La victimització i el conflicte

Els representants del BLOC en la processó cívica del 9 d'Octubre van ser insultats i agredits. En altres ocasions el BLOC ha sigut objecte d'agressions. Com gestionem aquests fets en les tres realitats: presencial, mediàtica i virtual?
En la realitat presencial és evident. S'ha comés un delicte i per tant cal fer les gestions oportunes: denúncia i contacte amb càrrecs polítics perquè es tracta de delictes amb substrat ideològic.
En la realitat mediàtica la cosa no és tan fàcil. És indefugible la denúncia pública però s'ha de trobar el punt d'equilibri exacte per no caure ni en la victimització ni en el victimisme. Els dos conceptes van relacionats amb el de conflicte. Les dues parts d'un conflicte agressor-víctima acaben estigmatitzades com a conflictuals. És així en termes de "batalla lingúïstica" on qui pateix les conseqûències és al final el valencià. Si la victimització és excessiva pot conduir a una il·luminació excessiva del conflicte. A més, la víctimització genera rol emocional i hom pot acabar segrestat pel seu propi rol. La victimització, per últim, genera cohesió interna i adhesió interna però un nul bagatge d'incorporació.
Des del punt de vista virtual, l'agenda és encara més efímera i és molt important passar pàgina ràpidament. Especialment al món de les xarxes socials és molt més important oferir una imatge cap a fora que una imatge cap a dins. Els moviments polítics i els seus actors principals ho són per a parlar dels problemes socials generals i no dels propis. És evident que alguns propis (agressions) formen part de problemes globals (intolerància) però s'ha de mesurar exactament el pes de cada ú.
Per tant, una tremenda manifestació humana de solidaritat i proximitat davant algunes agressions, perfectament plausible des del punt de vista personal pot arribar a ser una nefasta gestió comunicativa des del punt de vista polític.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com