La pecera de Eva

He perdut minuts de visionatge televisiu davant l'increment d'hores de navegació. Tot i així estic pendent del mitjà més poderós de la història dels mass media. Dins del panorama televisiu actual La pecera de Eva mereix alguna reflexió pel seu contingut, forma i socialització.
Forma: Convé aproximar-se a La Pecera de Eva com a la lectura d'un hipertext. El cervell humà sempre ha funcionat així. La nostra memòria narrativa mai no ha estat línial tot i que ho sempre ho hem traduït aix. El ben cert és que el nostre cap és caòtic i les històries van i venen. L'hipertext és la traducció textual més pròxima al funcionament de la nostra ment. L'hipertext et permet viatjar i tornar, anar i vindre, desplaçar-te en el mateix escaló o baixar-ne. El format de La pecera de Eva és semblant. És la primera sèrie (no divulgativa sinó narrativa) amb un esquema semblant. Les històries van i tornen, es queden en suspens en el moment més inoportú-oportú, es recuperen d'un portapapers narratiu que apega en el moment més inesperat. El format hipertext queda perfectament delimitat amb l'ús de la llum i el color per a omplir les el·lipsi narratives dins del format narratiu bàsic (la conversa). Tot allò extern són notes a peu de pàgina que configuren referències hipertextuals de context i comprensió. 
Contingut: Fer una sèrie sobre adolescents sempre -quasi sempre- ha fet caure en el paternalisme dual. El paternalisme consentidor (pobret) o el paternalisme de superioritat (encara eres un xiquet). La sèrie abandona les relacions jeràrquiques i estructura relacions d'igualtat en la diferència de períodes vitals. Els adolescents són obligats a actuar com a projectes d'adults i resoldre els seus propis problemes. Els adults són cridats a escena quan realment tenen un valor afegit en la solució. Per tant, marca perfectament la frontera entre la comprensió (et comprenc) i la sobreprotecció (fes lo que vulgues que no te passarà res). Evidentment, la forma narrativa televisiva (recerca d'audiència massiva) fa que entren personatges tipificats i estereotipats, però es combinen amb històries refrescants abordades de manera valenta per a una societat espanyola instal·lada de vegades en el paternalisme mal entés. 
Socialització: La gran novetat que present  La pecera de Eva és la socialització dels continguts. La sèrie convida a estar en contacte a través de Facebook, Twitter, Tuenti i Messenger. De fet, la pròpia "Eva" fa intervencions en les xarxes socialitzant la sèrie. Així, fa comentaris durant l'emissió i comparteix continguts del making off i dels actors. Una sèrie nascuda interactiva des del seu disseny. 

Com segurament no podia ser d'una altra manera per a un format innovador ha desaparegut de la graella del prime time de Telecinco desplaçada a La siete que sembla especialitzar-se en un target de consumidor "jove" entenent per jove... tot allò que consideres oportú. 

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com