El lideratge de la mascara de ferro

El món anglosaxó es preocupa molt més dels lideratges personals que el món mediterrani, més preocupat per l'estructures col·lectives. Esta poca preocupació ha permés la creació de lideratges personals de màscara de ferro. El lideratge basat en la màscara de la comèdia. Tan rígida com si fora de ferro. Potser daurat. 

Anit Gabilondo entrevistava Esperanza Aguirre i va donar la fòrmula exacta del nou lideratge espanyol. El nou lideratge a Espanya és d'una mediocritat excelsa. Tan enorme que resulta dificil explicar com hauria de ser un bon lideratge. 
Aguirre, com Camps o com Zapatero o De la Vega, hi ha exemples a tot arreu -també al valencianisme-, són líders de màscara de ferro. Passe el que passe la contestació és rígida basada en l'esquema "tot va bé" si més no "raonablement bé" i si més no "millor que els altres". D'aquell "això no toca hui" de Jordi Pujol basat en l'intent del control de l'agenda política sobre l'agenda mediàtica hem passat a "això no interessa als espanyols" i "donde dije digo digo diego". Si Financial Times posa com a exemple de política mal planificada a la Comunitat Valenciana és igual. Un bon somriure i un conjunt d'estadístiques cuinades a tal efecte. Aguirre amb tota la calma del món va negar tindre problemes amb Gallardón fins i tot. D'això se'n diu autosugestió. 
Potser algú pense que és una efecte només present a la política. Fals. Fa uns anys un dels meus caps em va encarregar el disseny del Plà Estratègic de la meua zona. Com qualsevol plà estratègic calia fer una anàlisi DAFO. La seua resposta va ser clara: ací no tenim debilitats ni amenaces. 
És la cultura de la màscara de ferro. Quan tot va bé fes valdre que va bé, i quan alguna cosa va mal fes vore que va bé. La qüestió és que ningú no veja que en l'organització (empresarial, política, festiva.. ) alguna cosa no va del tot com hauria. Això té conseqüències molt greus: fanatisme organitzatiu, sectarisme, falta de revisió i auditoria, personalisme, fugida de talent que reconeix les possibilitats de millora en base a debilitats. És un greu problema social que identifica models a seguir en qualsevol àmbit de lideratge. Una bambolla organitzativa on els actius estan sobredimensionats, especialment a la punta del triangle jeràrquic. 
Amaga la realitat. Trau la màscara de ferro. La del somriure. Res no millorarà. Però semblarà que millora. I en el món on tot és superficial, la semblança és molt profunda. 

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com