos humans de l'organització estan formats i preparats per assumir els canvis d'inèrcis i protocols que requereix una organització ideològica del segle XXI. L'autonomia local genera comoditats evidents com l'absoluta llibertat de decisió i actuació però els peatges fora del municipi són suficientment grans com per posar tanques al camp.
El camp de cultiu ideològic no sembla el més adequat. Els vectors interns més d'esquerres no s'han acabat d'acostumar a la urgència de la vida política i organitzativa del nou segle i reclamen més calma, més paraules i més participació. I és possible aconseguir les tres coses però no a la manera tradicional que implica simultaneïtat i presencialitat.
El valencianisme política va escriure un bon manual d'ideologia amb les ponències. Ara falta saber si trobats els arquitectes, sabran trobar els professionals en cada matèria per convertir-se en alguna més que un conjunt de col·lectius que es diuen de la mateixa manera.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com