La meua baixa del BLOC

Fa un parell de setmanes vaig prendre la decisió de demanar la baixa com a afiliat del BLOC. Segurament és una decisió cridanera atès que he ocupat càrrecs importants dins de l'organització. No ha sigut una decisió fàcil però finalment ha sigut la meua opció.
Amb la meua baixa al BLOC recupere la meua llibertat de pensament individual. No és que anteriorment no pensara de manera singular. Sempre que transmets idees ho fas amb el teu estil i condiciones la informació. Però sempre havia de mirar de guardar un equilibri entre el pensament col·lectiu de la meua organització i el meu pensament particular.
He arribat a esta decisió després de comprovar com aquell tren que es deia Bloc nascut a finals dels 90 ha acabat parat i pegant marxa arrere. He arribat a la total convicció que el Bloc no té vocació de govern per als valencians ni vocació d'ocupar espais de centralitat dins de la política valenciana. Per tant, en estos moments el BLOC no reflecteix la meua ideologia amb un vector identitari important però no exclusiu, amb una vocació d'influir sobre la realitat i no de mirar-la i protestar. No podia, per tant, representar un partit que no em representa. Ni pertànyer a un partit que involuciona a passes gegants, que fa temps que no intenta sumar.
He de reconèixer que en la decisió han pesat també elements ideològics comuns a la política en general. Supose que participe d'aquesta desafecció generalitzada sobre la manera de fer política actual. Crec que no sols s'ha de revisar sinó que s'ha de repensar completament.
He intentat durant els últims tres anys evitar una sortida tan dràstica però ha sigut impossible. La màquina centrífuga de l'actual executiva cada vegada m'enviava més a l'extraradi fins que m'he trobat fora.
El nivell local tampoc resultava un refugi. L'actual dinàmica del Bloc que per sistema dispara sempre a la mateixa diana em va fer distanciar-me també a nivell local. No participe de la teoria de la confrontació territorial per electoralment rendible que supose. Crec en una política més de saló segurament. És possible. És la meua opció. No sé si està de moda. Simplement és la meua.
En definitiva, he arribat a la conclusió que el Bloc no té futur com a projecte polític més enllà d'un ninxol testimonial de protesta i insatisfacció crònica. Cap voluntat d'influir en la realitat. I jo per a eixes coses... ni estic ni se m'espera.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com