El presumpte desagraïment del Port

Durant molts i molts escrit he intentat desmontar alquns estereotips que fan servir els segregacionistes per demanar la segregació. Argumentacions falses que van calant en el pensament de la població del Port. Crec que ja toca també desmontar alguns estereotips que fan servir els unionistes més intransigents de Sagunt.
El més bàsic i estès és el suposat desagraïment del Port. El punt de partida és una concepció patrimonialista del municipi. Com si un suposat ens saguntí primigeni, un imaginari col·lectiu preexistent haguera adquirit la propietat del terme municipal fa milers d'anys. Per tant, totes aquelles persones que han vingut després d'aquella "adquisició" estem ocupant o llogant transitòriament un espai on viure.
Eixe deute patrimonial -en la mentalitat més simplista del pensament unionista- genera una obligació d'agraïment, que es tradueix de vegades en una espècie de complex de superioritat a mig camí entre la "hidalguia" i el senyor feudal. Per dir-ho clarament, alguns saguntins se senten propietaris del terme i creuen que els del Port estem ocupant un espai que és seu. Per tant, no tenim dret a reclamar la segregació més que "de la mar p'aca dins" perquè no tenim un dret patrimonial. Quan nosaltres arribarem, ells ja estaven.
Independentment de l'efecte psicològic que hi ha darrere -no hi ha més que fer comprovacions en qualsevol cua d'espera sobre el "jo ja estava ací quan vosté va arribar"-  cal fer les comprovacions adequades per filtrar l'argument.
El territori no és patrimoni de ningú. Més enllà d'això diria que la terra és de qui la treballa. I com l'agricultura ja no té la força que tenia, la terra és de qui treballa i viu en ella. Per tant, els portencs tenim un absolut dret sense complexos a demanar, exigir i gestionar el territori de la mateixa manera que el tenen els saguntins. El "jo he arribat després" no val. Especialment perquè ja som unes quantes generacions de portencs els que hem nascut ací.
Desmontada l'argumentació patrimonial cau darrere la de l'agraïment. Però aquesta es desmonta adobada amb una sèrie d'argumentacions. Les relacions entre els nuclis han sigut sempre conflictuals amb pujades i baixades d'intensitat És especialment greu la situació inicial del Port on la Fàbrica havia de fer d'Ajuntament. De fet, l'escola, l'esport, la sanitat.. tot ho feia la Fàbrica amb un Ajuntament que assistia amb un cert recel del creixement del Port. En la meua pròpia família hi ha mostres d'aquells elements de desconfiança entre els veïns d'una i altra part del municipi durant tot el franquisme. Sagunt només va reaccionar quan les protestes i la força demogràfica del Port els va espentar a fer els primers intents benintencionats. El mateix disseny de ciutat linial responia més a la creació d'un camí que a un model de ciutat global. No res que recriminar però tampoc no res que agrair. 
Per tant, com a ciutadà que viu al Port no em sent en deute amb cap veí de Sagunt per res. Crec que és important abandonar argumentacions vexatòries i reprendre un model de respecte, de parlar d'igual a igual. Considere que la terra que xafe és tan meua com de qualsevol saguntí i faré en cada moment les aportacions que crega oportunes respecte a la millor manera de gestionar administrativament este municipi. I ara per ara, encara considere que es pot gestionar conjuntament de manera eficaç i eficient.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com