Compromís es presenta per triplicat


Ja s'ha presentat la Coalició Compromís i ja podem fer les primeres valoracions de quin és l'escaparat polític que volen posar a la botiga del tercer espai. I sembla que el tercer espai ho és perquè té tres parts. És un triangle.
De primeres ens han ensenyat la marca. El Bloc en estudis d'anys anteriors sap perfectament que té un problema de notorietat de marca important. En l'últim estudi que jo vaig tindre accés aproximadament un 50% de la població valenciana desconeix què és el Bloc. No sap si és un equip de vela o un partit polític.
Tanmateix la marca presentada és plenament textual més que visual.Tant és així que la paraula coalició apareix junt a Compromís. Estranyament perquè trenca qualsevol colp de vista i amaga els logos dels tres partits (el text impera sobre la imatge). Això és normal en partits d'esquerra que encara menystenen el poder de la imatge i ho confien tot al concepte. Els logos dels tres partits apareixen en règim d'igualtat. La imatge del Bloc no sols no és preeminent sinó que és només equivalent.
Sense abandonar el món visual planegem sobre l'escenografia. Una roda de premsa de tres persones. No hi ha acompanyants. Ni regidors ni alcaldes ni afiliats. Segurament això vindrà més tard o potser ni això. Tres persones a una taula sense cap reforç visual darrere. Com si les seues cares ho foren tot. Com si hi hagueren lideratges ommnipresents. Això sí, esta vegada sense banderes al més pur estil abertzale. El plà és a contrallum i el discurs és superposat i sense coordinació (cada ú parla d'allò que considera o ha pensat per si mateixa que és important). El triunvirat del tercer espai. Tres elevat a tres.
Mentre Morera ha fet un discurs clàssic d'equidistància amb PP i PSOE, d'aquells que valen ací i allà, ahir i demà, la seua companya ha deixat clares les hipoteques de naixement: l'oposició a la dreta enmig d'una amanida d'estereotips que la gent del carrer no entén. Una magnificació del llenguatge conceptual que la dreta ja fa temps que va superar amb misatges clars, pròxims i emotius . És una de les màximes clàssiques també de l'esquerra valenciana, no presenta opcions d'esquerra sinó opcions d'anti dreta. Es configura així un ostatge del PSOE, una espècie de gaiato per si fa falta, de tres potes això sí. Ben segur. Després vindran les queixes pel vot útil. Per què votar al succedani si pots votar al vertader.
La roda de premsa no marca target. A quines persones s'adreça compromís? La presentació permet dues interpretacions: o bé pot ser d'esquerres o valencianista o ambientalista i votar. O bé és un joc de barreres d'entrada i has de ser valencianista, d'esquerres i a més ambientalista. Si l'electorat entén esta segona interpretació la coalició perdra els d'esquerres que no són valencianistes cap a EU. Els valencianistes que no són d'esquerres vaja vosté a saber per a on. Vorem com s'interpreta.
La visualització de la roda de premsa és clarament triangular. Sense lideratge clar, ni direcció rotunda. Amb una marca gastada i associada al conflicte. Han triat compromís com si la marca fora alquímica. L'han reforçat fins i tot.
La cosa no pinta bé per al valencianisme, difuminat i circumscrit al vector d'esquerra antitot i no d'esquerra antídot.
Si algú troba espurnes d'il·lusió per algun lloc d'esta presentació, per favor, que me les faça arribar, em fan falta.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com