Apujar els impostos

Des d'un punt de vista de l'estudi ideològic resulta molt interessant assistir al debat actual sobre la pujada d'impostos. Durant la dècada de bonança 1995-2005 els governs ultraliberals al món van decidir aprimar l'Estat tan com fòra possible. Privatitzar era una de les manifestacions. L'altra: els impostos detrauen renda del mercat. El mercat és perfecte. El mercat és sagrat. L'escenari mundial ultraliberal va comptar amb la complicitat dels socioliberals, que amagats sota sigles socialdemocrates, optaren per l'arribisme ideológic apuntant-se a un carro la factura del qual estem pagant.
En este temps hem vist com s'eliminaven impostos com el de patrimoni -que pagaven només les rendes més altes- o el de successions i donacions que també afectava especialment les rendes altes. La pedagogia fiscal és irretroactiva. El ciutadà viu acostumat a una ideologia de condicionament clàssic de Paulov. Si la campana sona és que hi haurà menjar. Si els impostos es baixen i no passa res és que és positiu baixar els impostos.
Qualsevol persona que tinga una mínima vida en comú sap que això no és així. Tenim elements compartits i comuns que s'han de sufragar i que són molt importants.
Una altra cosa molt diferent és la destinació que reben els meus/seus/nostres impostos. Si vosté detecta que el seu fill estudia en un barracó però Bernie Eclestone firma un contracte de 90 milions és que alguna cosa no va bé. Això sí, ara falta que vosté pondere adequadament l'horitzó de llarg termini.
De menut m'explicaren allò de "las vacas gordas y las vacas flacas" i també una història d'una "cigarra y una hormiga". Anys després estudiant Dret Financer t'expliquen que les vaques grosses acaben per menjar-se les formigues.
Durant la dècada d'or del taulell espanyol els tipus de gravamen de l'IRPF es van reduir amb l'excusa de "simplificar l'impost", com si algú encara gastarà la calculadora i el llapis per fer la declaració. Anys després un partit socialdemòcrata diu que només tocarà les rendes de capital, que és tant com dir que no s'atreveix a retornar-li la progressivitat perduda.
On estan els diners que ara necessitem dels impostos eliminats? On està la progressivitat que hauria de redistribuir la renda? On han anat els beneficis de més de 12 anys de creixement?
Indignant.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com