La mercantilització populista de les idees

Fa poc pressumia el moviment populista segregacionista d'haver aconseguit que la Gerència del Port de Sagunt siga pública. Per tant, assumeix com a positiva la venda d'un producte polític: la publicitat del recinte. Aquest és el millor exemple de la degradació d'un concepte quan cau en mans d'un moviment populista. És el millor manual de com mercantilitzar una idea i fer oblidar la seua gènesi.

El moviment Gerència Pública Ja naix al final dels 90 enmig d'un intent de redreçar la memòria històrica portenca. Sorgeix des de l'àmbit juvenil, la primera generació de portencs que no han vist la Fàbrica funcionant. El moviment va trobar la complicitat intel·lectual immediata dels principals actors cívics del municipi. Conceptualment responia al fet de recuperar un espai arquitectònicament singular, històricament important i socialment privat per al goig de tot un poble. Un recinte vedat fet públic. Era el concepte més important.

La primera reacció del segregacionisme va ser alinear-se amb els interesos urbanístics i de l'empresa tal i com va fer amb la primera escola del Port convertida avui en un solar que hauria de ser "pisos de luxe". Durant anys el segregacionisme va quedar al marge de qualsevol reivindicació de la Gerència. La lluita va ser d'inici en solitari d'un col·lectiu cívic on figuraven a l'avantguarda la gent del Col·lectiu La Compañia.

Heus ací que aquesta gent va assolir crear un estat d'opinió generalitzat d'importància de certes senyes d'identitat del Port i de recuperar la seua memòria històrica abandonada i menyspreada pels propis portencs. És l'àmbit de la superficialitat de les senyes d'identitat la que atrau els segregacionistes. El populisme segregacionista no està interessat en la memòria històrica. Mai no ha mostrat interés per la Casa Groga, pel pou de Xurruca o per l'antiga escola. Tanmateix sí que està interessat en la facilitat de manipular una cosa tan emotiva com la Gerència. Comença el procés de mercantilització. La idea és buida de contingut. Ja ningú no sap perquè la Gerència ha de ser pública. Es desnuga la causa de la conseqüència. La finalitat es desdibuixa. La Gerència pública esdevé un eslògan publicitari i es qüestiona tot el concepte: fins on arriba la Gerència i què és pública?

Finalment, el populisme segregacionista assumix una proposta venida de l'adversari més ferotge, la fa seua, la parasita i la fa pròpia. El producte està col·locat. Al fanzine d'IP ni una menció als perquès, ni una menció als iniciadors.

Un producte polític més a l'aparador. L'escaparat lluirà més bonic.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com