Fussions bancàries


Fa temps que vinc reivindicant internament que el misatge del valencianisme polític tinga un creixent contingut economicista. La configuració funcionarial-professorat dels quadres del BLOC fa que això siga dificil però no impossible. També fa temps que vinc reivindicant la creació d'àrees de treball, la comunicació interna i l'obertura de canals virtuals i presencials de treball sobre àrees específiques. He tingut iniciatives pròpies en tots aquests temes. Res no ha passat ni ha millorat fins ara.

Tots estos vectors convergixen en un tema de suma importància i actualitat: tindre una posició sobre les fusions bancàries al País Valencià. Els anys 80 ja van viure un canvi d'era en coses de caixes d'estalvi especialment. Ací, recordem que existia Caixa Sagunt i ara ja no. No és la primera vegada que afrontem, per tant, un procés de fusions dins d'un sector massa particularitzat i fragmentat gràcies al valor afegit del coneixement del mercat i la territorialitat. Però l'economia actual ja no permet els menuts reptils i sí els dinosaures. És així.

Les dues grans caixes valencianes hauran de tindre una actitud activa per tal d'afrontar els processos de fusió que es donen al llarg de l'estat. Les caixes mitjanes catalanes, castellanes i andaluses ja ho estan fent. La CAM i Bancaixa no són mitjanes i per tant haurien de tindre una posició de lideratge.

Hi ha bàsicament dues possibilitats: enrocar-se al territori o establir ponts cap a fora. Enrocar-se al territori, en el cas valencià té greus conseqüències laborals i de negoci. La superposició de xarxes que tenen Bancaixa i la CAM obligaria a tancar oficines al País Valencià per mantindre una capilaritat raonable mentre fora del País Valencià obtindria un posicionament residual i capat de creixment en la situació actual. Tancar oficines significa o pot significar despatxar gent. Des del punt de vista del negoci la major d'aquestes oficines són rendibles actualment i resultaria una obscenitat tancar-les per una decisió estratègica de fusió desencertada per a mi.

A més a més, les dues entitats -com tot el país- han optat per un model de monocultiu de la rajola i ara passen dificultats de ratios de morositat. Per últim, l'alt grau de politització de les nostres entitats conduix a pensar que el "tancament" de fronteres no és gens positiu per a la conducció estratègica d'una hipotètica gran entitat.

La meua opinió és que les dues entitats haurien de liderar procesos d'integració de caixes d'estalvis interregionals amb entitats de menor grandària i mantindre centres de decisió importants a la Comunitat Valenciana. Això afavoriria la despolitització, les economies d'escala, la diversificació de negoci i la capilaritat d'arribada al client.

De moment, l'Associació Valenciana d'Empresaris manté la mateixa opinió d'integracions supraregionals. I CC.OO també manté la necessitat de desvincular territorialment les fusions. El BLOC va en una altra línia.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com