L'explosió de les xarxes socials

Fa un any quasi ningú sabia què era una xarxa social. Tanmateix, ara dins del meu àmbit més pròxim l'Ajuntament de Sagunt ha llançat una xarxa social local, CC.OO impulsa un model de xarxa social professional i el Bloc treballa el concepte de xarxa social com a Intranet. Tothom s'acosta a la xarxa social com a mecanisme d'alquimia de l'eficàcia organitzativa però encara es fa enmig d'una explosió. Ningú no sap exactament fins on arriba el seu poder ni com crear les rutines d'entrada ni tan sols si el model de dispersió social tindrà èxit o no.
Fa uns quants anys -no tants- no hi havia Internet. Ho dic totalment en serio. És cert ;-) Les primeres pàgines estaven configurades com un escaparat on mirar. D'inici la desconfiança va fer que només les empreses més agosadarades tingueren presència. Això arriba fins hui. Zara va decidir tindre catàleg on line fa uns mesos. Ara ningú no pensa que es pot prescindir de tindre un escaparat a Internet com el que es té al carrer o millor. Però aquell model encara era vertical.
L'horitzontalitat arriba després, els foros comencen a permetre l'intercanvi d'opinions, els blogs permeten comentaris, els diaris permeten dir si t'agrada una notícia, les enquestes on line esdevenen notícia.
Les xarxes socials repleguen tota eixa intensitat i necessitat compartitiva. És una manera de gestionar el talent, detectar bancs d'idees, establir llaços virtuals que complementen els presencials limitats per la distància geogràfica.
En àmbits ideològics -els que més m'interessen- l'esquerra ha acudit com sempre la mercat de mitjans un poc lenta i massa esperançada. No sempre ha sigut així. Al llibre va arribar ben a temps. No així a la ràdio. Sí al cinema i mai a la televisió. L'esquerra entra tímidament en el nou mitjà molt esperançada com sempre ho estat respecte a la resta de mitjans. Pensant que seria la palanca definitiva del pensament crític i la revolta de carrer. No entraré hui a eixe debat. M'interessa més l'aproximació tímida que l'esperança. Les organitzacions ideològiques s'aproximen a la xarxa social en base a diversos criteris: posicionament extern,  cohesió interna, socialització de valors.
Per exemple, el Bloc vol aconseguir comunicació interna i separa la intranet de l'extranet totalment, fins i tot en responsables. Una organització més consolidada com  Comfia vol aconseguir repercussió externa i es disfressa i trivialitza amb música i vídeos. Totes tenen en comú la creació de ninxol, és a dir, fan la seua pròpia xarxa amb les seues pròpies regles en lloc de situar-se en les autopistes socials (les tres grans són Facebook, Twitter i Tuenti). Veurem si les xarxes socials esdevenen un teixit comercial urbà o un centre comercial extern on has d'estar present. Probablement caldrà combinar les dues coses.
El comportament dispar és propi d'una eina en investigació, creixement. Una ferramenta en plena adolescència, encara per madurar.
I més enllà d'això tot és propi d'una explosió. Haurem de deixar passar el fum per detectar l'abast del foc i com diuen en estratègia.. comptar els morts.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com