Tornen les inversions en espill. La dualitat accentuada.


El paper del polític a Sagunt no és gens fàcil. Necessita viure apegat al dia a dia i mantindre la mirada en el futur més llunyà. I una de les decisions que ha de prendre és si gestiona una o dos ciutats. Durant la legislatura anterior es va mantindre amb fermesa la convicció de la gestió d'una ciutat. Però abans i després està clar que l'Ajuntament gestiona dos ciutats dins d'un mateix municipi.
Es podria dir que el problema de la segregació és un problema polític. I no seria cert. La dualitat municipal ha generat una inèrcia de pensament que és pràcticament impossible resoldre ja. La forta contestació que va rebre l'intent de gestionar una ciutat global en l'anterior legislatura n'és la millor prova. No és un problema polític. És un problema conceptual i sociològic, o socioil·lògic.
Posaré dos exemples d'aquesta mateixa setmana. Des del principi de legislatura la gent del nucli històric ha passat al nucli histèric. Exercint el dret a la legítima defensa davant un govern explícitament segregacionista ha decidit accentuar la dualitat. Lluitant contra el foc simplement l'aviven. I no sols ho fan des del punt de vista polític o emocional (crispació del debat) sinó que ho fan amb càrregues de profunditat sobre la possibilitat d'entendre Sagunt com un únic municipi.
Ara es demana una Casa de Cultura per a Sagunt -villarriba-. Sagunt necessita instal·lacions culturals púliques. Ara bé, la conjuntura marca clarament el motiu: les falles no volen baixar al Port a fer les presentacions. Al Port hi ha dos llocs on fer presentacions. Però les falles de Sagunt no volen baixar. Això és dualitat. I això és també segregacionisme. De manera que una demanda legítima que podria ser complementària esdevé una mostra més de dues realitats sociològiques separades i distanciades.
Per un altre costat, l'EPA celebra el seu anniversari i pràcticament el debat se centra a demanar un centre també a Sagunt -villarriba- Dec suposar que es fa així per evitar desplaçaments. Exactament el mateix que faria Montcada amb Godella per exemple. Dos municipis diferents. I mai faria València o Castelló dos ciutats úniques però amb distàncies internes.
Ara dos exemples dels antics. El Centre d'Especialitats. En la meua militància política he viscut constantment la demanda des de Sagunt de no baixar al Port a per les especialitats. Realitats sociològiques diferents. La gent sent que va a un altre poble.
I posats a evitar desplaçaments només falta l'Auditori i el Conservatori de Grau Mitjà al Port.
I arribat eixe moment ja només faltarà l'Ajuntament en espill. Dos Ajuntaments per a governar dues ciutats. Però és que arribat eixe moment serà la solució més lògica.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com