Telma Ortiz

El cas Telma Ortiz ha posat de nou dins de l'agenda mediàtica la reflexió sobre el paper de les empreses de comunicació en el món actual. En eixe sentit podeu llegir les recomanacions del CAC per fer un bon ús de la tele com apagar-la o gravar els programes més interessants. Les recomanacions denoten una qüestió bàsica que apareix de manera reiterada darrerament: l'enfosament de les institucions de socialització tradicional. Amb dos canals i tot un descampat davant de ma casa no estava tan exposat a la toxicitat televisiva (no tota la TV és tòxica però hi ha televisió tòxica) que un nen actual amb inputs audiovisuals cent vegades superiors als meus i sense un carrer on socialitzar-se (llegiu diversos articles sobre el concepte d'espai públic i espai privat en evolució de diverses generacions). Aquest enfonsament de pràcticament totes les institucions de socialització en una societat desinformada genera desorientació. No li genera desorientació a persones adultes i/o versades intel·lectualment que han desenvolupat una capacitat crítica. La urgència i la ansietat del món actual ha generat nous "border lines" socials. És en eixe cas on apareix el "paternalisme/dirigisme". Les religions monoteistes naixen en gran mesura per orientar societats desorientades en normes socials, establir consensos bàsics. En móns desorientats i sobreinformats apareixen necessàriament dirigismes o llums a seguir dins de la foscor. Això és inevitable. I en ser inevitable és on jo demane que siguen els poders públics, mitjançant noves fòrmules de participació ciutadana (en este cas especialitzada) aquells que regulen l'activitat audiovisual de la mateixa manera que els exigisc que em protegisquen davant la invasió de fum que provoquen els fumadors allà on vaig. La protecció de valors bàsics que es donen per sentats i no estan assentats fa nàixer l'Educació per la ciutadania que hauria de ser una cosa dels pares però hem dimitit de la formació de les noves generacions i hem subcontractat estes fòrmules. Davant això exigisc una resposta pública. Una resposta democràtica. Una resposta regulada, previsible i argumentada. Però si no ho fem nosaltres. Ja ho farà el MERCAT. I si no vos fieu dels polítics....proveu amb les empreses.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com