Integra Sagunt 2009


La primavera de 2007 vaig impulsar com a Secretari Local del BLOC una iniciativa que es deia Integra 1.0. Es tractava d'un pla estratègic d'integració per a la ciutat de Sagunt. La iniciativa va passar sense pena ni glòria entre la precampanya que ja impulsava el PP i les tergiversacions mediàtiques habituals d'algun mitjà o la falta d'agenda d'uns altres. Crec que aquella invisibilitat va ser injusta coneixent el pes intel·lectual que destil·lava Integra.
La idea intentava reconduir tota la energia negativa que generava el motor d'acció-reacció del segregacionisme. El model de ciutat, el dualisme, la polarització ja formaven part de l'escenari polític de la ciutat. Dos pobles que conviuen en un mateix municipi, amb dinàmiques sociològiques, festives, esportives, electorals, laborals i econòmiques diferents. Una vegada el tema havia inundat la capacitat d'agenda de debat del municipi era necessari trobar una iniciativa en positiu que trobarà valors d'impuls com ara la il·lusió, el futur, la integració i el diàleg que pugueren superar els actuals valors -aleshores també ho eren- de passat, desencís, la segregació i l'odi o el greuge comparatiu. Integra intentava aconseguir que els no partidaris de la segregació tingueren un far de guia en la seua praxi pública per trobar un lloc on anar que no estiguera marcat per la reacció contínua a les iniciatives segregacionistes. Per tant, reconduïa l'energia en positiu i marcava un camí. Les virtualitats eren màximes.
Hem dit que hi ha dos dinàmiques diferents, dos pobles en un municipi. El segregacionisme bàsicament basa el seu missatge a dir que aquesta situació ha de conduir necessàriament a la segregació com a reconeixement administratiu d'una situació de facto. Ara bé, aquest és un sil·logisme massa bàsic i poc el·laborat.
D'un costat la dualitat ha existit sempre i tanmateix els intents de segregació se centren sempre en moments àlgids de l'economia portenca. També caldria matissar aquesta afirmació, els intents dels 90 responen més a l'esquema a la lliga nord (Roma Ladrona) mentre que els primers intents del segle XX responen a una veritable falta d'atenció per part del municipi d'acollida Sagunt que va maltractar els primers habitants del Port de Sagunt.
Per tant, el sil·logisme dualitat = segregació no ha sigut històricament cert sempre (mireu els exemples dels anys posteriors al tancament de Fàbrica o els anys 60 i 70).
Des d'altre punt de vista, la segregació és un procés administratiu. En el debat habitual es tracta com un procés "d'autodeterminació" però no ho és. És un procés reglat. Per tant, és un treball de dret, un treball d'elaboració jurídica. El punt de partida d'Integra també era aquest. Resulta indiferent el debat de si la segregació és o no políticament adequada perquè és jurídicament inviable. I com que és impossible d'aconseguir és millor que treballem per un municipi integrat en la diversitat.
Els dos expedients -que he estudiat a fons- m'han demostrat que el moviment segregacionista no treball amb rigor els expedients i deixa massa espais buits per on col·lar-se. Eixa falta de rigor és habitual en el seu comportament. No estudien bé ni en profunditat els temes. A pesar d'això els va bé. Explicablement per a mi però això és una altra història.
Inviabilitat jurídica i necessitat d'aglutinar els esforços d'aquells que creuen en la necessitat de convivència dins del municipi eren les bases d'una conclusió: no fer res no era una solució. Efectivament, l'actitud no segregacionista del municipi s'havia caracteritzat sempre per la inacció i era necessari establir una brúixola que els portara a algun lloc. Integra era el camí que establia ponts de diàleg, que premiava l'esforç de comprensió i que centrava el model de ciutat.

Ara recorde tot aquell esforç conceptual, intel·lectual i de trobar complicitats amb nostàlgia. Integra ha desaparegut del debat polític. No sé si mai ha arribat a estar. Jo ho vaig intentar sembrant la llavor que Tere Garcia va desenvolupar amb la seua habitual habilitat conceptual. I el seu germà també. Supose que encara en el seu cap continua vigent. Tanmateix la integració com a concepte no existeix al debat mediàtic. Som o no som partidaris de la segregació. No hi ha partidaris de la integració i aquest és un error col·lectiu important per a mi.

La primera batalla que guanya el segregacionisme com a moviment és concentrar l'agenda política i mediàtica al seu voltant. Integra podia haver vençut tot això. Però la ira que va produir en alguns el resultat electoral de 2007 ha reforçat l'esquema acció-reacció situant el debat en coordenades emocionals i no racionals. Un marc en que no em menege gens bé ni vull menejar-me. En realitat els racionalistes hem perdut. Les paraules altisonants, la polarització i el reactivisme guanyen un terreny que va costar molt de conquerir.
I no hi ha moltes esperances de retrobar la calma.
A algú li convé la calma?

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com