El perill de la solidificació de la realitat virtual popular

Vivim grans moments de perill. Si la societat no interpreta correctament la trama Gürtel correm el perill de solidificar la realitat virtual popular.
Des de fa uns anys l'estratègia comunicativa popular és socialment i políticament perversa i pot generar greus perjudicis col·lectius per a la societat valenciana.
Les columnes vertebrals de la realitat virtual popular són bàsicament aquestes:
La teoria del bateig electoral. Faça el que faça un polític queda exonerat de qualsevol responsabilitat si unes eleccions li donen un bon resultat. L'electorat permet el perdó de tots els pecats.
A través dels media és possible generar una realitat mediàtica allunyada absolutament de la realitat presencial, de manera que aquella siga més real que aquesta. Especialment significatiu resulta que un espectador de monocultiu de Canal 9 s'hauria assabentat de la seua exculpació pel TSJ sense haver conegut la seua imputació.
És possible construir també mediàticament un escenari de victimisme i conspiració permanent. Els dos conceptes mantenen com a vector comú la responsabilitat aliena. Els valencians, per tant, no som amos del nostre futur sinó que són forces externes les que sistemàticament serveixen de cortina de fum per amagar les nostres mancances.
La visibilitat negativa. Si es continua amb la permanent pluja diària de nous episodis de visibilitat negativa per a la societat valenciana correm el perill de resultar estimagtitzats tots.
La teoria de la normalitat. Un creuament d'acusacions entre les forces polítiques respecte a casos de "comportaments inadequats" de persones de cada partit només pot conduir a un missatge interaccionat de vector únic: tots els partits ho fan, és normal. El límit de l'anormalitat del comportament polític ha d'estar més a prop del límit penal. El límit penal és només la línia infranquejable.
Traure profit electoral de les misèries alienes. Si en el conjunt dels partits s'instal·la la teoria per la qual és positiu traure profit electoral directe i deliberadament buscat -l'indirecte sempre existix- dels casos de corrupció caminarem cap a la substitució progressiva de poders. L'executiu abordarà en ataca pirata al legislatiu i al judicial en una cerimònia de Berlusconització inacceptable per a una societat que pretén ser moderna com la valenciana.
Si arribades unes eleccions el comportament antiètic és gratis i no té cost, la factura la pagarem tots en forma de síndrome d'Estocolm. La classe política haurà entés que el límit està un pas més enllà.
La responsabilitat és de tots i de totes. Exercim-la de la manera més reflexionada possible.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com