Tocar el mamellot


Editorials i notícies reflexionen sobre la decisió presa pel govern segregacionista i de dretes d'obrir urbanísticament la zona del "mamellot". De primeres aclarir que és la zona que està al costat del riu i del barri de Pare Jaume. Una extensió de terreny pròxima a la platja, de fet la única que quedava al Port i que vist des de l'aire té forma de "mamella". Esta zona estava guardada com un tresor durant l'anterior legislatura on Quico va aguantar totes les pressions per a urbanitzar-la. Una zona al costat del riu que podria tindre un indubtable valor d'esponjament de la ciutat i que ara tindrà un indubtable valor de densitat de la ciutat.
Les raons dels populars són ja conegudes. Estos no tenen problemes en obrir terreny. Els seus votants els ho agrairan bé siga per mentalitat o per compte corrent. Ells no tenen miraments ambientals o socials.
Les raons polítiques donades pels segregacionistes són per a examinar. Les promeses d'una oposició irresponsable són les hipoteques d'un govern responsable. Per no construir als dotacionals un 18% en una zona on haguera vingut molt bé un 82% de zona oberta, traspassaran les càrregues urbanístiques als propietaris del "mamellot". Els segregacionistes ja han doant mostres de la seua poca capacitat de resistència a la pressió. A més de la seua mentalitat desenrotllista on tot val si genera riquesa encara que siga a curt termini i per a poques persones. El SUP2 (la zona entre la Alcalà Galiano i el Barri de Els Vents) ja pot donar bona mostra d'estos augments de densitat.
I això per què? Cal analitzar més profundament les raons dels segregacionistes. Fussió obri més de 3000 vivendes per construir. Si Fussió va endavant els dos nuclis de població estarien units.
Ells saben perfectament que cap dels dos expedients tindrà èxit perquè no estan ben fets, ni estudiats ni preparats. Per tant, van preparant el concepte de lobby intern. D'ahí venen les declaracions de Jaime Goig en el seu comiat (Mentre Sagunt continue unit el Port no ha de perdre). I d'ahí venen estes polítiques urbanístiques intervencionistes. És infantil pensar que la política urbanística és neutra i la marca el mercat. I de fet, des del punt de vista progressista (el meu) és un autogol. La política ha de vindre marcada pels polítics. Una altra cosa siga prestigiar l'activitat política però si jo fora el regidor d'esports la política esportiva la marcaria jo que per això sòc la persona triada representativament per a fer-ho.
I en estos moments això fa SP: obrir sol urbà pròxim al seu nucli dur per eliminar la integració, fussió i mescla en barris neutrals. I ho fa al preu que siga i com siga. Perquè sap que li va la supervivència. I més d'un que deia no ser polític ja li ha agradat la part de cobrar i eixir en els mitjans.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com