Esto sólo lo arreglamos entre todos

Fa unes setmanes que ha començat a Espanya una campanya que diu intentar fomentar l'optimisme per eixir de la crisi econòmica. La campanya ha costat més de 4 milions d'euros i està finançada per les principals empreses i bancs espanyols.
Això només ho arreglem entre tots diu la campanya. Analitzem la campanya detingudament. La finalitat explicitada és la creació d'optimisme. Com que les empreses que financen la campanya no són sense ànim de lucre hem d'intentar entendre què pretenen. L'element psicològic és cada vegada més important en economia. Fins al punt que alguns ja consideren l'economia dins de l'àmbit de la ciència psicològica. L'expectativa de comportament econòmic macro és tan important com l'anàlisi del present. Les dades de consum marquen máxims històrics. Mentrestant el consum no puja. La gent guarda els diners més que estalviar-los. I és evident que consum i estalvi han de guardar una millor relació. L'optimisme genera consum a curt i a llarg. Si hom pensa que les coses aniran millor inverteix. Ara bé, esta equació: consumir més ho arregla tot fomenta la sensació de punxada en substitució de la d'avaria. Efectivament, si l'equació és certa la crisi passarà com un simple contratemps cíclic i temporal que ens farà continuar amb la mateixa dinàmica de bambolles -atenció a la del deute públic i la de la Xina-.
Ara bé, analitzem també quins són els efectes no buscats o explicitats possibles. L'eslògan triat dilueix la responsabilitat. Ho arreglem entre tots. Però resulta evident que no tots tenim la mateixa responsabilitat ni els mateixos mitjans. No obstant això la responsabilitat queda diluïda. Cosa que li va molt bé al govern actual per continuar defugint la seua responsabilitat d'afrontar els problemes i proposar solucions. La intervenció del Rei ja era un símptoma escènic de dilució de responsabilitats.
Això només ho arreglem entre tots presenta a més un escenari de solució voluntarista, no analític ni ideològic. Voluntarista en tant que si hi posem bona voluntat i ganes ho arreglarem tot. Per tant, no s'exigeix cap capacitat d'anàlisi. Només bona voluntat. I com que només cal bona voluntat es pot arreglar des de prismes ideològics totalment contradictoris. El summum del pensament únic: la solució única.
Jo no hi estic d'acord amb el conjunt de la campanya. Ens cal optimisme, sí. Però un optimisme basat en l'anàlisi del problema, la solució a curt que potencie la solució a llarg, la valentia per afrontar els problemes fugint de conjuntures electorals, la creació de consensos amplis però possibles, l'eficàcia davant la inèrcia. Un optimisme realista. Així, ho arreglaríem entre tots.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com