La jugada segregacionista dels informes favorables

Els departaments dirigits per segregacionistes han presentat informes on veuen positiva una segregació administrativa del Port. Immediatament s'ha montat la bomba emocional habitual dins de la ciutat. Però realment ¿què ha passat jurídicament? I ¿què ha passat políticament?

Foto: Morvedre.info.

Jurídicament la posició de l'Ajuntament de Sagunt va ser fixada per acord plenari i és contrària a la segregació. Una vegada passat el plenari es dóna trasllat a les diferents institucions perquè diguen la seua opinió que no és vinculant ni decisiva. Això passa per exemple amb els departaments de Conselleria o la Diputació, que per cert, es va abstindre. A més, el procediment dels informes està reglat i ha de passar per determinades instàncies municipals prèvies. Cosa que no ha passat. Per tant, els informes tenen dubtosa validesa i el pes que tinguen presentats a posteriori i segmentats és molt reduït. A nivell jurídic el fet és molt relatiu i amb poca força. Per dir-ho d'una altra manera, la decisió de l'Expedient de Segregació tindrà el mateix resultat que anava a tindre: una negativa. I això serà tant per raons d'interès públic com per la manca de preparació de l'Expedient.

Políticament ha passat alguna cosa més. La jugada s'ha fet d'amagat, saltant-se les regles i a traïció. El pacte només diu que el tema de la segregació queda a banda. Tanmateix a banda pot voler dir que cada ú fa el que considera oportú o bé que no es poc tocar. Entesa la jugada com una deslleialtat institucional feta a traïció és molt greu políticament.

Ara bé, la interacció i la dinàmica de forces encetada en l'anterior legislatura i solidificada en esta deixa sense marge de maniobra a ningú. Per tant, escoltarem molts crits, poques paraules i cap fet.
El PSOE podria fer una bona maniobra -com va fer el PP en l'anterior- i llançar  un guant al PP per abandonar el xantatge dels segregacionistes. Però no ho farà perquè per al PSOE primer és el partit, després les eleccions i alguna vegada la ciutat. Per tant, no faran res més enllà de criticar i esperar el seu torn.
Esquerra Unida en estos temes no sap i no contesta. No se sent còmoda en els aspectes identitaris i a més el seu marge de pactabilitat es limita a si mateixa internament. Per tant, no poden fer res.
El Bloc viu segrestat per les seues pròpies paraules en una deriva de radicalització localista que difumina el missatge valencianista però és rendible electoralment. Per tant, està en disposició de disparar com a franctirador però no pot oferir cap alternativa després de situar-se com a enemic número 1 de Castelló. Ha perdut la seua situació estratègica de partit frontissa limitant el seu marge de pactabilitat.
I els segregacionistes? Han fet una nova jugada efectista i d'escaparat. Ells dominen la tensió i el conflicte i saben que si posen una cortina identitària davant mai ningú podrà saber si la gestió va bé o no. Les remodelacions del Plan E -encara que vinguen de Madrid- seran explotades com a pròpies entre un electorat amb escàs bagatge crític.
Escacs i mat. A un any de les eleccions el pacte podria trencar-se. Els segregacionistes podran acreditar que mai no han renunciat al seu objectiu final i mentrestant han beneficiat al Port. I la resta de partits enverinats en una lluita fratricida per obtindre la resta de vots. Sense saber que no és tan determinant saber com pugen en les pròximes eleccions sinó saber com fer baixar els segregacionistes.
Històries de la ciutat dual. En un moment com l'actual estes coses ens fan perdre energia per a l'objectiu més important, recuperar l'ocupació. En un moment àlgid de l'economia seria dramàtic. Ara és simplement tràgic. Vorejant l'esperpent de Valle Inclan.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com