La implicació del Rei en la crisi

El Rei d'Espanya ha decidit implicar-se en l'eixida de la crisi econòmica. I no ho ha fet solament a través de declaracions col·lectivament assumides sinó a través de fets i reunions. Ha convocat els agents econòmics per incentivar la pactabilitat i la capacitat de diàleg. 

El monarca incorpora llum mediàtica a un assumpte cabdal. Aquesta crisi està passant per Espanya sense calibrar la seua importància. Primer va ser negada, després desdibuixada i ara simplement es parla de quin serà el moment de la sortida. Això genera una sensació de punxada de roda més que no d'avaria seria. Una punxada és un moment de tràmit, que cal superar, un canvi de roda per seguir pel mateix camí a la mateixa velocitat. Una interrupció. Tanmateix aquesta crisi hauria de suposar alguna cosa més. La sensació d'avaria, de portar el vehicle al taller, parar-lo uns dies i comprovar què és pot arreglar i millorar. 

La pau social fruit de la responsabilitat dels diferents agents econòmics no s'ha d'entendre com a estatisme. És imprescindible fer un treball de regeneració estructural que afecte al sistema econòmic espanyol. Mesures que afecten la productivitat, la formació, la conciliació, les modalitats contractuals. 
Reformes d'esta dimensió requereixen amplis pactes. Però el pactisme és l'assignatura pendent d'un país obsessionat amb el desgast i l'oposició oposada permanentment. 
El risc és generar una alarma externa que no ajuda en res a la imatge exterior i la credibilitat del sistema econòmic espanyol. Però internament és absolutament imprescindible resoldre en  base a un pacte ampli esta situació. I ja de pas intentar recuperar la credibilitat de les estructures ideològiques espanyoles. 

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com